V CURSA DE LES ROQUES

Última cursa del Circuit Ebre i per a mi la que servira per acabar la temporada.
A les 7:30 em passa a buscar Joaquin i emprenem la marxa cap a Horta de sant Joan. A les 8 ja estem recollint el dorsal, en una rasca considerable, millor moment per resguardar-mos a un bar de la plaça per fer un caferet. Al cap de poc arribar Mario, ens posem els dorsals, visita als lavabos i ràpid a buscar el bus que ens dura a la Franqueta.
250 valents participant en un circuit nou per a tots, un alicient afegit a l'atractiu que ja tenia la cursa, 23km i 1850 m+.
Al cap de poc ja som dins del "corralito" per donar el tret de sortida, quines ganes de començar, sona l'esquella i amunt cabretes!

La sortida és ràpida com sempre i el grup s'estira molt, arribant al barranc del carrer Ample, sense cap embús, cosa que no m'esperava.

Ha valgut la pena anar a conèixer la zona prèviament, vaig molt més segur saltant de pedra en pedra i avanço a bon ritme, així fins a la primera ascensió del dia, i quina ascensió! 500 metres de cop per una pujada molt vertical, aquí ja he tret tota la "carbonilla" al motor. La pendent és tal que algún tram m'ajudo en los braços.
Així fins dalt a la punta l'Enrajolada, on fa un vent de gel, però l'esforç escalfa el cos. Em giro i vec a Mario, quina alegria (li dic). Avui m'ha dit que em vol seguir, quina pressió ca...., jaja.

Ara toca crestejar direcció l'Espina, uns petits tobogans que ens trobem plens de neu gelada, perillós i a la vegada xalador. La famosa Espina assolida i avant que porto pressa, les sensacions són
inmillorables. Segon avituallament al final de la baixada, puja, baixa.......

Al tercer avituallament em diuen que vaig sobre els 30 primers, motivació extra per a la segona ascensió dura del dia, la faixa de mossèn Pere. Aquí ens ajuntem un grupet de tres corredors, ja no veig a Mario (llàstima), la faig petar en un de Tarragona que tés dos fills petits, jo li explico la meua vida també (no cal especificar,jeje), desconectem i així la pujada es fa més suportable. Arribam dalt i ara toca baixada, les forces es mantenen intactes, avui pot acabar sent un gran dia.

Quan tot està perfecte em veig baixant com una exhalació per un camí en un corredor detràs i per davant sense cap cinta. Merda! de sobte un corredor que puja, ens hem perdut. Girem cua i al cap de poc veiem les cintes un altre cop, haurem perdut uns cinc minuts com a molt. El que va en mi diu que llença la tovallola, que l'incident la desmotivat, jo al contrari, avui tinc forces per forçar la màquina i això s'ha d'aprofitar. Continuo baixant i passo a dos corredors. Queda la pujada per un camí fins a la Serra, ara toca apretar les dents. Arribo dalt i uns de Gandesa m'animen, gràcies....

Fa uns metres que veig al de Tarragona al meu davant, que al perdrem m'havia avançat, l'atrapo, li explico l'incident, i emprenem la cresta de la Serra. Atrapem a un corredor, li dic que com a molt 20 minuts fins meta (portem 3 hores), me'ls deixo als dos, vull comprovar si puc millorar el temps que jo mateix he pronosticat!
Passo per les Capçades, últim avituallament, un corredor a l'horitzó, que també vull atrapar, tot just entrant al poble l'avanço, no paro de córrer, no vull mirar si em segueix, algun ànim per dins del poble, museu Picasso, plaça de l'Ajuntament i la desitjada baixada cap a la meta entrant en 3 hores 13 minuts i en 33ena posició de la general.

