V CURSA DE LES ROQUES

Última cursa del Circuit Ebre i per a mi la que servira per acabar la temporada.
A les 7:30 em passa a buscar Joaquin i emprenem la marxa cap a Horta de sant Joan. A les 8 ja estem recollint el dorsal, en una rasca considerable, millor moment per resguardar-mos a un bar de la plaça per fer un caferet. Al cap de poc arribar Mario, ens posem els dorsals, visita als lavabos i ràpid a buscar el bus que ens dura a la Franqueta.
250 valents participant en un circuit nou per a tots, un alicient afegit a l'atractiu que ja tenia la cursa, 23km i 1850 m+.
Al cap de poc ja som dins del "corralito" per donar el tret de sortida, quines ganes de començar, sona l'esquella i amunt cabretes!

La sortida és ràpida com sempre i el grup s'estira molt, arribant al barranc del carrer Ample, sense cap embús, cosa que no m'esperava.

Ha valgut la pena anar a conèixer la zona prèviament, vaig molt més segur saltant de pedra en pedra i avanço a bon ritme, així fins a la primera ascensió del dia, i quina ascensió! 500 metres de cop per una pujada molt vertical, aquí ja he tret tota la "carbonilla" al motor. La pendent és tal que algún tram m'ajudo en los braços.
Així fins dalt a la punta l'Enrajolada, on fa un vent de gel, però l'esforç escalfa el cos. Em giro i vec a Mario, quina alegria (li dic). Avui m'ha dit que em vol seguir, quina pressió ca...., jaja.

Ara toca crestejar direcció l'Espina, uns petits tobogans que ens trobem plens de neu gelada, perillós i a la vegada xalador. La famosa Espina assolida i avant que porto pressa, les sensacions són
inmillorables. Segon avituallament al final de la baixada, puja, baixa.......

Al tercer avituallament em diuen que vaig sobre els 30 primers, motivació extra per a la segona ascensió dura del dia, la faixa de mossèn Pere. Aquí ens ajuntem un grupet de tres corredors, ja no veig a Mario (llàstima), la faig petar en un de Tarragona que tés dos fills petits, jo li explico la meua vida també (no cal especificar,jeje), desconectem i així la pujada es fa més suportable. Arribam dalt i ara toca baixada, les forces es mantenen intactes, avui pot acabar sent un gran dia.

Quan tot està perfecte em veig baixant com una exhalació per un camí en un corredor detràs i per davant sense cap cinta. Merda! de sobte un corredor que puja, ens hem perdut. Girem cua i al cap de poc veiem les cintes un altre cop, haurem perdut uns cinc minuts com a molt. El que va en mi diu que llença la tovallola, que l'incident la desmotivat, jo al contrari, avui tinc forces per forçar la màquina i això s'ha d'aprofitar. Continuo baixant i passo a dos corredors. Queda la pujada per un camí fins a la Serra, ara toca apretar les dents. Arribo dalt i uns de Gandesa m'animen, gràcies....

Fa uns metres que veig al de Tarragona al meu davant, que al perdrem m'havia avançat, l'atrapo, li explico l'incident, i emprenem la cresta de la Serra. Atrapem a un corredor, li dic que com a molt 20 minuts fins meta (portem 3 hores), me'ls deixo als dos, vull comprovar si puc millorar el temps que jo mateix he pronosticat!
Passo per les Capçades, últim avituallament, un corredor a l'horitzó, que també vull atrapar, tot just entrant al poble l'avanço, no paro de córrer, no vull mirar si em segueix, algun ànim per dins del poble, museu Picasso, plaça de l'Ajuntament i la desitjada baixada cap a la meta entrant en 3 hores 13 minuts i en 33ena posició de la general.

Estic molt content de la feina feta! M'avituallo en dolços i cola mentres arriben Mario i Joaquin. La primera cervesa al mateix bar que al matí per celebrau i cap a la dutxa.
Después vindra el dinar al casal........................
Una organització perfecta de la gent de Cara Nord, sera difícil no repetir al 2014!
Ara ja no competirem fins al gener, toca començar a planificar un nou any, poder seguir entrenant en permís de la família i el treball, per continuar gaudint d'això que m'agrada, CÒRRER!

