TRILOGÍA DE MARATONS

-Fredes-Paüls: 46 k. 1500m+ =5h05'  18 Juny

-Vandekames: 40 km. 2493 m+ =6h06'   6 Agost

-Marató del Montseny: 42,4 km. 2625m+ =5h48'  23 Octubre


Ha sigut un any en que clarament he forçat la màquina una mica més del compte, però ha valgut la pena!
Este 2017 reduïrem el volum de kms. en competició però esperant mantenir la xaleraaaa!

Ah!, i en plena vremada vaig anar a Alcanar a disputar la X Pujada al Montsià, bonica experiència!

-26 de setembre: 23,5 km. 1100m+ =2h49'

MITJA MARATO ESTELS DEL SUD

I després d'assimilar el que va suposar assolir en garanties l'Ultra de l'any, tenia ganes de tornar a cremar carbonilla abans de l'època forta de faena a la vinya. Així que el passat dissabte cap a Arnes a disfrutar de l'event UT Estels del Sud, en lo meu cas la distància curta, 21 kms. i 1000m+.
Gran companyia per a l'ocasió: Mario, Jordi, Rafa, Àngel.....
En ambient espectacular en les diferentes modalitats, destacant la Ultra en les cinc etapes senceres crusant tots los Ports, 105 kms, bua!
Natres faríem l'etapa Arnes-Beseit!
El resum seria sortir forçant la màquina i així fins meta, en 2 hores 13 minuts i una setena posició més que satisfactòria. Sort que em coneixia el traçat sinó el patiment s'hagués agreujat, jejeje
Una mica de desconexió però sense perdre el mínim ritme d'entreno que d'aquí unes setmanes i voldrem tornar.
Salut i cames!

REPTE 2016

Il•lusió, patiment, esforç, realitat... Long #utmcd

73 kms. 3200m+

CAMETA COIXA I FORADADA

I torno a la muntanya en moltes ganes!
2 curses en 15 dies per esperar la gran cita del 2 d'abril, la Long de la UTMCD.
Així que primer va tocar anar a Miravet a disputar la Cameta Coixa (21 km. 1300m+), un poble que s'ha bolcat totalment en la seua cursa i que l'ha convertit en un referent a les nostres comarques. De fet, desde l'any passat esta inclosa al circuit català de la FEEC, i a més este any es disputava el campionat per equips. Tot en un circuit renovat desde l'any passat, allargant uns 2 kms. el circuit original, i molt treballat per part dels organitzadors, quasi bé tot sendera, bastant exigent, tenint en compte la poca altitud de la zona.
Per a l'ocasió vaig tindré la companyia de mun sogre que va disputar la marxa, i uns quants companys de Cara Nord.

Arribem a primera hora a Miravet en una gelada de les que fan goig, dorsal recollit, i cap al cotxe a fer temps, i d'allí directe al castell per donar la sortida. Retrobament en los companys i cap a dins a prendre posicions. A les 9:30 disparen lo canyó i tots a córrer! La sortida és molt ràpida com de costum, avui hi ha molt nivell. Jo tinc clar el meu propòsit, no vull forçar massa al començament, a veure-les venir. Vaig veient els companys júniors del club Franscesc i Salvador, lo futur! bueno lo present.....
L'helicòpter va gravant l'esdeveniment, sóm uns 350 corredors i avui poc sol aniré. La primera part del circuit no té treva, és un constant puja- baixa per senderes, a cops corredores i altres més tècniques. Així fins arribar a la cronoescalada. Vull agafar lo cuixot però me diuen que és lo de la dona, que el d'homes ja fa rato que l'han pispat, jejeje

Les sensacions són prou bones, vaig fent fins dalt, cresta xaladora i avall que porto pressa!
Aquí apreto tot lo que puc, vaig bastant fi però veig l'última pujada que ens queda a l'altra banda de vall i psicològicament és fa més dur del que serà. Quan hi arribo respiro profundament i cap a dalt. S'agraeixen i molt, los ànims de la gent a dalt, ara 2 quilòmetres i ja sóc a meta.

