I després d'assimilar el que va suposar assolir en garanties l'Ultra de l'any, tenia ganes de tornar a cremar carbonilla abans de l'època forta de faena a la vinya. Així que el passat dissabte cap a Arnes a disfrutar de l'event UT Estels del Sud, en lo meu cas la distància curta, 21 kms. i 1000m+.
Gran companyia per a l'ocasió: Mario, Jordi, Rafa, Àngel.....
En ambient espectacular en les diferentes modalitats, destacant la Ultra en les cinc etapes senceres crusant tots los Ports, 105 kms, bua!
Natres faríem l'etapa Arnes-Beseit!
El resum seria sortir forçant la màquina i així fins meta, en 2 hores 13 minuts i una setena posició més que satisfactòria. Sort que em coneixia el traçat sinó el patiment s'hagués agreujat, jejeje
Una mica de desconexió però sense perdre el mínim ritme d'entreno que d'aquí unes setmanes i voldrem tornar.
Salut i cames!
jueves, 5 de mayo de 2016
domingo, 6 de marzo de 2016
CAMETA COIXA I FORADADA
I torno a la muntanya en moltes ganes!
2 curses en 15 dies per esperar la gran cita del 2 d'abril, la Long de la UTMCD.
Així que primer va tocar anar a Miravet a disputar la Cameta Coixa (21 km. 1300m+), un poble que s'ha bolcat totalment en la seua cursa i que l'ha convertit en un referent a les nostres comarques. De fet, desde l'any passat esta inclosa al circuit català de la FEEC, i a més este any es disputava el campionat per equips. Tot en un circuit renovat desde l'any passat, allargant uns 2 kms. el circuit original, i molt treballat per part dels organitzadors, quasi bé tot sendera, bastant exigent, tenint en compte la poca altitud de la zona.
Per a l'ocasió vaig tindré la companyia de mun sogre que va disputar la marxa, i uns quants companys de Cara Nord.
Arribem a primera hora a Miravet en una gelada de les que fan goig, dorsal recollit, i cap al cotxe a fer temps, i d'allí directe al castell per donar la sortida. Retrobament en los companys i cap a dins a prendre posicions. A les 9:30 disparen lo canyó i tots a córrer! La sortida és molt ràpida com de costum, avui hi ha molt nivell. Jo tinc clar el meu propòsit, no vull forçar massa al començament, a veure-les venir. Vaig veient els companys júniors del club Franscesc i Salvador, lo futur! bueno lo present.....
L'helicòpter va gravant l'esdeveniment, sóm uns 350 corredors i avui poc sol aniré. La primera part del circuit no té treva, és un constant puja- baixa per senderes, a cops corredores i altres més tècniques. Així fins arribar a la cronoescalada. Vull agafar lo cuixot però me diuen que és lo de la dona, que el d'homes ja fa rato que l'han pispat, jejeje
Les sensacions són prou bones, vaig fent fins dalt, cresta xaladora i avall que porto pressa!
Aquí apreto tot lo que puc, vaig bastant fi però veig l'última pujada que ens queda a l'altra banda de vall i psicològicament és fa més dur del que serà. Quan hi arribo respiro profundament i cap a dalt. S'agraeixen i molt, los ànims de la gent a dalt, ara 2 quilòmetres i ja sóc a meta.
2 hores 32 minuts i posició 65, però lo millor, que arribo esprintant en força i en los ànims dels companys Quim i Xavi i els seus amors, jijiji
Vaig ràpid a les dutxes qe sé que és l'únic punt feble del dia, i después festival de dinar en los companys d'Horta i Manuel, quin munt de fato! I cap a casa en ganes de família....
6 de març
I al cap de 15 dies a debutar a la Ràpita a la pujada a la Foradada!
Lo dia pintave molt bé en molts groguets per disfrutar del matí ke va acabar sent més agradable del que m'esperava. A les 9 donen lo tret de sortida per a la cursa (21 km. 950m+). Avui vull forçar més a la sortida ja que ser que lo perfil serà bastant ràpid. Així ho faig i intento seguir als companys Salvador i Àngel, els primers 2-3 kms. vaig molt forçat però poc a poc el motor es va acalentant, és lo que té ser dièsel, jeje.
