Així que em programo una mitjà per al desembre, tot esperant la gran cita del 17 de gener. La escollida és la mitjà marató de Salou. L'objectiu? Marca un ritme a 4:10 min/km, ja que fen càlculs és el que hauria de repetir a la marató per assolir les 3 hores pelades.
Ja fa mesos que m'he apuntat i quan ja arriba la setmana del 13 de desembre tinc notícies del company Alfons que s'ha apuntat per fer el 10K. Tindré companyia.
Tota la setmana que no ens treiem de damunt la boira, però ser que a Salou el matí es presentara perfecte per a la pràctica del running. Dit i fet!
A les 9:30 donen el tret de sortida no sense abans acalantar l'ambient en un entusiasmat speaker, i la traca final a ritme de heavy del bo, a por ellos!
Surto en l'objectiu clar, però ràpidament se'm crusa pel camí la llebre de 1:24, uns moments de dubte i com la carn es dèbil (jijiji), pego un tomb als meus plans i em decideixo a seguir el ritme d'este nodrit grupet. Pronte apareixen els primers desnivells positius que encara recordo de la primera vegada que vaig estar a Salou, em fa pensar que potser m'he equivocat d'estratègia. Però ja estic a la pista i toca ballar. Al km. 7 apareixen símptomes de fàtiga excessius coincidint en una altra costa amunt, sort que aquesta vegada és curta.
Famós caragol per assolir l'última pujada del circuit i buscant ja la zona de meta. però ens toca fer els 21 km. i el circuit consta de 2 voltes, així que ens deixem la zona de meta a l'esquerra i emprenem la segona volta del dia.
Aquí comença el patiment de debò. Quan trobam la pujada que s'allarga uns 500 metres com a mínim se'm fa molt difícil seguir al grup però per provar-ho no quedaré. Me'n surto d'esta però la respiració és massa forçada. Així fins a l'altra costa, aquí ja no puc segui'ls, em treuen uns 200 metres, però vec que la distància no va a mnés. Al cap de poc decideixo anar a l'assalt del grup, error! Massa esforç a n'estes altures, quan assoleixo atrapa'ls tiro la tovallola i tornen a marxar, tot rondant el km. 18. Em relaxo sense perdre pistonada veient com poc a poc s'allunyen però al cap de poc ja arribem a meta entrant en 1:24:26. No es pot demanar més. Molt content, realment no m'esperava això!
A meta ja m'espera Alfons, molt content també i alhora contrariat per no haver baixat una mica més el crono, això és bo, pronte i tornarà i ho aconseguirà.
Un merescut xocolate calent, una bona dutxa, una cervesa fresca i cap a casa a dinar!
Així acabo lo 2015, molt content en general, (sempre es pot millorar) i ja pensant en la marató del gener i en tot lo que vindrà!!!
