Perquè corro?!

Tot va començar, com suposo la majoria de gent, per fer una mica d'esport. Primer fen la famosa ruta fins la Creu de la Vall, 6 kilòmetres en mitja hora, i lo cansats que arribavem!
Després tot va començar a canviar quan en Joaquin vam decidir fer la primera cursa. Quan et marqués un repte tot agafa una altra dimensió. Entrenos més estrictes, roba més tècnica, revistes de running....
La primera mitja marató al sac, una satisfacció que tots los que estan dins d'aquest món sabran, no es pot definir, s'ha de sentir! Una altra mitjà, alguna 10K, després la primera Marató...... al cap d'un any la primera cursa de muntanya i fins avui.
Esta clar que sense cap cursa a l'horitzó seria difícil ser regular en els entrenaments, però tot i que sempre vols fer-ho millor, més bon temps, millor posició, el motiu principal sempre ha de ser passar-ho bé. Quan anem a entrenar m'ajuda a desconectar de tot, com més dolent tinc el dia, més m'ajuda anar a còrrer per alliberar-me de tots los maldecaps. Realment s'ha convertit en la meua teràpia. Està clar que és una pràctica esportiva que requereix molta voluntat però quan aconsegueixes trencar esta barrera tot lo que t'aporta són coses bones, sempre que et respectin les lesions. Valors com la constància, lo sacrifici, la superació, lo companyerisme a les curses... que llavors són molt vàlids per aplicar al dia a dia. Així que espero tindré llarga vida al running!
I la próxima entrada ja sera la primera crònica d'una cursa al blog, esta tarde anem a Vandellós a fer la Vandekames, 25 km. i 1500 m+ ens esperen.