Quan decideixes fer una cosa així has d'estar molt convençut psíquicament, jo ho estava, i no cal dir que fisícament també, també era el cas, un temps previ de reflexió i convenciment per afrontar-ho en garanties. Així que arriba el gran dia, 15 de març de 2014.
A les 2:30 de la matinada em desperto per anar al lavabo, i ja no em puc tornar a adormir. 3:30 hores dormides em sembla poc però ja no s'hi pot fer res. A les 4:30 em passa a buscar Mario per Batea i cap a Xerta hi falta gent. Evidentment és una sort poder comptar amb un company per compartir una experiència així!
Quan arribem a Xerta fa fresqueta, claro són les 5 de la matinada, fem un caferet, els primers canvis d'impressions amb algún altre corredor, posta apunt i a les 6 puntuals comença l'aventura. Al principi tots en frontal perquè encara és fosc. Avui si que la gent surt tranquila, el dia sera llarg......
La cursa mentalment me la divideixo en les quatre pujades del dia, primer passam per Paüls, aquí ja ens traiem el frontal, i tot seguit emprenem la primera pujada del dia.
Esta es fara fàcilment, estem frescos, i anem comodament en Mario comentant la jugada. Próxima parada, Prat de Comte. Ja portem tres hores de cursa, són les 9 del matí i aquí farem un avituallament més generós, trobant-mos en molta gent coneguda. Ja surto del poble en la gorra al cap. Els parcials són bons, però encara falta molt per fer molt cas de les previsions. Tot això quan encaram la segona i més técnica pujada del dia, Engrilló.
El temps encara és bo, fa sol però un airet molt agradable per a córrer, em sento en les forçes intactes i pujo les fortes rampes, mans als genolls, i boca oberta per agafar tot l'aire possible que l'esforç requereix. Quan arribem dalt fa molt vent i veig que Mario s'ha quedat una mica endarrerit. Em diu que ha patit una mica, i en aquell moment potser em faig massa el valent i li dic que provaré sort tot sol. Estem al km. 32 i decideixo pegar una estirada cap davant.
Vaig darrera de la Lamas, una corredora que imprimeix un ritme fort! Així fins arribar a Sant Roc, avituallament on torno a avituallar bé, ara tocara la tercera i més alta ascensió del dia, l'Espina.
D'aquí marxo en Manel d'Horta, m'he diu que anem en calma ja que la pujada es fara llarga, i així és, , comença la primera fatiga del dia, i conseqüentment els músculs se'n resenteixen. A part em quedo sense líquid, un fallo que no hauria de passar, tot per no reomplir en l'ultima parada. Costa més respirar, portem ja més de 6 hores de cursa!
Arribem dalt i jo només pensant en l'aigua, demano si en tenen ja que no és punt líquid, per sort en tenen d'amagada i em donen la dosis necessària per poder afrontar la baixada fins Alfara. Aquí Manel em diu que vagi tirant, ha arribat molt justet i es planteja abandonar.
Així que emprenc la baixada tècnica cap Alfara, uns 6 km. en molta pedra, un martiri per a les cames ja molt castigades a nestes altures. Per sort m'atrapen dos corredors i em situo còmodament darrera d'ells fins al poble.
Ja som a Alfara en 53 km. recorreguts i 7:30 de cursa, hem sortit a les 6 del matí i ja és migdia!
Aquí toca un avituallament dels bons: pa en tomata, formatge, membrillo, taronja, plàtan, cola, aigua... Tot fara falta, queda l'última pujada del dia!
Marxo en l'esperança de trobar la referència de l'Àngel d'Horta per davant, però res més lluny de la realitat, a la primera rampa noto que de cop s'encenen totes les alarmes del motor. Tinc molta fàtiga i em noto buit de forçes, de cop m'he quedat KO. M'espera un bon calvari per davant! Fins dalt al coll d'Alfara em passen uns quants corredors, els minuts passen lents i les voltes mentals que vaig donant juntament amb la fatiga m'acaben de rematar. A dures penes acabo arribant dalt. He d'arribar a Font Nova i a partir d'allí pensar només en Xerta. Així ho faig, molt justet de forçes i mentalment destrossat arribo a l'últim control del dia, a partir d'aquí tot costa avall fins meta. Això no voldra dir que no es faci molt pesat igual, però el cansament es barreja a parts iguals en les ganes de completar el repte. Com puc arribo a Xerta, ara tot quedara atràs i temps per reflexionar l'experiència viscuda, entro a meta en 10 hores 34 minuts, 53è de la general, un resultat molt bo si penso en l'últim tram de cursa. Vaig ràpidament a la dutxa i allí arriba Mario també al cap de poc, els dos em completat el gran repte! Al cap de poc arriba la família i em sento més alleugerit per l'esforç fet. Fem un mos i aprofitem per intercanviar impressions en Mario mentre veiem que van arribant corredors, algún bastant tocat.
Tenia moltes ganes d'enpendre un repte com aquest, crec que de moment he posat el cos al meu límit, no repetiré, de moment....
Vull recordar la bona feina que fa la Mar en estos quadríceps que tan em fan patir, a part no vull deixar d'agraïr el suport de tota la gent que m'heu animat, us heu interessat per mi, o simplement respecteu el que fem, per a tots vatres he tingut els meus pensaments mentre corria, i molt especialment a Quim per la constància i a la Judit per la paciència. Gràcies!
I abans de tornar a ser pares, si puc faré l'última cursa a l'Abril........
No hay comentarios:
Publicar un comentario