Per primer cop desde que corro podríem dir que he passat la temporada més amarga dins d'aquest món. Per altra banda algún dia havia d'arribar, i tot fos com això!
A la Half de l'Ultra Trail de la Costa Daurada (28 de març) em volia treure l'espina del passat octubre, amb el mateix format de cursa. 46 km. 2800 m+ en sortida a les 12 del migdia.
Arribava molt motivat i a priori en l'entreno suficient per afrontar la prova. Marxava convençut cap a Prades que ho aconseguiria.
La primera part de la cursa em vaig trobar molt còmode, arribant a l'equador de la mateixa avançant a molts corredors i molt ben posicionat. Tot es va tòrcer a partir de llavors, les primeres rampes anirien a més i el meu cap va dir prou al km. 34 a la població de Capafonts a 12 km. de meta.
Segurament em va faltar esperit de sacrifici, lluita, ambició.... se'm van aparèixer els fantasmes de la cursa del Montsant i no vaig voler sofrir ni un segon . El perquè de les rampes? No ho atribuiria a un motiu solament, diferents factors he de millorar per a que no es torno a repetir.
Així vaig acabar la primera distància llarga de la temporada......
I al cap d'un meset em podia treure l'espineta a la marató de la Fageda a la Sènia!
15 dies abans volia fer l'últim test en distància llarga, i vaig elegir el circuit de l'antiga cursa de la Serena a Gandesa. Començava a entrenar motivadissím, però totsol, este va ser el problema, algún tram em vaig excedir de motivat i baixant la serra de Cavalls vaig tenir una caiguda fatal, i encara sort! Em vaig contusionar tota la part dreta del cos, emportant-se la pitjor part la mà, 10 dies de baixa, plan d'entreno trencat i auto-castigat sense anar a la Sènia.
Ha sigut una etapa fosca d'este 2015 después d'un inici engrescador, espero tornar a somriure la setmana vinent als Reguers.
Salut i cames!
