Avui correrem la tradició d'un poble, una cursa que es va començar quan la vida encara era en blanc i negre, avui anem a Maella a fer la San Lorenzo!
Arribo a Maella a les 12:15 del matí, la cursa és a la les13:00 hores, vaig just però suficient. La primera 10K de l'any i segurament la última, de fet l'última 10K va ser la mateixa SanLorenzo avui fa un any. Una cursa que sempre es disputa el mateix dia 10 d'Agost a les 13:00 hores, data i hora inamobibles al pas del temps. L'any passat vam córrer en 40º graus i enguany en 30º, la diferència sera substancial. Això sí! uns quants es van escarmentar i aquest any donem la sortida Joaquin, els únics bateans.
Presentació a la plaça de la Vila dels corredors, ambient de Festa Major, i la jutge que ja dóna el tret de sortida. Circuit de 2 km. i 5 voltes per completar-la. Surto massa ràpid, detràs del grup capdavanter, però poc a poc vaig veient com s'allunyen, primera volta en 15ena posició i 7:45 min. La segona volta he de regular l'esforç de la primera i com em trobo sol espero que m'agafi un grupet que ve per detràs. Hem passen i jo aprofito per possar-me a roda. Ja estem a la tercera volta i m'he quedat en una noia de Saragossa que es converteix en una gran aliada per a mi, un rato jo davant i después a l'inversa. Així fins que tornem a passar per la plaça per última vegada abans de d'encarar els últims 2 km. Aquí en lo caliu de la gent faig un canvi de ritme i marxo tot sol per completar l'últim gir al circuit, entrant en 19ena posició i un temps de 40:51 min.
A sigut un dia especial, hem tingut els ànims de molts amics nostres, gràcies a tots! També hem pogut córrer en lo company David, un crack en este tipo de curses. A part veure com un poble es volca en los corredors no té preu! I com no un reconeixement a part es mereix Joaquin Emilio, sense ell tot això no seria possible. Continua endavant!
Ara faltara la dutxa, vermut, dinar...... estem de Festa Major, no!
martes, 13 de agosto de 2013
martes, 6 de agosto de 2013
Vandekames 2013
Cursa de muntanya a Vandellós, de 25 km. i 1500 m+ a les 5 de la tarde i 3 d'Agost. La cosa prometia.
A les 3 de la tarde emprenem la marxa en Joaquin cap a Vandellós, parem a Gandesa per recollir a Mario i abans de les 4 ja hem arribat. Lo dia pareix que ens vulgue donar un cop de mà, esperant una calor sofocant, ens trobem en un dia molt ennuvolat, evidentment fa molta xafogor però és molt més suportable. Així que anem a buscar los dorsals, tornem al cotxe en la calma per preparar la sortida, aplicació de cremes vàries, estiraments, conversa; preparats, llestos, comencem!
Aquí ja rebo los primers ànims de l'Assum i Miquel, no saben l'important que serà la seua presència avui per a mi!