Estic molt content de la feina feta! M'avituallo en dolços i cola mentres arriben Mario i Joaquin. La primera cervesa al mateix bar que al matí per celebrau i cap a la dutxa.
Después vindra el dinar al casal........................
Una organització perfecta de la gent de Cara Nord, sera difícil no repetir al 2014!
Ara ja no competirem fins al gener, toca començar a planificar un nou any, poder seguir entrenant en permís de la família i el treball, per continuar gaudint d'això que m'agrada, CÒRRER!

CURSA LA SERENA 2013

I ja hi tornem a ser! Ja és novembre i este mes toquen les dos curses del Circuit que es celebren a la nostra comarca, la Terra Alta. Ja seran les dos últimes de l'any i sempre en ganes de fer-ho bé i més a casa. Tot i així,después de la experiència viscuda a la Half encaro la cursa en més tranquilitat.
Són les 9 del matí i uns 130 corredors ens disposem a donar el tret de sortida a la II Cursa la Serena de Gandesa, i un clar protagonista el vent. A més, tot seguit, com a novetat d'enguany també es celebra una marxa d'uns 14 km, que el meu sogre espera disfrutar.

Ja correm camí del polígon en sortida neutralitzada i de seguida es veu com s'estira el grup capdavanter, es nota que enguany es puntuable per al Circuit, tots volen sumar punts per no perdre posicions a la general. Esta no és la meua guerra així que marco un ritme cómode per a que lo motor es vagi posant a to.

Vaig envoltat de corredors de Cara Nord (Horta), avui feien un pam de goig a la sortida, que recordi és el dia que són més. La gent puja les primeres rampes en presses com si fossen les últimes, penso que queda molt per porta tanta pressa, hem mantenc a l'expectativa. Així arribant a la primera zona alta del dia i on notem ja el vent a les nostres cares. Uns cops que pareix que t'hagin d'arrossegar i aixecar-te a l'aire, mai havia corregut amb aquesta sensació.

Això s'incrementa quan ja estem crestejant la serra de Cavalls, aquí es converteix en una cosa insuportable, me s'omplen els pulmons d'aire, en un moment pareix que se'm talli la respiració, però no defalleixo i hem sobreposo a l'adversitat, és per a tots igual no?
Baixem ja camí cap al tercer avituallament, aquí ja quedem més resguardats i és el moment clau de la cursa per apretar, penso....  Aprofito l'avinentesa i faig una parada ràpida veient com el grupet de 4 o 5 corredors es queden avituallant. Ara toca canya! baixo direcció la carretera del Pinell alegrement, em sento en molta força ara, quan de sobte, merda! una tortillada al peu dret. Ja s'afegeix a una que em vaig fer la semana de la cursa i esta vegada pareix que sigue més important, paro un moment i em passen dos corredors que venien per detràs. Hem poso darrere d'ells provant les sensacions que tinc. Primer crec que hauré de plegar però després veig que puc continuar, això si, tot el queda de cursa condicionat per l'incident. Xafo en por i vulgues o no això em fa perdre velocitat.

Sort que ara ve la pujada més llarga del dia, direcció la cota 705 i això m'ajuda a desconectar. A part d'això pel demés em noto bé, aprofito la llarga pujada per prendre l'únic gel del dia. Així arribo dalt encarant ja l'última part de la cursa, camí de Puig Cavaller. Aquí si que baixo en més cautela, apart de que hi ha algún tram bastant tècnic, i quan ja sóc baix emprenc la pujada veient que encara em queden forces, atrapant a un parell de corredors en l'ascensió. Arribo dalt, és la part del dia que he disfrutat més, i més encara quan ser que ara només toca pensar en arribar a meta on segur que ja m'esperen la familia.
Les forces em comencen a fallar però ara tot  és baixada fins al poble, últim avituallament, aproximació al poble i ja sóc a la recta de meta. Pell de gallina en veure com t'esperen els teus después de tot l'esforç, per fi entraré en mun fill a meta, la primera vegada esperan que siguen moltes més. Gràcies........

