LA CAMETA COIXA 2014

Arriba lo domenge per anar a disputar la cursa de Miravet. A priori pinta que avui la liaran los de la Cameta Coixa. Només per començar han deixat apuntar a més de 600 persones entre marxa i cursa. Los Franja Power no hi podem faltar! També ens acompanyen Manuel i un debutant, Joan. A part també vindra un bon grapat més de bateans per disfrutar de la marxa.
Per començar arribem en temps suficient ja que lo pàrquing esta separat de l'entrega de dorsals, i a més hem d'anar cap al castell, que és el lloc de sortida. Quan estem arribant ja ens trobem als guardians de l'època, en principi avui som benvinguts per la cort del rei miravetà, jajaja. Passsem pel guarda-roba i cap dins del castell. Mentre entrem ens fem la foto de rigor, torno a trobar a la Cinta, Toni... i ens desitjem sort.

Comença la pel·lícula! L'espeaker no s'acaba la imatge que veu, tot lo rato diu,impressionant, impressionant.... Tots els corredors dins del pati del castell, a una banda dos soldats en lo canyó i pum! comença la cursa. Sortim tots apelotonats, però no cal posar-me nerviós, temps tindré de córrer.

Ens animen els de la marxa i així ja fem cap a l'exterior del castell. Uns 500 metres d'asfalt i ja comencen les primeres rampes del dia. Al cap de la primera estirada del dia, les revolucions ja van a cent, just en el moment que Mario hem susurra al clatell, bona sortida també! Així fem la primera part de la cursa en un ritme bastant alt. Per la gent que estem corrent no tinc la sensació en cap moment d'aglomeracions.

Ja arribo al tercer avituallament abans de la crono-escalada del dia, em prenc l'únic gel que porto i em mentalitzo per recuperar forces en los 1,7 km. i 300 m+ que m'esperen per davant. Aquí ho aprofiten 3 o 4 corredors que m'avancen a les primeres rampes, jo al meu ritme vaig fen.
De sobte veig un cuixot davant meu! És el premi a la primera dona que ha passat per allí, ara li tocara aguantar fins meta. L'avanço i en este moment començo a sentir la famosa gaita que ens espera al cim de la muntanya. Fa un dia esplèndid, sense gens d'aire, i per això enguany no s'ha sentit fins que no l'hem tingut més aprop. 1-2, 1-2.... i ja sóc dalt. Esbufego fort i aprofito per apretar a la baixada que bé. Agafo un parell de corredors, arribem baix, una mica de transició i ja tinc l'última pujada del dia al davant, no vull mirar cap dalt, mans als genolls i amunt! Em torna a pasar la Colomé, avui ens hem anat intercanviant la posició durant tota la cursa, ella puja millor. Aquí vaig més justet, però tampoc és fa molt llarga la pujada.

Un cop sóc dalt he de tindre forces per apretar fins meta. Dit i fet, al coronar accelero el ritme deixant atràs als companys de viatge. Fins al moment i com a referència hem queda la noia del davant. Abans d'arribar al riu la torno a passar i ara sí, no vull intercanviar més la posició,jeje.
Apreto les dents, el poble ja esta a escassos metres, última baixada, i crusso la meta en 2:05 hores.
Seguidament arriba Mario i al cap de poc Joaquin, un altre dia perfecte! Manuel i Joan també acaben la marxa en un temps molt bo.
D'aquí ràpid a la dutxa que només n'hi ha una per 300! Tornem a fer un moset, que a Miravet ens cuiden molt bé, just en el moment que arriben Toni, Cinta, Miquel, Elga i Robert. Tinc temps d'ovacionar a l'embarassada del grup, jeje.
Com sempre ara tot és bonic, la feina està feta i toca disfrutar-la!
P.D. M'he deixat d'explicar que ens van fer seguiment en helicòpter!!! Brutal gent de Miravet!
Ah! i no feu cas de la mala cara de les fotos, havia dormit poc,jajaja

I MITJA MARATO DE TORTOSA

Sempre que et marqués un repte nou no saps si podrás assolir-lo, només pots posar-hi totes les ganes i il·lusió per aconseguiu i esperar a veure el resultat. Avui era un d'estos dies, volia baixar la marca personal en mitja marató que tenia en 1 hora 27 minuts i 15 segons, resultat de la mitja de Cambrils al 2012, i després que al 2013 l'intent de Saragossa va sortir malament (per motius aliens que ara no venen al cas,jeje) m'havia marcat al calendari del 2014 la primera mitjà de Tortosa per tornar a provar sort. A part em motivava molt que fos Tortosa ja que en part la considero la meua capital.
Així que per a esta aventura canviava els companys de viatge, ja que los que sempre anem esteen donant guerra per Bítem. Esta vegada serien Alfons i Joan Baptiste els meus aliats. Les pre-eliminars típiques de cada cursa i ja estem a les 10 del matí 650 valents disposats a donar la sortida als 21.097,5 metres, pels carrers més céntrics de la ciutat.

