MARATÓ LA FAGEDA 2014

Hi havia una vegada tres bailets que vivien en dos bonics pobles veïns situats en un indret molt, molt llunyà. Ells disfrutaven molt practicant un esport que la gent  de la zona anomenava running. Un bondia es van decidir per anar a disputar una marató de muntanya a la moblada vila de la Sènia.
Així que dit i fet, els tres amics, van arribar disposats a donar guerra per aquells paratges, un asolellat i ventós domenge. Es van congregar corredors de totes les viles veïnes per a l'ocasió, inclòs d'indrets més llunyans, tots decidits a completar los 42 km. i 2432 metres de desnivell positiu.

Els nois ja van trobar moltes cares conegudes d'altres aventures, van xerrar, van riure, i es van preparar per a començar a córrer. Els responsables de la cursa van donar el tret de sortida, i el grup es va estirar ràpidament, forman un grup capdavanter molt definit, format pels nois més forts i preparats de la trobada. Un dels amics va tindre problemes respiratoris al principi, i va tindre que reduïr el ritme, per detràs venia el seu company que també anava incòmode per culpa de mal de cap, en aquest cas. Tot i això van anar avançant kilòmetres en  paciència i esforç, tenien temps per recuperar sensacions. Per detràs venia el tercer en discòrdia, avançant a un ritme ferm i decidit.

Van encarar la primera pujada forta del dia, feia un temps favorable per córrer, i es podia dosificar bé el pas dels km. A més la gent del Trail CER els tractaven molt bé, avituallant-los amb begudes i menjar per fer més suportable el desgast que els suposava el pas de les hores.
Ara venia un bucle de pujades i baixades on es va afegir a la festa un bailet molt eixerit de Vinarós donant conversa als dos companys que s'anaven separant i ajuntant per moments.
Tots sabien que si podien arribar a l'últim punt alt del dia , situat al km. 30, podrien afrontar la part final amb garanties físiques i mentals per disfrutar de la part final i completar la cursa en un temps acceptable. I així va ser, el recorregut va anar avançant per davall d'aquells cossos inquiets, per aquelles muntanyes abruptes! La il·lusió era gran, van fer el que calia per no patir més del compte i van poder disfrutar entrant dos nois junts a meta en 5:15, el tercer arribaria a les 5:30.

Així que contents i feliços es van anar a dutxar! Quan ja es disposaven a menjar-se una merescuda fideuadà es va afegir a la festa un altre veí seu que arribava en 6:15, felicitat inmensa.
Havia valgut la pena la matinada, ens ho havíem passat molt bé tots, disfrutant de les muntanyes dels Ports, del tracte de la gent de la Sènia, i de practicar l'esport que ens fa feliços, córrer.
Coloret, colorat, este conte s'ha acabat!