Encara no hem puc treure del cap el hashtag de la carrera d'Orta d'este passat diumenge. M'hi sento tan identificat...
Enguany tenia moltissímes ganes de tornar a córrer la cursa de les Roques: un any d'absència, el meu estreno d'enguany en lo club organitzador de la prova (Cara Nord), i el fet que em coneixia la major part del recorregut; ingredients més que suficients per anar lo domenge a les 8 del matí per aquella plaça totalment neguitós.
Primer havia arribat de Batea en Quim i la Isa, gràcies per la vostra ajuda en la logística parella. Just baixar del cotxe em trobo a Mario en ganes de carajillo, però el meu cap només estava ocupat pel recorregut que m'esperava per endavant. Tot això sense parar de trobar cares conegudes, tot saludant-les recollint lo dorsal i ràpid cap a la Franqueta. El matí era fred i ventós, lo qual no treu que la temperatura era idònea per a córrer.
Calentament en l'Àngel per acabar-me de confirmar l'exigència del traçat que anàvem a disputar i l'última sorpresa abans de començar, l'arribada del company 'Venator' de Batea. Les 9:30 en punt del matí, toc d'asquella i solten les cabretes pel Port!
Lo meu cap té clar que la pujada asta la punta de l'Enrajolada és lo més dur del dia i guardaré totes les forçes que puga, així ho faig, a poc a poc que porto pressa. En arribar a dalt un joves ben trempats preparant-se l'esmorzar, gent jove pa tou! Moment d'alliberar tensions de la llarga pujada, ara toca la transició asta les Roques. Avui ser que aquí es concentra la major part de gent per animar, així que aquí és el moment de fer un reconeixement a tota la gent del club i de fora d'ell que em vau animar durant el recorregut, i no vau ser pocs, gràcies a vatres tot això té molt més sentit per a mi! No és que busca cap reconeixement ni molt menos, però quan estàs disfrutant sol de les muntanyes és quan et realitzes en això del trailrunning, però això no treu que a la vida s'ha de ser agraït. Moltes gràcies de nou! I después de soltar lo rotllet pertinent tornem a la carrera.
L'aproximació a les Roques es fa una mica dura, vaig tenint de referència a l'Àngel Accensi i a Robert ben aprop, dos companys que em fan més entretinguda l'arribada a les ansiades Roques de Benet. Patiment soportable per coronar-les i avall que porto pressa, no sense les rialles per a la càmera de Sergi i per a recollir els ànims de Quim i la Isa com aigua de maig.
Última etapa de transició, ara buscant la Maladona, este tram m'he fara recordar l'entreno de l'agost en Mario per esta zona, i que bé que em va per fer-ho més soportable. En arribar a l'ascensió es confirmen els auguris de l'Àngel de Cara Nord, tècnic de debò, buf! i parlant d'ell just en arribar dalt el vec 50 metres per davant. Baixada increïble en lo cul al terra i a buscar l'últim tram del dia, tot pegant l'última accelerada. Aquí em deixaré atràs el companys de viatge fins al moment, només tinc que superar una dura i nova rampa a la zona de la Tapia, tram llarg de camí empinat asta la Serra, últimes apretades de dents i cap avall per les Capçades i així arribant al poble inmensament feliç, sé que a meta m'espera la família en ple!!
Lo temps que posa al marcador i en la posició 39 de la general cruso la línea d'arribada, però m'és igual, el millor és que acabo havent disfrutat i molt decentment un circuit dels més durs del circuit per no dir el que més!
Bravo, bravo i bravo per la gran currada de tota la gent de Cara Nord, l'heu feta grossa, orgullós de forma part d'este club i la millor manera d'acabar la temporada de muntanya.
L'any que ve esperem continuar donant guerra de groguet!
I ara jo aprofitaré per fer una mitjà marató al desembre i una marató al gener, que el ritme no paro!