2 hores 32 minuts i posició 65, però lo millor, que arribo esprintant en força i en los ànims dels companys Quim i Xavi i els seus amors, jijiji
Vaig ràpid a les dutxes qe sé que és l'únic punt feble del dia, i después festival de dinar en los companys d'Horta i Manuel, quin munt de fato! I cap a casa en ganes de família....


6 de març

I al cap de 15 dies a debutar a la Ràpita a la pujada a la Foradada!
Lo dia pintave molt bé en molts groguets per disfrutar del matí ke va acabar sent més agradable del que m'esperava. A  les 9 donen lo tret de sortida per a la cursa (21 km. 950m+). Avui vull forçar més a la sortida ja que ser que lo perfil serà bastant ràpid. Així ho faig i intento seguir als companys Salvador i Àngel, els primers 2-3 kms. vaig molt forçat però poc a poc el motor es va acalentant, és lo que té ser dièsel, jeje.

A partir d'aquí començaran los intercanvis en los companys, primer Salvador tirant, després Àngel i finalment un servidor uns quants quilòmetres encarant la pujada al punt més alt del dia: la muntanya de la Foradada.
Uns quants metres abans d'arribar Àngel fa un bon canvi de ritme deixant-me despenjat una distància que es mantindra fins meta. A partir d'aquí arribo còmodament dalt de la muntanya en uns quants guardià mandrils per allí voltant i en un objectiu clar: baixar fins la Ràpita tot lo més ràpid que puga!
Ja m'han explicat que al començament hi ha un tram més tècnic i deprés és molt corredor, però sobretot que ja no hi ha cap més pujada, i això m'agrada, puc forçar sense miraments, tota la carn a la graella!

Tot lo rato vaig veient uns metres més enllà a l'Àngel però vaig avançant algún corredor i la distància en ell és manté. Últim tram que coincideix en l'inici de la cursa i en 2 hores i 7 minuts ja sóc a meta!
Abraçada en l'Àngel i rebent l'escalf de sun germà Jordi que ens anima a l'arribar, i que s'ha marcat el millor temps de la marxa. Salvador entra al cap de poc quedant primer júnior. La Marta entra segona fémina i Quim i Salva entren junts més feliços que uns anissos, jijiji
A més gran cursa del nou company de Beceit, Àngel i de Rafa d'Orinoco....
La companyia és molt bona però he de marxar que los virus estàn fent estralls i per Batea m'esperen, lo 2 d'abril m'esperen 70 km. i 3200m+
AY DE MI!

MCD (Marató Costa Daurada)

I enceto un any més de curses!
Esta vegada no m'hi poso per poc, ja tinc entre cella i cella desde fa temps disputar una altra marató d'asfalt, l'elegida la mateixa que ke vaig disputar ja fa tres anys atràs, la de Tarragona, anomenada de la Costa Daurada.
17 de gener, 7:30 del matí i ja sóc a la vora del mar més sol que un mussol contemplant l'alba d'este domenge que se presenta fred però sense gens de vent.
Recollida del dorsal a la vora de la sortida de la cursa, al barri del Serrallo i cap al cotxe a fer temps i a resguardam una mica de les baixes temperatures. A les 8:20 surto del cotxe en les millors gales i a acalentar una mica els músculs abans d'empendre els 42.195 metres.
Hem toca posar-me al caixó just después de l'èlit, així que aprofito per disfrutar del bon ambient que es respira, mare meua ja tinc calor. Comença a sonar a tot drap la mateixa cançó heavy que a Salou, hauria de saber qui són?! M'encanta, em pujen les pulsacions, adrenalina pura, bua!
Avui l'objectiu és clar, seguir a la llebre de les 3 hores fins el cos aguanti. Al principi anem un grup molt nombrós, però una mica enganyós ja que n'hi ha molts que disputen la 30K. Jo vaig molt còmode, diria que excessivament còmode. Passen els quilòmetres i pronte començo a sentir comentaris que anem per damunt del temps que ens tocaria. Ens estem deixant uns 5 segons per quilòmetre, i la veritat no em fa cap gràcia perquè se què en algún moment o altre la llebre ho recuperarà. Això arriba cap al quilòmetre 17 i coincidint en la zona de més desnivell del circuit. A la mitja marató ja anem quadrant el temps però m'he n'adono que he passat d'una situació d'un confort relatiu a una sensació de que anem molt depressa, meeeeu!
Espero que sigue transitori però al contrari, cada cop vaig més forçat, mil cabòries passen ràpidament pel cap, sense temps d'assimilar, no podré seguir el grup,així que al km. 27 desisteixo en l'intent.
Aquí comença una segona cursa dins de la mateixa. En estos moments lo més fàcil seria tirar la tovallola però de cap manera, he d'acabar tot lo dignament que puga. Poc a poc vaig veient com el grup es va allunyant, fins al km. 33 que els perc totalment de vista. Jo a la meua, pasa a pas, encara pareix que vaiga molt més lent al anar sol, algún corredor m'avança.....
Així encarant la zona del Port com a últim escull de la nova fita, i quan ja s'apropa la meta tot canvia de color, sens dubte una de les millors sensacions en això del running, quan s'apropa la meta!
Entro en 3:07:05 i posició 55 d'uns 600. La valoració ha de ser bona!
Ara a pensar en la muntanya.....