A partir d'aquí començaran los intercanvis en los companys, primer Salvador tirant, després Àngel i finalment un servidor uns quants quilòmetres encarant la pujada al punt més alt del dia: la muntanya de la Foradada.
Uns quants metres abans d'arribar Àngel fa un bon canvi de ritme deixant-me despenjat una distància que es mantindra fins meta. A partir d'aquí arribo còmodament dalt de la muntanya en uns quants guardià mandrils per allí voltant i en un objectiu clar: baixar fins la Ràpita tot lo més ràpid que puga!
Ja m'han explicat que al començament hi ha un tram més tècnic i deprés és molt corredor, però sobretot que ja no hi ha cap més pujada, i això m'agrada, puc forçar sense miraments, tota la carn a la graella!
Tot lo rato vaig veient uns metres més enllà a l'Àngel però vaig avançant algún corredor i la distància en ell és manté. Últim tram que coincideix en l'inici de la cursa i en 2 hores i 7 minuts ja sóc a meta!
Abraçada en l'Àngel i rebent l'escalf de sun germà Jordi que ens anima a l'arribar, i que s'ha marcat el millor temps de la marxa. Salvador entra al cap de poc quedant primer júnior. La Marta entra segona fémina i Quim i Salva entren junts més feliços que uns anissos, jijiji
A més gran cursa del nou company de Beceit, Àngel i de Rafa d'Orinoco....
La companyia és molt bona però he de marxar que los virus estàn fent estralls i per Batea m'esperen, lo 2 d'abril m'esperen 70 km. i 3200m+
AY DE MI!
2 curses en 15 dies per esperar la gran cita del 2 d'abril, la Long de la UTMCD.
Així que primer va tocar anar a Miravet a disputar la Cameta Coixa (21 km. 1300m+), un poble que s'ha bolcat totalment en la seua cursa i que l'ha convertit en un referent a les nostres comarques. De fet, desde l'any passat esta inclosa al circuit català de la FEEC, i a més este any es disputava el campionat per equips. Tot en un circuit renovat desde l'any passat, allargant uns 2 kms. el circuit original, i molt treballat per part dels organitzadors, quasi bé tot sendera, bastant exigent, tenint en compte la poca altitud de la zona.
Per a l'ocasió vaig tindré la companyia de mun sogre que va disputar la marxa, i uns quants companys de Cara Nord.
Arribem a primera hora a Miravet en una gelada de les que fan goig, dorsal recollit, i cap al cotxe a fer temps, i d'allí directe al castell per donar la sortida. Retrobament en los companys i cap a dins a prendre posicions. A les 9:30 disparen lo canyó i tots a córrer! La sortida és molt ràpida com de costum, avui hi ha molt nivell. Jo tinc clar el meu propòsit, no vull forçar massa al començament, a veure-les venir. Vaig veient els companys júniors del club Franscesc i Salvador, lo futur! bueno lo present.....
L'helicòpter va gravant l'esdeveniment, sóm uns 350 corredors i avui poc sol aniré. La primera part del circuit no té treva, és un constant puja- baixa per senderes, a cops corredores i altres més tècniques. Així fins arribar a la cronoescalada. Vull agafar lo cuixot però me diuen que és lo de la dona, que el d'homes ja fa rato que l'han pispat, jejeje
Les sensacions són prou bones, vaig fent fins dalt, cresta xaladora i avall que porto pressa!
Aquí apreto tot lo que puc, vaig bastant fi però veig l'última pujada que ens queda a l'altra banda de vall i psicològicament és fa més dur del que serà. Quan hi arribo respiro profundament i cap a dalt. S'agraeixen i molt, los ànims de la gent a dalt, ara 2 quilòmetres i ja sóc a meta.