Peguem una primera volta pel poble enfilant seguidament la primera ascensió del dia. Al començament em costa molt, hem noto pesat, hem costa respirar, lo motor no acaba d'arrencar. Aguanto així la primera pujada per dona pas a la baixada i així poder recuperar, un tros planejant que em serveix per agafar bon ritme i sensacions. Primer avituallament, ànims un altre cop impagables, hidratació, i avant que porto pressa. Arribem a Masboquera i ara tocara fer la pujada forta de la cursa, m'ho recorda un bon home que em diu "n'hi ha pa rato fins dalt" gràcies! Ara tinc bones sensacions, estic agust i tot i que toca apretar les dents ho faig de bon grat. Així fins que 200 metres abans de coronar la muntanya torno a trobar a l'Assum i Miquel, són un màquines que ràpid van d'un lloc a l'altre, jeje. Evidentment la seua presència em creix, els ànims de la gent sempre ajuden i encara més si són d'uns amics. Toca crestejar, trobem boira per estes altures, anem un grup de tres a molt bon ritme, tot era massa perfecte! Començo a tindré problemes d'estòmac i al cap de poc veig que hauré de parar, merda! Així de clar ho faig, però en los nervis i les presses torno a reempendre la marxa i veig que lo fax fa fallo d'enviament. He de torna a parar i ara sí, s'ha enviat correctament. Tot això a part de trencar-me lo ritme calculo que m'haura costat uns 6 o 7 minuts i uns quants llocs, però com a mínim ara la panxa ja no es queixa. Vaig donant gas poc a poc i vaig avançant gent, al cap de poc veig a Mario, ja m'ho pensava que seria un dels que m'hauria avançat. Em vaig apropant, em diu que va a la "marxeta" i que esta molt agust però si vull que tira. Així ho faig, he de recuperar lo temps perdut, dono gas a fondo, quan passam les tres hores les forces ja flaquegen però cada passa que faig ser que m'apropa més a la meta. Trobo els últims corriols i ja es sent la música de meta, avanço a 2 corredors més, quan arribo a l'asfalt em freno molt però ja estic dins de Vandellós. Arribo a meta en 3:42:30 i la posició de la general de 137 corredors arribats. Estic empapat fins dalt, em retrobo en Miquel i l'Assum, em feliciten, estic cofoi,jeje. Poc després arriba Mario, i tot seguit Joaquin. Molt bona cursa per ells també. Ara falta la dutxa i un plat de fideuá deliciós. Ha sigut un gran dia, un recorregut molt complet, una organització perfecta, d'aquelles curses que pensés algún dia tornar a repetir!
A les 3 de la tarde emprenem la marxa en Joaquin cap a Vandellós, parem a Gandesa per recollir a Mario i abans de les 4 ja hem arribat. Lo dia pareix que ens vulgue donar un cop de mà, esperant una calor sofocant, ens trobem en un dia molt ennuvolat, evidentment fa molta xafogor però és molt més suportable. Així que anem a buscar los dorsals, tornem al cotxe en la calma per preparar la sortida, aplicació de cremes vàries, estiraments, conversa; preparats, llestos, comencem!
Aquí ja rebo los primers ànims de l'Assum i Miquel, no saben l'important que serà la seua presència avui per a mi!
Peguem una primera volta pel poble enfilant seguidament la primera ascensió del dia. Al començament em costa molt, hem noto pesat, hem costa respirar, lo motor no acaba d'arrencar. Aguanto així la primera pujada per dona pas a la baixada i així poder recuperar, un tros planejant que em serveix per agafar bon ritme i sensacions. Primer avituallament, ànims un altre cop impagables, hidratació, i avant que porto pressa. Arribem a Masboquera i ara tocara fer la pujada forta de la cursa, m'ho recorda un bon home que em diu "n'hi ha pa rato fins dalt" gràcies! Ara tinc bones sensacions, estic agust i tot i que toca apretar les dents ho faig de bon grat. Així fins que 200 metres abans de coronar la muntanya torno a trobar a l'Assum i Miquel, són un màquines que ràpid van d'un lloc a l'altre, jeje. Evidentment la seua presència em creix, els ànims de la gent sempre ajuden i encara més si són d'uns amics. Toca crestejar, trobem boira per estes altures, anem un grup de tres a molt bon ritme, tot era massa perfecte! Començo a tindré problemes d'estòmac i al cap de poc veig que hauré de parar, merda! Així de clar ho faig, però en los nervis i les presses torno a reempendre la marxa i veig que lo fax fa fallo d'enviament. He de torna a parar i ara sí, s'ha enviat correctament. Tot això a part de trencar-me lo ritme calculo que m'haura costat uns 6 o 7 minuts i uns quants llocs, però com a mínim ara la panxa ja no es queixa. Vaig donant gas poc a poc i vaig avançant gent, al cap de poc veig a Mario, ja m'ho pensava que seria un dels que m'hauria avançat. Em vaig apropant, em diu que va a la "marxeta" i que esta molt agust però si vull que tira. Així ho faig, he de recuperar lo temps perdut, dono gas a fondo, quan passam les tres hores les forces ja flaquegen però cada passa que faig ser que m'apropa més a la meta. Trobo els últims corriols i ja es sent la música de meta, avanço a 2 corredors més, quan arribo a l'asfalt em freno molt però ja estic dins de Vandellós. Arribo a meta en 3:42:30 i la posició de la general de 137 corredors arribats. Estic empapat fins dalt, em retrobo en Miquel i l'Assum, em feliciten, estic cofoi,jeje. Poc després arriba Mario, i tot seguit Joaquin. Molt bona cursa per ells també. Ara falta la dutxa i un plat de fideuá deliciós. Ha sigut un gran dia, un recorregut molt complet, una organització perfecta, d'aquelles curses que pensés algún dia tornar a repetir!