MITJÀ MARATÓ DE SALOU

Són quasi bé dos anys sense fer cap carrera d'asfalt, però m'he marcat com a repte per al 2016 comença provant de baixar marca en una marató, una cosa potser massa ambiciosa, però per ganes no serà!
Així que em programo una mitjà per al desembre, tot esperant la gran cita del 17 de gener. La escollida és la mitjà marató de Salou. L'objectiu? Marca un ritme a 4:10 min/km, ja que fen càlculs és el que hauria de repetir a la marató per assolir les 3 hores pelades.
Ja fa mesos que m'he apuntat i quan ja arriba la setmana del 13 de desembre tinc notícies del company Alfons que s'ha apuntat per fer el 10K. Tindré companyia.
Tota la setmana que no ens treiem de damunt la boira, però ser que a Salou el matí es presentara perfecte per a la pràctica del running. Dit i fet!

A les 9:30 donen el tret de sortida no sense abans acalantar l'ambient en un entusiasmat speaker, i la traca final a ritme de heavy del bo, a por ellos!

Surto en l'objectiu clar, però ràpidament se'm crusa pel camí la llebre de 1:24, uns moments de dubte i com la carn es dèbil (jijiji), pego un tomb als meus plans i em decideixo a seguir el ritme d'este nodrit grupet. Pronte apareixen els primers desnivells positius que encara recordo de la primera vegada que vaig estar a Salou, em fa pensar que potser m'he equivocat d'estratègia. Però ja estic a la pista i toca ballar. Al km. 7 apareixen símptomes de fàtiga excessius coincidint en una altra costa amunt, sort que aquesta vegada és curta.

Famós caragol per assolir l'última pujada del circuit i buscant ja la zona de meta. però ens toca fer els 21 km. i el circuit consta de 2 voltes, així que ens deixem la zona de meta a l'esquerra i emprenem la segona volta del dia.

Aquí comença el patiment de debò. Quan trobam la pujada que s'allarga uns 500 metres com a mínim se'm fa molt difícil seguir al grup però per provar-ho no quedaré. Me'n surto d'esta però la respiració és massa forçada. Així fins a l'altra costa, aquí ja no puc segui'ls, em treuen uns 200 metres, però vec que la distància no va a mnés. Al cap de poc decideixo anar a l'assalt del grup, error! Massa esforç a n'estes altures, quan assoleixo atrapa'ls tiro la tovallola i tornen a marxar, tot rondant el km. 18. Em relaxo sense perdre pistonada veient com poc a poc s'allunyen però al cap de poc ja arribem a meta entrant en 1:24:26. No es pot demanar més. Molt content, realment no m'esperava això!
A meta ja m'espera Alfons, molt content també i alhora contrariat per no haver baixat una mica més el crono, això és bo, pronte i tornarà i ho aconseguirà.
Un merescut xocolate calent, una bona dutxa, una cervesa fresca i cap a casa a dinar!
Així acabo lo 2015, molt content en general, (sempre es pot millorar) i ja pensant en la marató del gener i en tot lo que vindrà!!!