Conversa en los que han sigut companys de viatge en la cursa d'avui, intercanvi d'impressions, ràpidament arriba Mario i poc després Joaquin, una altra aventura completada pels 3. Que duri!
Marxam cap al pavelló, una bona dutxa, un bon dinar, bon vi (millor lo de Batea,jeje) en los companys comentant nous reptes, la Judit i l'Àngel al meu costat, Manuel que arriba de la marxa....
Sóc feliç però tot lo bo s'acaba i hem de marxar, espero que les molèsties no vagin a més i d'aquí 15 dies a dona guerra per la cursa de les Roques.
Gas!

Half UTSM

Una setmana después de la campanya de la verema i ja arriba la cursa programada en uns mesos d'antelació. La tercera de l'any d'una distància similar. 44 km. en 2000 m+  ens esperen per descobrir la serra del Montsant. Així que cap a Cornudella falta gent!
A les 10 del matí ja tenim el dorsal recollit. Tot seguit ens portaran en busos fins a Cabacés i així recorrerem la meitat del recorregut de l'Ultra que són 100 km. buf!
A les 12 del matí ja estem a la sortida de Cabacés per empendre la nova aventura d'avui. No devem de ser ni 100 corredors però tots en moltes ganes de disfrutar d'una bona jornada. Pensar que hi ha tres modalitats diferents de cursa i així la gent es reparteix més.
Ens desitjem sort en Joaquin i Mario i endavant! La sortida estira ràpidament el grup, recorrem els carrers del poble i anem seguint per un camí veient que estic posicionat molt endavant, parada tècnica i endavant. Trams corredors ens porten a l'ascensió a la Figuera on està situat el primer control de pas. Aquí agafo al Ferran de Castelldefels, un runner que he conegut a l'autocar, i que al principi he vist que es situava quart. Això em motiva encara més.
Ara tocara empendre el tram que ens portara cap a la Vilella Baixa, un avituallament on arribem tres corredors i parem el temps just per beure una mica d'aigua. Jo marxo a molt bon ritme i pronte em trobo dos corredors més que ja em sonen del principi. S'afegeixen els altres dos i anem 5 corredors direcció el próxim control de pas que es troba a la Vilella Alta. Dos corredors més i jo estirem el grup i quan arribem a unes baixades asfaltades me'n adono que m'he quedat sol, potser vaig massa ràpid?
Ara arriba un pujada pronunciada per arribar al poble, paso el control i em diuen que vaig en sisena posició! bec aigua d'una font i tiro endavant sabent que poder conservar lo lloc que tinc ara seria un somni, ho intentaré!
Poc després de sortir de la Vilella Alta veig que s'aproxima un corredor dels que anavem junts abans, em sembla que porta un ritme més cómode que el meu, anem per trams corredors de camí i em costa seguir-lo. Em pregunta quins anem, li dic que sisens, que els de davant els tenim a 5 minuts i que ja firmo conservar la posició, no em contesta, em fa la sensació que ell si que en vol més. Se m'escapa uns 100 metres, però al final d'un turó el torno a atrapar i així ja anem junts fins a Escaladei, lloc on es troba situat l'avituallament més complet de la cursa.
Aquí cometo segurament el primer error, la posició de privilegi que ocupem m'empeny a parar molt poc i no menjo res, 2 minut justos i surto direcció el tram més dur de la cursa. Aquí camino un tros per trucar a la Judit i quan la sento m'emociono, em comenta que ja sap la posició (sisè), i li dic que vull continuar "batallant"!
