IV KV VERTICAL ROQUETES

31 d'Agost per a mi estos últims anys era sinònim de veremar, però l'anyada l'ha retrasat, i ha volgut que finalment anés a Roquetes a disputar lo seu Km Vertical. Una cursa atractiva d'un format nou per a mi, 6 km. en 1300 m+.
Així que a les 11:45 ja emprenem la marxa en Joaquin, i a les 12:00 ja estem a Gandesa per trobar-mos en Mario, un dia més los 3!
En arribar a Roquetes ens espera un itinerari totalment diferent a qualsevol cursa que hem disputat fins ara:
-12:30, recollida de dorsal
-13:00, pasta party
-15:00, briefing
-15:45, autocar i cap a Caramella
-16:45, sortida cursa
A part al pavelló hi ha una fira per als corredors en diferents marques comercials, molt complerta i que complementa a la perfecció una organització que és d'admirar.
Dinem un bon plat de macarrons, ens canviem i cap a l'autocar. En arribar ens dixen a 2 km. de la sortida, així que tots en massa fem este tram per arribar a la sortida. Les dones surten un quart abans, perquè el reglament així ho diu. Avui la cursa és puntuable per al circuit de kilòmetres verticals.
Tot seguit ens ajuntem tots els homes per esperar que arribo el nostre torn. Aquí ja comencen a notar-se els nervis a l'ambient. La sortida ha de ser ràpida ja que a prop ja tenim la senda.

Així és, tothom és vol posicionar bé, però també penso que la llarga ascenció posara a cadascú al seu lloc. Ja estem a la senda i la gent té pressa, es nota que és una cursa diferent. El primer km.  hem costa 9 minuts, però el segon aumenta la tècnica, molt picat cap amunt i tot roca, aquí hem deixo 13 minuts.

Per davant no perdo de vista a Mario, devem de portar uns 7 o 8 corredors entre mig. Arribem al primer avituallament i cap amunt. Ara hi ha algún tram més suau que tothom aprofita per corre una mica, la pressió és alta, tots sabem que en arribar a dalt ja s'ha acabat. Mans als genolls per fer un altre tram dels durs però esta vegada sense pedra. 100 metres per al segon avituallament, m'enpasso un gel que porto, got d'aigua i més! Aquí hi ha corredors que comencen a petar, l'esforç és gran i es noten els efectes. Ara tinc molt a prop a Mario, hem vull enganxar a ell, hem mirar de cua d'ull i veig com apreta més. Serà ca....! Així que jo faig el mateix, a tope per agafar-lo, això ens serveix per avançar a més corredors i finalment l'atrapo, quan ja hem passat els 4 km. Comentem la jugada, ell va fort avui, esta en la seua salsa, ens trobem uns trams més corredors que s'agraeixen, i ja encarem l'últim km. Una pujada bastant forta, un tram d'asfalt, 4 dreceres a la carretera per senda i ja estem a Caro! Entrem los dos agafats de la mà, ha sigut un esforç gran però ha valgut la pena. L'hem completat en 1:20:50 i entrem en posició 61.

Es nota que és del circuit català, quin nivell! Esperem a que arribo Joaquin, que ens regala un esprint a la seua arribada. Ens avituallem, i anem  a disfrutar de les vistes, són espectaculars. Pregunto a un noi de Camarles que és molt bo, Kiko Martí, quin ha quedat i hem diu que segon, i justament està parlant en lo guanyador, Agustí Roc (campió del món d'skyrunning al 2003 i 2004,casi res!), aprofito per felicita'l.
Bueno ara ens faltara fer el mateix a l'inversa, ens queden 9 km. per arribar a l'autocar així que comencem a fer el descens. És el moment de disfrutar de les vistes, i ja ens serveix d'entreno també. Així que entre pitos i flautes arribem al pavelló a Roquetes les 8, una bona dutxa, sopar, cervesa, conversa, i cap a casa...... que es pot demanar més!
Fins la propera que ja sera després del veremar, GAS!