Una setmana después de la campanya de la verema i ja arriba la cursa programada en uns mesos d'antelació. La tercera de l'any d'una distància similar. 44 km. en 2000 m+ ens esperen per descobrir la serra del Montsant. Així que cap a Cornudella falta gent!
A les 10 del matí ja tenim el dorsal recollit. Tot seguit ens portaran en busos fins a Cabacés i així recorrerem la meitat del recorregut de l'Ultra que són 100 km. buf!
A les 12 del matí ja estem a la sortida de Cabacés per empendre la nova aventura d'avui. No devem de ser ni 100 corredors però tots en moltes ganes de disfrutar d'una bona jornada. Pensar que hi ha tres modalitats diferents de cursa i així la gent es reparteix més.
Ens desitjem sort en Joaquin i Mario i endavant! La sortida estira ràpidament el grup, recorrem els carrers del poble i anem seguint per un camí veient que estic posicionat molt endavant, parada tècnica i endavant. Trams corredors ens porten a l'ascensió a la Figuera on està situat el primer control de pas. Aquí agafo al Ferran de Castelldefels, un runner que he conegut a l'autocar, i que al principi he vist que es situava quart. Això em motiva encara més.
Ara tocara empendre el tram que ens portara cap a la Vilella Baixa, un avituallament on arribem tres corredors i parem el temps just per beure una mica d'aigua. Jo marxo a molt bon ritme i pronte em trobo dos corredors més que ja em sonen del principi. S'afegeixen els altres dos i anem 5 corredors direcció el próxim control de pas que es troba a la Vilella Alta. Dos corredors més i jo estirem el grup i quan arribem a unes baixades asfaltades me'n adono que m'he quedat sol, potser vaig massa ràpid?
Ara arriba un pujada pronunciada per arribar al poble, paso el control i em diuen que vaig en sisena posició! bec aigua d'una font i tiro endavant sabent que poder conservar lo lloc que tinc ara seria un somni, ho intentaré!
Poc després de sortir de la Vilella Alta veig que s'aproxima un corredor dels que anavem junts abans, em sembla que porta un ritme més cómode que el meu, anem per trams corredors de camí i em costa seguir-lo. Em pregunta quins anem, li dic que sisens, que els de davant els tenim a 5 minuts i que ja firmo conservar la posició, no em contesta, em fa la sensació que ell si que en vol més. Se m'escapa uns 100 metres, però al final d'un turó el torno a atrapar i així ja anem junts fins a Escaladei, lloc on es troba situat l'avituallament més complet de la cursa.
Aquí cometo segurament el primer error, la posició de privilegi que ocupem m'empeny a parar molt poc i no menjo res, 2 minut justos i surto direcció el tram més dur de la cursa. Aquí camino un tros per trucar a la Judit i quan la sento m'emociono, em comenta que ja sap la posició (sisè), i li dic que vull continuar "batallant"!
Al cap de poc em torna a atrapar el company que havia deixat avituallant, em diu que ara es quan es comencen a marcar les diferències, crec que em queda poc temps de companyia. Anem pujant per un camí, en la serra del Montsant omnipresent damunt dels nostres caps. Unes sendes a continuació molt xules, que m'inspiren una pau interior, pensant que és la pau que des de uns quants centenars d'anys ja van anar a buscar els monjos que s'hi van instalar.
Pronte trobem la senda que indica el Grau d'Escletxa, el tram més tècnic de la cursa. Aquí s'encenen totes les alarmes, vaig veient com es va escapant el company que m'ha acompanyat fins ara. Em venen marejos, crec que ha vingut al moment menys inoportú la meua primera "pàjara". La senda em marca fàcilment la pujada, no estic per mirar cintes. Com puc arribo a unes roques que s'han d'escalar i quan sóc dalt em puja el bessó dret, paro a estirar-me'l i tot seguit se m'enrampen els quadríceps. Vaig tirant i al final d'una rampa molt tècnica reconec a Toni Calderón donant-me ànims. Em diu que vaig setè i que quasi bé sóc dalt, Quin bàlsam al calvari que estic passant!
Arribo dalt exhaust, marejat i enrrampat però aixeco el cap i un vent fresquet em pega a la cara, mentre em quedo meravellat de la vista que s'albira al meu davant. No es pot explicar en paraules.....
Ara toca crestejar un tram molt perillós, no apte per a gent amb vèrtig, ara bé millor no mirar baix, i tot seguit enprenent la senda cap a Serra Major situada a més de 1000 metres d'altura, el punt més alt del recorregut.
No em trobo tan marejat però les cames estan bloquejades, he de parar més del que voldria per culpa de les rampes, em passa pel cap plegar i de sobte apareix un altre corredor, em pregunta com estic, que he de continuar, que jo puc, que no em rendeixi... Li faré cas, he d'aguantar com sigue!
Arribo al final de la Serra i aquí s'afegeix un altre corredor, m'extranya que no m'he n'hagin passat més ja.... Ens diuen que 2 km. i arribem a la Morera de Montsant próxim i últim avituallament de la cursa.
Un cop allí ens avisen que ve l'últim tram de la cursa, d'uns 9 km. i bastant marcat pels tobogans, zona corredora per a cames fresques però fatal per a les meues! Així emprenc la marxa, convençut ara si que he d'acabar. Quan queden uns 7 km. vec que el company que va en mi es va allunnyant, de quan en quan camino, vaig novè però crec que m'agafaran més corredors. Calculo que queda la meitat fins meta des de l'últim avituallament per pendrem l'últim gel, i per rematar-ho!vaig a beure aigua i s'ha acabat, desmento el camel-bak per apurar l'aigua del tubet..........
Em carrego de tossuderia, sé que falta poc, i m'animo veient que no s'apropa ningú, i de sobte veig Cornudella! Ara res m'aturara, he passat el meu calvari però vull trobar la línia de meta per alliberar-me de tot el que m'ha passat. Ja sóc dins del poble, les cames saben que finalment s'aturaran, em giro per últim cop, increiblement quedaré en 9ena posició entrant en 5 hores 16 minuts!
Ara tot quedara atràs, serà una nova experiència per a mi, espero apendre d'ella! poc a poc hem vaig recuperant, em costa lo seu. Arriba Joaquin completant una magnífica cursa i poc després en una mica més de patiment (no sóc l'únic) entra Mario. Tots tres completant una vegada més una jornada per recordar. Agrair també l'atenció dels organitzadors Naturetime! Fins la propera!
