 |
| Així impressiona.... |
Una vegada lo trio calavera cap a Vilaplana, ells ja més rodats de les Roques de la semana abans, Quim disposat a fer el Trail i Mario, com no, m'acompanyaria a mi a l'Extreme.
A les 8 del matí donen el tret de sortida en un gran al·licient, Miguel Heras a primera fila, un referent a nivell mundial dins del trail running, un gran puntàs per part de l'organització. I sabeu qui es va encarregar la nit abans de fer de relacions públiques d'aquest corredor èlit? Joe Soldevila!
Fa 2 dies que plou, i de moment hi ha una treva, l'haurem d'aprofitar per fer una bona sortida. Hi ha molts participants, així que començam lents, avançant gent a poc a poc, arribant al cap de 2 km. a la primera pujada del dia, la Mussara, la més dura del perfil. Es crea una fila india de corredors que fa goig, a mi em va seguint de prop Mario i poc a poc anem ascendint per un terreno que no es fa excessivament dur. Així fins dalt, on ja mos espera la boira i les primeres gotellades de la jornada.
Ara toca baixa, el company m'ajuda a treure'm el paravent de la motxilla i avall! Es creen rierols per les sendes, va plovent, al començament intento evitar posar els peus dins de l'aigua, però poc a poc la cosa es va intensificant, i es converteix en una faena impossible. Per tots els barrancs que creuem baixa aigua, és impressionant, estic disfrutant molt, això si que és trailrunning!
 |
| Per les escales millor.... |
Un capítol apart es mereixen tots els voluntaris que anirem trobant durant el recorregut, sempre donant la màxima atenció a les nostres necessitats, aguantant la que queia, i amb un somriure a la boca, increïble!
Mentrestant encarem la segona pujada del dia, al saber que la més dura ha sigut la primera, psicològicament m'ajuda a afrontar-ho en més ganes. Tornem a baixar per una senda predregosa plena d'aigua, aquí m'ajunto en dos corredors que em sonen del circuit Ebre, per les seues bones marques, penso que vaig ben col·locat. La tercera pujada del dia i més costa avall.....
Ja m'hauré pres un gel i un magnesi, i en aquest tram tinc la primera i única caiguda, per sort la cosa no passa d'aquí, el terra rellisca molt i s'ha d'anar en moltes precaucions.
Arribem al desvío en que la gent del Trail ja fara els últims kms. cap a Vilaplana, i que a mi em serveix de referència per saber que la meitat de la feina ja està feta. Per un giro de 180º graus veig a uns 200 metres a Mario, pensava que ja no el veuria més, però me n'adono que m'havia equivocat, no es rendeix mai lo capo. Hi ha alguna estona que para de ploure però al cap de poc i torna, estic disfrutant de valent, penso que és el dia ideal i que això no fa més que engrandir la cursa.
En tot moment vaig acompanyat, al ser molts participants, sempre diviso algú per davant i noto l'escalf dels que venen per detràs. Així arribem a la última pujada del dia, aquí em noto més justet de forces, em prenc el segon i últim gel a un avituallament, on també aprofito per agafar dos gominoles, que llèpol sóc, jeje. Aquí vaig acompanyat per dos corredors, el de detràs diu que diguem algo per distreure'ns, així surt el tema que ell ha quedat quart al campionat de Catalunya d'ultres i l'altre que també es dedica a distàncies llargues i que lo seu company de fàtigues és Marc Balanyà. Això em fa passar el cansament de cop, ja agafo consciència de la cursa que estic completant, això em donara ales fins al final. Al final de la pujada hi ha un tram molt tècnic, aquí s'ajunta Mario i li explico que estem rodejats de gent en molt de nivell, i a qui li explico també, jajaja!
Així que un cop dalt a apretar les dents i avall! Passam per una zona plena de fang que rellisca molt, però a partir d'aquí gas a fondo! Trobem l'últim avituallament, 4 km. fins meta, marxo detràs del quart del campionat d'ultres, em servira de referència. Així avancem als últims 3 corredors del dia i aprofito l'últim km per fer el mateix amb ell. Entro a meta en 4:14:38 i 23è posició. Una eufòria desbordant! Exhaust, sí, però molt feliç de com m'ha sortit tot!!!
90 segons justos i ja arriba Mario, quina capacitat de sacrifici que té, mare.....
Ens felicitem amb ell i amb les cares conegudes del dia que avui han sigut els companys de viatge per a n'esta aventura increïble, un final de temporada insuperable!
Anem a les dutxes, ens trobem en Quim que també ha disfrutat molt del Trail! Encara acabarem de gaudir de la gran organització del club Obrint Traça en un plat d'escudella i una bona rostida. Mirem l'entrega de trofeus, en lo gran Miguel Heras al capdamunt del caixó. Comentem l'evidència, la cursa dels Cingles ja s'ha convertit en una cursa especial! Enhorabona a tots!
Jo nomès dona les gràcies als meus companys de running per la gran temporada que m'han fet passar, i a la meua família per aguantam, ser que no és fàcil! L'any que ve més!!!