CURSA LA SERENA 2013

I ja hi tornem a ser! Ja és novembre i este mes toquen les dos curses del Circuit que es celebren a la nostra comarca, la Terra Alta. Ja seran les dos últimes de l'any i sempre en ganes de fer-ho bé i més a casa. Tot i així,después de la experiència viscuda a la Half encaro la cursa en més tranquilitat.
Són les 9 del matí i uns 130 corredors ens disposem a donar el tret de sortida a la II Cursa la Serena de Gandesa, i un clar protagonista el vent. A més, tot seguit, com a novetat d'enguany també es celebra una marxa d'uns 14 km, que el meu sogre espera disfrutar.

Ja correm camí del polígon en sortida neutralitzada i de seguida es veu com s'estira el grup capdavanter, es nota que enguany es puntuable per al Circuit, tots volen sumar punts per no perdre posicions a la general. Esta no és la meua guerra així que marco un ritme cómode per a que lo motor es vagi posant a to.

Vaig envoltat de corredors de Cara Nord (Horta), avui feien un pam de goig a la sortida, que recordi és el dia que són més. La gent puja les primeres rampes en presses com si fossen les últimes, penso que queda molt per porta tanta pressa, hem mantenc a l'expectativa. Així arribant a la primera zona alta del dia i on notem ja el vent a les nostres cares. Uns cops que pareix que t'hagin d'arrossegar i aixecar-te a l'aire, mai havia corregut amb aquesta sensació.

Això s'incrementa quan ja estem crestejant la serra de Cavalls, aquí es converteix en una cosa insuportable, me s'omplen els pulmons d'aire, en un moment pareix que se'm talli la respiració, però no defalleixo i hem sobreposo a l'adversitat, és per a tots igual no?
Baixem ja camí cap al tercer avituallament, aquí ja quedem més resguardats i és el moment clau de la cursa per apretar, penso....  Aprofito l'avinentesa i faig una parada ràpida veient com el grupet de 4 o 5 corredors es queden avituallant. Ara toca canya! baixo direcció la carretera del Pinell alegrement, em sento en molta força ara, quan de sobte, merda! una tortillada al peu dret. Ja s'afegeix a una que em vaig fer la semana de la cursa i esta vegada pareix que sigue més important, paro un moment i em passen dos corredors que venien per detràs. Hem poso darrere d'ells provant les sensacions que tinc. Primer crec que hauré de plegar però després veig que puc continuar, això si, tot el queda de cursa condicionat per l'incident. Xafo en por i vulgues o no això em fa perdre velocitat.

Sort que ara ve la pujada més llarga del dia, direcció la cota 705 i això m'ajuda a desconectar. A part d'això pel demés em noto bé, aprofito la llarga pujada per prendre l'únic gel del dia. Així arribo dalt encarant ja l'última part de la cursa, camí de Puig Cavaller. Aquí si que baixo en més cautela, apart de que hi ha algún tram bastant tècnic, i quan ja sóc baix emprenc la pujada veient que encara em queden forces, atrapant a un parell de corredors en l'ascensió. Arribo dalt, és la part del dia que he disfrutat més, i més encara quan ser que ara només toca pensar en arribar a meta on segur que ja m'esperen la familia.
Les forces em comencen a fallar però ara tot  és baixada fins al poble, últim avituallament, aproximació al poble i ja sóc a la recta de meta. Pell de gallina en veure com t'esperen els teus después de tot l'esforç, per fi entraré en mun fill a meta, la primera vegada esperan que siguen moltes més. Gràcies........

Conversa en los que han sigut companys de viatge en la cursa d'avui, intercanvi d'impressions, ràpidament arriba Mario i poc després Joaquin, una altra aventura completada pels 3. Que duri!
Marxam cap al pavelló, una bona dutxa, un bon dinar, bon vi (millor lo de Batea,jeje) en los companys comentant nous reptes, la Judit i l'Àngel al meu costat, Manuel que arriba de la marxa....
Sóc feliç però tot lo bo s'acaba i hem de marxar, espero que les molèsties no vagin a més i d'aquí 15 dies a dona guerra per la cursa de les Roques.
Gas!