Al cap de poc em torna a atrapar el company que havia deixat avituallant, em diu que ara es quan es comencen a marcar les diferències, crec que em queda poc temps de companyia. Anem pujant per un camí, en la serra del Montsant omnipresent damunt dels nostres caps. Unes sendes a continuació molt xules, que m'inspiren una pau interior, pensant que és la pau que des de uns quants centenars d'anys ja van anar a buscar els monjos que s'hi van instalar.
Pronte trobem la senda que indica el Grau d'Escletxa, el tram més tècnic de la cursa. Aquí s'encenen totes les alarmes, vaig veient com es va escapant el company que m'ha acompanyat fins ara. Em venen marejos, crec que ha vingut al moment menys inoportú la meua primera "pàjara". La senda em marca fàcilment la pujada, no estic per mirar cintes. Com puc arribo a unes roques que s'han d'escalar i quan sóc dalt em puja el bessó dret, paro a estirar-me'l i tot seguit se m'enrampen els quadríceps. Vaig tirant i al final d'una rampa molt tècnica reconec a Toni Calderón donant-me ànims. Em diu que vaig setè i que quasi bé sóc dalt, Quin bàlsam al calvari que estic passant!
Arribo dalt exhaust, marejat i enrrampat però aixeco el cap i un vent fresquet em pega a la cara, mentre em quedo meravellat de la vista que s'albira al meu davant. No es pot explicar en paraules.....
Ara toca crestejar un tram molt perillós, no apte per a gent amb vèrtig, ara bé millor no mirar baix, i tot seguit enprenent la senda cap a Serra Major situada a més de 1000 metres d'altura, el punt més alt del recorregut.
No em trobo tan marejat però les cames estan bloquejades, he de parar més del que voldria per culpa de les rampes, em passa pel cap plegar i de sobte apareix un altre corredor, em pregunta com estic, que he de continuar, que jo puc, que no em rendeixi... Li faré cas, he d'aguantar com sigue!
Arribo al final de la Serra i aquí s'afegeix un altre corredor, m'extranya que no m'he n'hagin passat més ja.... Ens diuen que 2 km. i arribem a la Morera de Montsant próxim i últim avituallament de la cursa.
Un cop allí ens avisen que ve l'últim tram de la cursa, d'uns 9 km. i bastant marcat pels tobogans, zona corredora per a cames fresques però fatal per a les meues! Així emprenc la marxa, convençut ara si que he d'acabar. Quan queden uns 7 km. vec que el company que va en mi es va allunnyant, de quan en quan camino, vaig novè però crec que m'agafaran més corredors. Calculo que queda la meitat fins meta des de l'últim avituallament per pendrem l'últim gel, i per rematar-ho!vaig a beure aigua i s'ha acabat, desmento el camel-bak per apurar l'aigua del tubet..........
Em carrego de tossuderia, sé que falta poc, i m'animo veient que no s'apropa ningú, i de sobte veig Cornudella! Ara res m'aturara, he passat el meu calvari però vull trobar la línia de meta per alliberar-me de tot el que m'ha passat. Ja sóc dins del poble, les cames saben que finalment s'aturaran, em giro per últim cop, increiblement quedaré en 9ena posició entrant en 5 hores 16 minuts!
Ara tot quedara atràs, serà una nova experiència per a mi, espero apendre d'ella! poc a poc hem vaig recuperant, em costa lo seu. Arriba Joaquin completant una magnífica cursa i poc després en una mica més de patiment (no sóc l'únic) entra Mario. Tots tres completant una vegada més una jornada per recordar. Agrair també l'atenció dels organitzadors Naturetime! Fins la propera!

