Tres en una tacada! Però des del maig fins a l'agost i en molta variació en sensacions, exigència i distància entre elles.
Començaré recordant la que fa més dies, la cursa del vent als Reguers. Una cursa que no havia disputat mai, del circuit Ebre. Lo 24 de maig carretera i manta en los companys Quim i Mario, allí s'afegirien més companys de Cara Nord, un dia que va fer patxoca en tan de groguet!
Pel que fa a a la cursa, a priori ja s'havia que patiria degut a l'al·lèrgia però al final va ser més del que em pensava. Les cares de les fotos parlen per sí soles:
Així completaria lo circuit superant les 3 hores i 34è de la general, completant la jornada en un bon dinar oferit per la gent dels Reguers, entre rises dels companys de club!
Al cap de 15 dies aniriem cap a Vilalba dels Arcs a fer la cursa dels vins. Una iniciativa a la vora de casa que en la seua segona edició no em volia perdre. I en la millor companyia, la família al complet, mun sogre i Quim.
Ens esperava una cursa ràpida d'uns 12,5 kms. i un desnivell que no arribava als 300 m+. Tampoc sabíem el nivell dels 30 participants que ens disposàvem a córrer, només coneixíem a Robert Tarragó. Bueno sortida i a disfrutar!
Des del primer moment em situo davant, cosa a la que no estic acostumat. Vaig tirant i al cap de poc m'atrapen Robert i un altre corredor. Al cap de poc Robert m'agafa el relleu i deixem despenjat a l'altre corredor. Ser que ell és més ràpid, però a les costes amunt l'atrapo en facilitat. Així serà la tònica de la cursa, quedant-me despenjat al pla i recuperant a les costes amunt i avall. Tot fins a 3 kms. de meta quan faig un canvi de ritme i puc deixar a Robert atràs i així fins arribar a Villalba per davall d'una hora.
I en arribar m'esperen l'Amèlia, l'Àngel i la Judit, i he guanyat la cursa!!!
Segon arribar Robert i tercer entra Quim, quina sorpresa més agradable que ens donem els dos. Serà la falta de costum,jeje.
Ara tocar disfrutar del moment que això poques vegades ho viurem. Ens donen els trofeus i les sensacions són rares i alhora emocionants. Gracies a la gent de Vilalba pel tracte i sobretot a la família per la sort que m'heu donat, heu de vindré més sovint!
Mun sogre també va disfrutar molt de la marxa acabant en la agradable sorpresa de completar-la en lo segon millor temps, bravo!
I finalment este passat 8 d'agost tenia al calendari l'última cita abans del veremar. Li tenia moltes ganes al circuit negre de la Vandekames, 28km. i 1650m+ en un circuit totalment renovat.
El principal temor era la calor i res més allunyat de la realitat, la gran protagonista va acabar sent la pluja. La setmana abans vaig tindré la agaradable sorpresa de saber que també vindrien a fer la cursa Ricard i Jordi de Cara Nord, sempre val més anar acompanyat, i quina companyia!
Arribo a Vandellòs a les 4 de la tarde, hi ja hi està plovent. Cares poc conegudes, això no són les Terres de l'Ebre, recollida de dorsal i retrobament en los companys del club.
No para de ploure i no porto cap paravent ni res, és igual una vegada ben banyat ja no em podré banyar més, ara rai que és estiu!
Intercanviam impressions en los companys, estratègies i demés i cap al lloc de sortida. Me col·loco al costat del que serà lo guanyador de la cursa, haver si s'apegue algo,jeje.
Sortida en pocs corredors per davant, la pluja va fent i natres també. Toca aoretar les dents d'un bon principi i mirar que el motor es vagi acalentant. De moment vaig en Ricard de company fins que al cap de poc agafem a Jordi i Ricard fa un canvi de ritme que ja serà definitiu per a que no ens veiem més fins meta.
A partir d'aquí el resum serà fàcil, tota la cursa seguint a Jordi, a ratos patint més del compte però aguantant lo tipo. Lo punt negatiu lo munt de gent dels altres circuits que vam avançar durant tot el recorregut, per natres i per ells.
Al final havent d'esprintar per a que no ens avançés un "llopet", una llàstima les rampes del final de Jordi. Moltes gràcies crack, te'n dec una!
Entro a meta en 3 hores 18 minuts i novè de la general! Just davant meu havia acabat d'arribar Ricard i Jordi onzè.
Molta xalera i molt content pel resultat, es va merèixer un bon sopar de celebració i cap a casa. Quan vulgueu repetim, jijiji.
Una gran organització de la gent de Vandellós però per al meu gust massa massificat.
Gràcies i fins la propera!




