MCD (Marató Costa Daurada)

I enceto un any més de curses!
Esta vegada no m'hi poso per poc, ja tinc entre cella i cella desde fa temps disputar una altra marató d'asfalt, l'elegida la mateixa que ke vaig disputar ja fa tres anys atràs, la de Tarragona, anomenada de la Costa Daurada.
17 de gener, 7:30 del matí i ja sóc a la vora del mar més sol que un mussol contemplant l'alba d'este domenge que se presenta fred però sense gens de vent.
Recollida del dorsal a la vora de la sortida de la cursa, al barri del Serrallo i cap al cotxe a fer temps i a resguardam una mica de les baixes temperatures. A les 8:20 surto del cotxe en les millors gales i a acalentar una mica els músculs abans d'empendre els 42.195 metres.
Hem toca posar-me al caixó just después de l'èlit, així que aprofito per disfrutar del bon ambient que es respira, mare meua ja tinc calor. Comença a sonar a tot drap la mateixa cançó heavy que a Salou, hauria de saber qui són?! M'encanta, em pujen les pulsacions, adrenalina pura, bua!
Avui l'objectiu és clar, seguir a la llebre de les 3 hores fins el cos aguanti. Al principi anem un grup molt nombrós, però una mica enganyós ja que n'hi ha molts que disputen la 30K. Jo vaig molt còmode, diria que excessivament còmode. Passen els quilòmetres i pronte començo a sentir comentaris que anem per damunt del temps que ens tocaria. Ens estem deixant uns 5 segons per quilòmetre, i la veritat no em fa cap gràcia perquè se què en algún moment o altre la llebre ho recuperarà. Això arriba cap al quilòmetre 17 i coincidint en la zona de més desnivell del circuit. A la mitja marató ja anem quadrant el temps però m'he n'adono que he passat d'una situació d'un confort relatiu a una sensació de que anem molt depressa, meeeeu!
Espero que sigue transitori però al contrari, cada cop vaig més forçat, mil cabòries passen ràpidament pel cap, sense temps d'assimilar, no podré seguir el grup,així que al km. 27 desisteixo en l'intent.
Aquí comença una segona cursa dins de la mateixa. En estos moments lo més fàcil seria tirar la tovallola però de cap manera, he d'acabar tot lo dignament que puga. Poc a poc vaig veient com el grup es va allunyant, fins al km. 33 que els perc totalment de vista. Jo a la meua, pasa a pas, encara pareix que vaiga molt més lent al anar sol, algún corredor m'avança.....
Així encarant la zona del Port com a últim escull de la nova fita, i quan ja s'apropa la meta tot canvia de color, sens dubte una de les millors sensacions en això del running, quan s'apropa la meta!
Entro en 3:07:05 i posició 55 d'uns 600. La valoració ha de ser bona!
Ara a pensar en la muntanya.....