IV KV VERTICAL ROQUETES

31 d'Agost per a mi estos últims anys era sinònim de veremar, però l'anyada l'ha retrasat, i ha volgut que finalment anés a Roquetes a disputar lo seu Km Vertical. Una cursa atractiva d'un format nou per a mi, 6 km. en 1300 m+.
Així que a les 11:45 ja emprenem la marxa en Joaquin, i a les 12:00 ja estem a Gandesa per trobar-mos en Mario, un dia més los 3!
En arribar a Roquetes ens espera un itinerari totalment diferent a qualsevol cursa que hem disputat fins ara:
-12:30, recollida de dorsal
-13:00, pasta party
-15:00, briefing
-15:45, autocar i cap a Caramella
-16:45, sortida cursa
A part al pavelló hi ha una fira per als corredors en diferents marques comercials, molt complerta i que complementa a la perfecció una organització que és d'admirar.
Dinem un bon plat de macarrons, ens canviem i cap a l'autocar. En arribar ens dixen a 2 km. de la sortida, així que tots en massa fem este tram per arribar a la sortida. Les dones surten un quart abans, perquè el reglament així ho diu. Avui la cursa és puntuable per al circuit de kilòmetres verticals.
Tot seguit ens ajuntem tots els homes per esperar que arribo el nostre torn. Aquí ja comencen a notar-se els nervis a l'ambient. La sortida ha de ser ràpida ja que a prop ja tenim la senda.

Així és, tothom és vol posicionar bé, però també penso que la llarga ascenció posara a cadascú al seu lloc. Ja estem a la senda i la gent té pressa, es nota que és una cursa diferent. El primer km.  hem costa 9 minuts, però el segon aumenta la tècnica, molt picat cap amunt i tot roca, aquí hem deixo 13 minuts.

Per davant no perdo de vista a Mario, devem de portar uns 7 o 8 corredors entre mig. Arribem al primer avituallament i cap amunt. Ara hi ha algún tram més suau que tothom aprofita per corre una mica, la pressió és alta, tots sabem que en arribar a dalt ja s'ha acabat. Mans als genolls per fer un altre tram dels durs però esta vegada sense pedra. 100 metres per al segon avituallament, m'enpasso un gel que porto, got d'aigua i més! Aquí hi ha corredors que comencen a petar, l'esforç és gran i es noten els efectes. Ara tinc molt a prop a Mario, hem vull enganxar a ell, hem mirar de cua d'ull i veig com apreta més. Serà ca....! Així que jo faig el mateix, a tope per agafar-lo, això ens serveix per avançar a més corredors i finalment l'atrapo, quan ja hem passat els 4 km. Comentem la jugada, ell va fort avui, esta en la seua salsa, ens trobem uns trams més corredors que s'agraeixen, i ja encarem l'últim km. Una pujada bastant forta, un tram d'asfalt, 4 dreceres a la carretera per senda i ja estem a Caro! Entrem los dos agafats de la mà, ha sigut un esforç gran però ha valgut la pena. L'hem completat en 1:20:50 i entrem en posició 61.

Es nota que és del circuit català, quin nivell! Esperem a que arribo Joaquin, que ens regala un esprint a la seua arribada. Ens avituallem, i anem  a disfrutar de les vistes, són espectaculars. Pregunto a un noi de Camarles que és molt bo, Kiko Martí, quin ha quedat i hem diu que segon, i justament està parlant en lo guanyador, Agustí Roc (campió del món d'skyrunning al 2003 i 2004,casi res!), aprofito per felicita'l.
Bueno ara ens faltara fer el mateix a l'inversa, ens queden 9 km. per arribar a l'autocar així que comencem a fer el descens. És el moment de disfrutar de les vistes, i ja ens serveix d'entreno també. Així que entre pitos i flautes arribem al pavelló a Roquetes les 8, una bona dutxa, sopar, cervesa, conversa, i cap a casa...... que es pot demanar més!
Fins la propera que ja sera després del veremar, GAS!

SAN LORENZO 2013

Avui correrem la tradició d'un poble, una cursa que es va començar quan la vida encara era en blanc i negre, avui anem a Maella a fer la San Lorenzo!
Arribo a Maella a les 12:15 del matí, la cursa és a la les13:00 hores, vaig just però suficient. La primera 10K de l'any i segurament la última, de fet l'última 10K va ser la mateixa SanLorenzo avui fa un any. Una cursa que sempre es disputa el mateix dia 10 d'Agost a les 13:00 hores, data i hora inamobibles al pas del temps. L'any passat vam córrer en 40º graus i enguany en 30º, la diferència sera substancial. Això sí! uns quants es van escarmentar i aquest any donem la sortida Joaquin, els únics bateans.