A priori tots els elements externs eren els ideals: circuit pla, sense vent, ni fred ni calor.......
Començo buscant sensacions i sense voler-ho ja em vec fen el primer km. a 3:41, massa ràpid! Just aquí anem un grup nombrós, sera el grup de 1:24 h.? Pos si, el noi que marca s'ha deixat el "globo" a les primeres de canvi però sento que és el que porta un peto taronja. Ja que hi som la farem grossa, intentaré seguir el grup. Sé que és arriesgat però no hi ha victòria sense riscos.
Els 4 primers km. vaig un pèl forçat però aguanto, passem clavant el crono a 16 min. Així sense parar a ritme constant fins als 8 km. em sento cómode, a estes altures el grup ja s'ha reduït a la meitat. Continuem a 4 min/km i ara ens aproximem a la zona de sortida i arribada ja que el circuit de la mitjà seran dos voltes al mateix circuit allargant el que falta per la mateixa zona d'arribada.
Uns quants corredors ja es queden a meta ja que també es podia triar l'opció de fer la cursa de 10k, i  passo els 10 en 39:49, ritme alt, potser massa?
Em carrego de forces per empendre la segona volta, preparat per lluitar fins al final, no vull despenjam del meu gran aliat d'avui, lo noi del peto taronja. Ara tinc l'avantatge que em coneixo tot el que em queda per davant ja que és la repetició de la primera volta, en contra que les forces aniran minvant al pas de cada km.
Al km. 13 continuam a ritme de 4 min/km, ara però, només estem 4 corredors al grup. Em passen moltes coses pel cap, però tot va tan depressa que ara mateix no en se explicar cap, sé que he d'aguantar i això és el que compta. Molta gent va cridant Xavi durant el recorregut, per un moment dubto si portam el nom al dorsal, però no, arribo a la conclusió que també és el nom del guia, jeje.
Pas pel km. 15 aprofitant per menjar el gel que porto i beure aigua a l'avituallament, un moment que se'm gira en contra ja que em costa respirar, degut al ritme constant qualsevol distracció pot ser fatal. Tot i així ho he de fer ja que m'ajudara per arribar fins al final.
Al km. 17 ens quedem 3 corredors, el guia ens va animant, millor dit, Xavi ens anima!
-Xavi: Vinga va! Que ja ho tenim això! Com anem?
-Jo: Anem! (rialles del tercer corredor)
Peguem la volta per darrere de la Universitat i ja encarem els dos últims km. Aquí ens quedarem Xavi i jo sols. Ja vec que ho aconseguiré, tot i que cada cop la fàtiga és més gran, cosa normal.
Últim km. per assolir la glòria, almenys per a mi, Xavi m'anima a tirar veient en una llarga recta la meta al fons, faig una intentona però encara queda massa. Em torna a animar quan queda menys i esta vegada si, pego l'últim esprint entrant a meta en 1 hora 23 minuts i 47 segons. Ho he aconseguit!
Ràpidament vaig a donar les gràcies a Xavi, segurament sense ell no hagués sigut possible. Això és la grandesa d'aquest esport, una persona que no coneixés de res i que en la seva humilitat i ganes no ha parat d'animar perquè jo pogués aconseguir el meu repte!
Felicito a algún que altre company de viatge, m'hidrato bé que bona falta em fa, avui no he tingut massa temps per hidratar-me en cursa, jeje. Al cap de poc ja arriba Alfons, ha baixat de 1 hora i mitjà, m'abraça de l'alegria de completar la seua primera mitjà en un gran temps. Al cap de poc també arriba Joan Baptiste, també ha fet marca personal! Dia perfecte!
Estem en un núvol, tots els esforços han valgut la pena!
Ens retrobem en l'Èlia, que ens guardava les claus del cotxe, ara tocara una bona dutxa merescuda i un llarg domenge per endavant per gaudir de la nostra petita gesta.
Possiblement els propers anys no provaré baixa aquesta marca (cosa que dubto si ho aconseguiria), en 10K i Marató si que voldria baixar els registres que tinc, però sense cap pressa, ja fa temps que estic més posat en la muntanya i vull que continuo sent així. La próxima, la Cameta Coixa!