sábado, 3 de agosto de 2013
Perquè corro?!
Tot va començar, com suposo la majoria de gent, per fer una mica d'esport. Primer fen la famosa ruta fins la Creu de la Vall, 6 kilòmetres en mitja hora, i lo cansats que arribavem!
Després tot va començar a canviar quan en Joaquin vam decidir fer la primera cursa. Quan et marqués un repte tot agafa una altra dimensió. Entrenos més estrictes, roba més tècnica, revistes de running....
La primera mitja marató al sac, una satisfacció que tots los que estan dins d'aquest món sabran, no es pot definir, s'ha de sentir! Una altra mitjà, alguna 10K, després la primera Marató...... al cap d'un any la primera cursa de muntanya i fins avui.
Esta clar que sense cap cursa a l'horitzó seria difícil ser regular en els entrenaments, però tot i que sempre vols fer-ho millor, més bon temps, millor posició, el motiu principal sempre ha de ser passar-ho bé. Quan anem a entrenar m'ajuda a desconectar de tot, com més dolent tinc el dia, més m'ajuda anar a còrrer per alliberar-me de tots los maldecaps. Realment s'ha convertit en la meua teràpia. Està clar que és una pràctica esportiva que requereix molta voluntat però quan aconsegueixes trencar esta barrera tot lo que t'aporta són coses bones, sempre que et respectin les lesions. Valors com la constància, lo sacrifici, la superació, lo companyerisme a les curses... que llavors són molt vàlids per aplicar al dia a dia. Així que espero tindré llarga vida al running!
I la próxima entrada ja sera la primera crònica d'una cursa al blog, esta tarde anem a Vandellós a fer la Vandekames, 25 km. i 1500 m+ ens esperen.
Després tot va començar a canviar quan en Joaquin vam decidir fer la primera cursa. Quan et marqués un repte tot agafa una altra dimensió. Entrenos més estrictes, roba més tècnica, revistes de running....
La primera mitja marató al sac, una satisfacció que tots los que estan dins d'aquest món sabran, no es pot definir, s'ha de sentir! Una altra mitjà, alguna 10K, després la primera Marató...... al cap d'un any la primera cursa de muntanya i fins avui.
Esta clar que sense cap cursa a l'horitzó seria difícil ser regular en els entrenaments, però tot i que sempre vols fer-ho millor, més bon temps, millor posició, el motiu principal sempre ha de ser passar-ho bé. Quan anem a entrenar m'ajuda a desconectar de tot, com més dolent tinc el dia, més m'ajuda anar a còrrer per alliberar-me de tots los maldecaps. Realment s'ha convertit en la meua teràpia. Està clar que és una pràctica esportiva que requereix molta voluntat però quan aconsegueixes trencar esta barrera tot lo que t'aporta són coses bones, sempre que et respectin les lesions. Valors com la constància, lo sacrifici, la superació, lo companyerisme a les curses... que llavors són molt vàlids per aplicar al dia a dia. Així que espero tindré llarga vida al running!
I la próxima entrada ja sera la primera crònica d'una cursa al blog, esta tarde anem a Vandellós a fer la Vandekames, 25 km. i 1500 m+ ens esperen.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)