Presentació a la plaça de la Vila dels corredors, ambient de Festa Major, i la jutge que ja dóna el tret de sortida. Circuit de 2 km. i 5 voltes per completar-la. Surto massa ràpid, detràs del grup capdavanter, però poc a poc vaig veient com s'allunyen, primera volta en 15ena posició i 7:45 min. La segona volta he de regular l'esforç de la primera i com em trobo sol espero que m'agafi un grupet que ve per detràs. Hem passen i jo aprofito per possar-me a roda. Ja estem a la tercera volta i m'he quedat en una noia de Saragossa que es converteix en una gran aliada per a mi, un rato jo davant i después a l'inversa. Així fins que tornem a passar per la plaça per última vegada abans de d'encarar els últims 2 km. Aquí en lo caliu de la gent faig un canvi de ritme i marxo tot sol per completar l'últim gir al circuit, entrant en 19ena posició i un temps de 40:51 min.

A sigut un dia especial, hem tingut els ànims de molts amics nostres, gràcies a tots! També hem pogut córrer en lo company David, un crack en este tipo de curses. A part veure com un poble es volca en los corredors no té preu! I com no un reconeixement a part es mereix Joaquin Emilio, sense ell tot això no seria possible. Continua endavant!

Ara faltara la dutxa, vermut, dinar...... estem de Festa Major, no!

Vandekames 2013

Cursa de muntanya a Vandellós, de 25 km. i 1500 m+ a les 5 de la tarde i 3 d'Agost. La cosa prometia.
A les 3 de la tarde emprenem la marxa en Joaquin cap a Vandellós, parem a Gandesa per recollir a Mario i abans de les 4 ja hem arribat. Lo dia pareix que ens vulgue donar un cop de mà, esperant una calor sofocant, ens trobem en un dia molt ennuvolat, evidentment fa molta xafogor però és molt més suportable. Així que anem a buscar los dorsals, tornem al cotxe en la calma per preparar la sortida, aplicació de cremes vàries, estiraments, conversa; preparats, llestos, comencem!
Aquí ja rebo los primers ànims de l'Assum i Miquel, no saben l'important que serà la seua presència avui per a mi!
Peguem una primera volta pel poble enfilant seguidament la primera ascensió del dia. Al començament em costa molt, hem noto pesat, hem costa respirar, lo motor no acaba d'arrencar. Aguanto així la primera pujada per dona pas a la baixada i així poder recuperar, un tros planejant que em serveix per agafar bon ritme i sensacions. Primer avituallament, ànims un altre cop impagables, hidratació, i avant que porto pressa. Arribem a Masboquera i ara tocara fer la pujada forta de la cursa, m'ho recorda un bon home que em diu "n'hi ha pa rato fins dalt" gràcies! Ara tinc bones sensacions, estic agust i tot i que toca apretar les dents ho faig de bon grat. Així fins que 200 metres abans de coronar la muntanya torno a trobar a l'Assum i Miquel, són un màquines que ràpid van d'un lloc a l'altre, jeje. Evidentment la seua presència em creix, els ànims de la gent sempre ajuden i encara més si són d'uns amics. Toca crestejar, trobem boira per estes altures, anem un grup de tres a molt bon ritme, tot era massa perfecte! Començo a tindré problemes d'estòmac i al cap de poc veig que hauré de parar, merda! Així de clar ho faig, però en los nervis i les presses torno a reempendre la marxa i veig que lo fax fa fallo d'enviament. He de torna  a parar i ara sí, s'ha enviat correctament. Tot això a part de trencar-me lo ritme calculo que m'haura costat uns 6 o 7 minuts i uns quants llocs, però com a mínim ara la panxa ja no es queixa. Vaig donant gas poc a poc i vaig avançant gent, al cap de poc veig a Mario, ja m'ho pensava que seria un dels que m'hauria avançat. Em vaig apropant, em diu que va a la "marxeta" i que esta molt agust però si vull que tira. Així ho faig, he de recuperar lo temps perdut, dono gas a fondo, quan passam les tres hores les forces ja flaquegen però cada passa que faig ser que m'apropa més a la meta. Trobo els últims corriols i ja es sent la música de meta, avanço a 2  corredors més, quan arribo a l'asfalt em freno molt però ja estic dins de Vandellós. Arribo a meta en 3:42:30 i la posició de la general de 137 corredors arribats. Estic empapat fins dalt, em retrobo en Miquel i l'Assum, em feliciten, estic cofoi,jeje. Poc després arriba Mario, i tot seguit Joaquin. Molt bona cursa per ells també. Ara falta la dutxa i un plat de fideuá deliciós. Ha sigut un gran dia, un recorregut molt complet, una organització perfecta, d'aquelles curses que pensés algún dia tornar a repetir!