2 hores 32 minuts i posició 65, però lo millor, que arribo esprintant en força i en los ànims dels companys Quim i Xavi i els seus amors, jijiji
Vaig ràpid a les dutxes qe sé que és l'únic punt feble del dia, i después festival de dinar en los companys d'Horta i Manuel, quin munt de fato! I cap a casa en ganes de família....
6 de març
I al cap de 15 dies a debutar a la Ràpita a la pujada a la Foradada!
Lo dia pintave molt bé en molts groguets per disfrutar del matí ke va acabar sent més agradable del que m'esperava. A les 9 donen lo tret de sortida per a la cursa (21 km. 950m+). Avui vull forçar més a la sortida ja que ser que lo perfil serà bastant ràpid. Així ho faig i intento seguir als companys Salvador i Àngel, els primers 2-3 kms. vaig molt forçat però poc a poc el motor es va acalentant, és lo que té ser dièsel, jeje.
A partir d'aquí començaran los intercanvis en los companys, primer Salvador tirant, després Àngel i finalment un servidor uns quants quilòmetres encarant la pujada al punt més alt del dia: la muntanya de la Foradada.
Uns quants metres abans d'arribar Àngel fa un bon canvi de ritme deixant-me despenjat una distància que es mantindra fins meta. A partir d'aquí arribo còmodament dalt de la muntanya en uns quants guardià mandrils per allí voltant i en un objectiu clar: baixar fins la Ràpita tot lo més ràpid que puga!
Ja m'han explicat que al començament hi ha un tram més tècnic i deprés és molt corredor, però sobretot que ja no hi ha cap més pujada, i això m'agrada, puc forçar sense miraments, tota la carn a la graella!
Tot lo rato vaig veient uns metres més enllà a l'Àngel però vaig avançant algún corredor i la distància en ell és manté. Últim tram que coincideix en l'inici de la cursa i en 2 hores i 7 minuts ja sóc a meta!
Abraçada en l'Àngel i rebent l'escalf de sun germà Jordi que ens anima a l'arribar, i que s'ha marcat el millor temps de la marxa. Salvador entra al cap de poc quedant primer júnior. La Marta entra segona fémina i Quim i Salva entren junts més feliços que uns anissos, jijiji
A més gran cursa del nou company de Beceit, Àngel i de Rafa d'Orinoco....
La companyia és molt bona però he de marxar que los virus estàn fent estralls i per Batea m'esperen, lo 2 d'abril m'esperen 70 km. i 3200m+
AY DE MI!
miércoles, 20 de enero de 2016
MCD (Marató Costa Daurada)
I enceto un any més de curses!
Esta vegada no m'hi poso per poc, ja tinc entre cella i cella desde fa temps disputar una altra marató d'asfalt, l'elegida la mateixa que ke vaig disputar ja fa tres anys atràs, la de Tarragona, anomenada de la Costa Daurada.
17 de gener, 7:30 del matí i ja sóc a la vora del mar més sol que un mussol contemplant l'alba d'este domenge que se presenta fred però sense gens de vent.
Recollida del dorsal a la vora de la sortida de la cursa, al barri del Serrallo i cap al cotxe a fer temps i a resguardam una mica de les baixes temperatures. A les 8:20 surto del cotxe en les millors gales i a acalentar una mica els músculs abans d'empendre els 42.195 metres.
Hem toca posar-me al caixó just después de l'èlit, així que aprofito per disfrutar del bon ambient que es respira, mare meua ja tinc calor. Comença a sonar a tot drap la mateixa cançó heavy que a Salou, hauria de saber qui són?! M'encanta, em pujen les pulsacions, adrenalina pura, bua!
Avui l'objectiu és clar, seguir a la llebre de les 3 hores fins el cos aguanti. Al principi anem un grup molt nombrós, però una mica enganyós ja que n'hi ha molts que disputen la 30K. Jo vaig molt còmode, diria que excessivament còmode. Passen els quilòmetres i pronte començo a sentir comentaris que anem per damunt del temps que ens tocaria. Ens estem deixant uns 5 segons per quilòmetre, i la veritat no em fa cap gràcia perquè se què en algún moment o altre la llebre ho recuperarà. Això arriba cap al quilòmetre 17 i coincidint en la zona de més desnivell del circuit. A la mitja marató ja anem quadrant el temps però m'he n'adono que he passat d'una situació d'un confort relatiu a una sensació de que anem molt depressa, meeeeu!