CURSA LES ROQUES

#nascutsperferlacabra

Encara no hem puc treure del cap el hashtag de la carrera d'Orta d'este passat diumenge. M'hi sento tan identificat...
Enguany tenia moltissímes ganes de tornar a córrer la cursa de les Roques: un any d'absència, el meu estreno d'enguany en lo club organitzador de la prova (Cara Nord), i el fet que em coneixia la major part del recorregut; ingredients més que suficients per anar lo domenge a les 8 del matí per aquella plaça totalment neguitós.
Primer havia arribat de Batea en Quim i la Isa, gràcies per la vostra ajuda en la logística parella. Just baixar del cotxe em trobo a Mario en ganes de carajillo, però el meu cap només estava ocupat pel recorregut que m'esperava per endavant. Tot això sense parar de trobar cares conegudes, tot saludant-les recollint lo dorsal i ràpid cap a la Franqueta. El matí era fred i ventós, lo qual no treu que la temperatura era idònea per a córrer.

Calentament en l'Àngel per acabar-me de confirmar l'exigència del traçat que anàvem a disputar i l'última sorpresa abans de començar, l'arribada del company 'Venator' de Batea. Les 9:30 en punt del matí, toc d'asquella i solten les cabretes pel Port!

Lo meu cap té clar que la pujada asta la punta de l'Enrajolada és lo més dur del dia i guardaré totes les forçes que puga, així ho faig, a poc a poc que porto pressa. En arribar a dalt un joves ben trempats preparant-se l'esmorzar, gent jove pa tou! Moment d'alliberar tensions de la llarga pujada, ara toca la transició asta les Roques. Avui ser que aquí es concentra la major part de gent per animar, així que aquí és el moment de fer un reconeixement a tota la gent del club i de fora d'ell que em vau animar durant el recorregut, i no vau ser pocs, gràcies a vatres tot això té molt més sentit per a mi! No és que busca cap reconeixement ni molt menos, però quan estàs disfrutant sol de les muntanyes és quan et realitzes en això del trailrunning, però això no treu que a la vida s'ha de ser agraït. Moltes gràcies de nou! I después de soltar lo rotllet pertinent tornem a la carrera.

L'aproximació a les Roques es fa una mica dura, vaig tenint de referència  a l'Àngel Accensi i a Robert ben aprop, dos companys que em fan més entretinguda l'arribada a les ansiades Roques de Benet. Patiment soportable per coronar-les i avall que porto pressa, no sense les rialles per a la càmera de Sergi i per a recollir els ànims de Quim i la Isa com aigua de maig.

Última etapa de transició, ara buscant la Maladona, este tram m'he fara recordar l'entreno de l'agost en Mario per esta zona, i que bé que em va per fer-ho més soportable. En arribar a l'ascensió es confirmen els auguris de l'Àngel de Cara Nord, tècnic de debò, buf! i parlant d'ell just en arribar dalt el vec 50 metres per davant. Baixada increïble en lo cul al terra i a buscar l'últim tram del dia, tot pegant l'última accelerada. Aquí em deixaré atràs el companys de viatge fins al moment, només tinc que superar una dura i nova rampa a la zona de la Tapia, tram llarg de camí empinat asta la Serra, últimes apretades de dents i cap avall per les Capçades i així arribant al poble inmensament feliç, sé que a meta m'espera la família en ple!!

Lo temps que posa al marcador i en la posició 39 de la general cruso la línea d'arribada, però m'és igual, el millor és que acabo havent disfrutat i molt decentment un circuit dels més durs del circuit per no dir el que més!
Bravo, bravo i bravo per la gran currada de tota la gent de Cara Nord, l'heu feta grossa, orgullós de forma part d'este club i la millor manera d'acabar la temporada de muntanya.
L'any que ve esperem continuar donant guerra de groguet!
I ara jo aprofitaré per fer una mitjà marató al desembre i una marató al gener, que el ritme no paro!