Perquè corro?!

Tot va començar, com suposo la majoria de gent, per fer una mica d'esport. Primer fen la famosa ruta fins la Creu de la Vall, 6 kilòmetres en mitja hora, i lo cansats que arribavem!
Després tot va començar a canviar quan en Joaquin vam decidir fer la primera cursa. Quan et marqués un repte tot agafa una altra dimensió. Entrenos més estrictes, roba més tècnica, revistes de running....
La primera mitja marató al sac, una satisfacció que tots los que estan dins d'aquest món sabran, no es pot definir, s'ha de sentir! Una altra mitjà, alguna 10K, després la primera Marató...... al cap d'un any la primera cursa de muntanya i fins avui.
Esta clar que sense cap cursa a l'horitzó seria difícil ser regular en els entrenaments, però tot i que sempre vols fer-ho millor, més bon temps, millor posició, el motiu principal sempre ha de ser passar-ho bé. Quan anem a entrenar m'ajuda a desconectar de tot, com més dolent tinc el dia, més m'ajuda anar a còrrer per alliberar-me de tots los maldecaps. Realment s'ha convertit en la meua teràpia. Està clar que és una pràctica esportiva que requereix molta voluntat però quan aconsegueixes trencar esta barrera tot lo que t'aporta són coses bones, sempre que et respectin les lesions. Valors com la constància, lo sacrifici, la superació, lo companyerisme a les curses... que llavors són molt vàlids per aplicar al dia a dia. Així que espero tindré llarga vida al running!
I la próxima entrada ja sera la primera crònica d'una cursa al blog, esta tarde anem a Vandellós a fer la Vandekames, 25 km. i 1500 m+ ens esperen.

Aquí començo

Después de pegar-li unes quantes voltes he decidit que val la pena crear un blog personal, basat principalment en la meua afició. Des d'aquí aniré fen el seguiment de les curses que disputaré a partir d'ara, sense oblidar tampoc com m'afecta la vida diaria en la pràctica del meu esport. Dir a tothom que la meua professió es basa en lo treball a la vinya. Un pagès, pare de família, que intenta compaginar com pot tot lo que això comporta en la seua gran passió: Córrer! Fen una petita històrtia de la meua trajectòria fins ara explicar que la meua primera cursa va ser la Mitja Marató de Sarragossa al 2009, a partir de llavors compaginant l'asfalt en la muntanya. Tres maratons d'asfalt fins al moment, i aquest 2013 dos distàncies llargues en muntanya a destacar: la Half de la UTMCD, de 47 km. i 2650 metres de desnivell positiu i la clàssica Fredes-Pauls d'una distància similar a la Half però amb menys desnivell. Sempre anant poc a poc perquè mai oblido que això ho faig per disfrutar, però si amb la il·lusió de buscar nous reptes per trobar aquella motivació extra per ser regular en els entrenaments.
Continuarà...