Espero que sigue transitori però al contrari, cada cop vaig més forçat, mil cabòries passen ràpidament pel cap, sense temps d'assimilar, no podré seguir el grup,així que al km. 27 desisteixo en l'intent.
Aquí comença una segona cursa dins de la mateixa. En estos moments lo més fàcil seria tirar la tovallola però de cap manera, he d'acabar tot lo dignament que puga. Poc a poc vaig veient com el grup es va allunyant, fins al km. 33 que els perc totalment de vista. Jo a la meua, pasa a pas, encara pareix que vaiga molt més lent al anar sol, algún corredor m'avança.....
Així encarant la zona del Port com a últim escull de la nova fita, i quan ja s'apropa la meta tot canvia de color, sens dubte una de les millors sensacions en això del running, quan s'apropa la meta!
Entro en 3:07:05 i posició 55 d'uns 600. La valoració ha de ser bona!
Ara a pensar en la muntanya.....
Esta vegada no m'hi poso per poc, ja tinc entre cella i cella desde fa temps disputar una altra marató d'asfalt, l'elegida la mateixa que ke vaig disputar ja fa tres anys atràs, la de Tarragona, anomenada de la Costa Daurada.
17 de gener, 7:30 del matí i ja sóc a la vora del mar més sol que un mussol contemplant l'alba d'este domenge que se presenta fred però sense gens de vent.
Recollida del dorsal a la vora de la sortida de la cursa, al barri del Serrallo i cap al cotxe a fer temps i a resguardam una mica de les baixes temperatures. A les 8:20 surto del cotxe en les millors gales i a acalentar una mica els músculs abans d'empendre els 42.195 metres.
Hem toca posar-me al caixó just después de l'èlit, així que aprofito per disfrutar del bon ambient que es respira, mare meua ja tinc calor. Comença a sonar a tot drap la mateixa cançó heavy que a Salou, hauria de saber qui són?! M'encanta, em pujen les pulsacions, adrenalina pura, bua!
Avui l'objectiu és clar, seguir a la llebre de les 3 hores fins el cos aguanti. Al principi anem un grup molt nombrós, però una mica enganyós ja que n'hi ha molts que disputen la 30K. Jo vaig molt còmode, diria que excessivament còmode. Passen els quilòmetres i pronte començo a sentir comentaris que anem per damunt del temps que ens tocaria. Ens estem deixant uns 5 segons per quilòmetre, i la veritat no em fa cap gràcia perquè se què en algún moment o altre la llebre ho recuperarà. Això arriba cap al quilòmetre 17 i coincidint en la zona de més desnivell del circuit. A la mitja marató ja anem quadrant el temps però m'he n'adono que he passat d'una situació d'un confort relatiu a una sensació de que anem molt depressa, meeeeu!
Espero que sigue transitori però al contrari, cada cop vaig més forçat, mil cabòries passen ràpidament pel cap, sense temps d'assimilar, no podré seguir el grup,així que al km. 27 desisteixo en l'intent.
Aquí comença una segona cursa dins de la mateixa. En estos moments lo més fàcil seria tirar la tovallola però de cap manera, he d'acabar tot lo dignament que puga. Poc a poc vaig veient com el grup es va allunyant, fins al km. 33 que els perc totalment de vista. Jo a la meua, pasa a pas, encara pareix que vaiga molt més lent al anar sol, algún corredor m'avança.....
Així encarant la zona del Port com a últim escull de la nova fita, i quan ja s'apropa la meta tot canvia de color, sens dubte una de les millors sensacions en això del running, quan s'apropa la meta!
Entro en 3:07:05 i posició 55 d'uns 600. La valoració ha de ser bona!
Ara a pensar en la muntanya.....
Suscribirse a:
Entradas (Atom)