Per començar marxam lo cotxe ple cap a Benifallet. Los tres de sempre, i avui recuperam un company en "caché", Xavi Domènech (avui s'estrenara en Trail Tarraco), i Manuel (sogre), que gaudira de la marxa en un matí de gener atípic, en temperatures molt suaus.
En arribar al poble constatem lo que ja sabiem, afluència de gent tan a la marxa com a la cursa, donant com a resultat los carrers del poble plens de gent amunt i avall, recollint dorsals, acabant de preparar los últims detalls, com natres que estem al pàrquing i trobem a l'últim que faltava, Joe, bateà resident a Cambrils, recentment incorporat al "mundillo", esperam que en vinguen molts més.
Així que canviats marxam cap a la vora del riu que es d'on surtim, foto de rigor, i a les nou del matí puntuals emprenem los 25 km. en 1770 m+ que ens esperen per davant.
Lo que em pensava, la gent surt com si féssem un 10K, tocara buscar un ritme alt des del principi, esperant no patir les conseqüències més endavant. Em situo detràs de Xavi i Mario, al cap de poc Mario queda atràs, i jo vaig tirant veient com Xavi s'estira una mica més, tot això mentre arribem a un barranc que ens ho fa passar d'allò més distret, sortejant totes les pedres que s'hi acomulen.
Aquí ja forço la màquina potser més del conte, però avui ja toca patir des del principi, tothom vol quedar bé hi jo no sere menos, no? Poc a poc Xavi es va allunyant, tot coincidint en les primeres rampes, també veig quins companys de viatge porto, algún conegut que em fa pensar que el ritme és bo. Passem pel mas de Monclús, i anem tirant amunt, fins a la creu de Santos, on ja haurem fet quasi tota la pujada del dia. Al tercer avituallament marca uns 700 metres i aprofito per pendre el primer gel del dia, avui seran dos, tot per encara ara sí l'última pujada per arribar a la creu. La respiració és forta, em giro per primer cop i una fila llarga em segueix, buf! Ja ho comentam sempre en Quim que només s'ha de mirar cap davant.........
Últim esforç i ja som dalt, allí saludo a un Bob Esponja molt simpàtic que ens dona ànims per encara la baixada. Dit i fet, la baixada ens espera! Primer tram tècnic en ritme que em fa cansar, en un avançament inesperat, l'Ahmed (antic campió del circuit), baixa volant! Al final sabrem que uns quants del davant sabien perdut, ja m'extranyava a mi, jeje.
Ja arribem a Cardó, poc temps per contemplar la maravella de balneari que es va construir al seu dia, i tram d'asfalt que em fa encendre les alarmes, vaig molt justet de forçes, era d'esperar..... Tot i així calculo que pel que queda de cursa potser que no vagi a més.
Ara faig l'última pujada considerable fins meta, uns 10 minuts de pujada, aquí encara és més acusada la fatiga, és quan me'n recordo de lo que m'espera a meta, la família. Això i lo segon gel m'ajuda per sobreposar-me i encara los últims 4 km. fins arribar a meta. Quan ja arribo al poble avanço a Manuel que està completant la marxa també, en bona companyia, compartint afició!
Un del Montbike Amposta que em servira de referent però que ja no li vull disputar la plaça, per dins del poble pensant ja en veure a mun fill i entrar junts a meta. Dit i fet! Moments impagables.....
Ha sigut un dia dur, però com diuen per gaudir s'ha de patir! Tot completant la cursa en 2 hores i 56 minuts, i acabant en 39ena posició de 210 atletes entre dones i homes.
Saludo a la family, mai podré agraïr el vostre suport! Parlo en Xavi que ha fet un carrerón lo dia del seu retorn, i al cap de poc arriben Mario i Joaquin que completen així una gran carrera també. Una mica més tard apareixera Joe més justet de forçes.
La dutxa, l'intercanvi d'impressions en algún que altre runner, un bon plat d'escudella, un solet que enamora, cervesa fresca......
Tot un poble bolcat per a gaudir i fer gaudir de l'esport!
Ara tocara un mínim contacte en l'asfalt, m'espera la mitja de Tortosa!
GAS
.jpg)