LA CAMETA COIXA 2014

Arriba lo domenge per anar a disputar la cursa de Miravet. A priori pinta que avui la liaran los de la Cameta Coixa. Només per començar han deixat apuntar a més de 600 persones entre marxa i cursa. Los Franja Power no hi podem faltar! També ens acompanyen Manuel i un debutant, Joan. A part també vindra un bon grapat més de bateans per disfrutar de la marxa.
Per començar arribem en temps suficient ja que lo pàrquing esta separat de l'entrega de dorsals, i a més hem d'anar cap al castell, que és el lloc de sortida. Quan estem arribant ja ens trobem als guardians de l'època, en principi avui som benvinguts per la cort del rei miravetà, jajaja. Passsem pel guarda-roba i cap dins del castell. Mentre entrem ens fem la foto de rigor, torno a trobar a la Cinta, Toni... i ens desitjem sort.

Comença la pel·lícula! L'espeaker no s'acaba la imatge que veu, tot lo rato diu,impressionant, impressionant.... Tots els corredors dins del pati del castell, a una banda dos soldats en lo canyó i pum! comença la cursa. Sortim tots apelotonats, però no cal posar-me nerviós, temps tindré de córrer.

Ens animen els de la marxa i així ja fem cap a l'exterior del castell. Uns 500 metres d'asfalt i ja comencen les primeres rampes del dia. Al cap de la primera estirada del dia, les revolucions ja van a cent, just en el moment que Mario hem susurra al clatell, bona sortida també! Així fem la primera part de la cursa en un ritme bastant alt. Per la gent que estem corrent no tinc la sensació en cap moment d'aglomeracions.

Ja arribo al tercer avituallament abans de la crono-escalada del dia, em prenc l'únic gel que porto i em mentalitzo per recuperar forces en los 1,7 km. i 300 m+ que m'esperen per davant. Aquí ho aprofiten 3 o 4 corredors que m'avancen a les primeres rampes, jo al meu ritme vaig fen.
De sobte veig un cuixot davant meu! És el premi a la primera dona que ha passat per allí, ara li tocara aguantar fins meta. L'avanço i en este moment començo a sentir la famosa gaita que ens espera al cim de la muntanya. Fa un dia esplèndid, sense gens d'aire, i per això enguany no s'ha sentit fins que no l'hem tingut més aprop. 1-2, 1-2.... i ja sóc dalt. Esbufego fort i aprofito per apretar a la baixada que bé. Agafo un parell de corredors, arribem baix, una mica de transició i ja tinc l'última pujada del dia al davant, no vull mirar cap dalt, mans als genolls i amunt! Em torna a pasar la Colomé, avui ens hem anat intercanviant la posició durant tota la cursa, ella puja millor. Aquí vaig més justet, però tampoc és fa molt llarga la pujada.

Un cop sóc dalt he de tindre forces per apretar fins meta. Dit i fet, al coronar accelero el ritme deixant atràs als companys de viatge. Fins al moment i com a referència hem queda la noia del davant. Abans d'arribar al riu la torno a passar i ara sí, no vull intercanviar més la posició,jeje.
Apreto les dents, el poble ja esta a escassos metres, última baixada, i crusso la meta en 2:05 hores.
Seguidament arriba Mario i al cap de poc Joaquin, un altre dia perfecte! Manuel i Joan també acaben la marxa en un temps molt bo.
D'aquí ràpid a la dutxa que només n'hi ha una per 300! Tornem a fer un moset, que a Miravet ens cuiden molt bé, just en el moment que arriben Toni, Cinta, Miquel, Elga i Robert. Tinc temps d'ovacionar a l'embarassada del grup, jeje.
Com sempre ara tot és bonic, la feina està feta i toca disfrutar-la!
P.D. M'he deixat d'explicar que ens van fer seguiment en helicòpter!!! Brutal gent de Miravet!
Ah! i no feu cas de la mala cara de les fotos, havia dormit poc,jajaja