LA CAMETA COIXA 2014

Arriba lo domenge per anar a disputar la cursa de Miravet. A priori pinta que avui la liaran los de la Cameta Coixa. Només per començar han deixat apuntar a més de 600 persones entre marxa i cursa. Los Franja Power no hi podem faltar! També ens acompanyen Manuel i un debutant, Joan. A part també vindra un bon grapat més de bateans per disfrutar de la marxa.
Per començar arribem en temps suficient ja que lo pàrquing esta separat de l'entrega de dorsals, i a més hem d'anar cap al castell, que és el lloc de sortida. Quan estem arribant ja ens trobem als guardians de l'època, en principi avui som benvinguts per la cort del rei miravetà, jajaja. Passsem pel guarda-roba i cap dins del castell. Mentre entrem ens fem la foto de rigor, torno a trobar a la Cinta, Toni... i ens desitjem sort.

Comença la pel·lícula! L'espeaker no s'acaba la imatge que veu, tot lo rato diu,impressionant, impressionant.... Tots els corredors dins del pati del castell, a una banda dos soldats en lo canyó i pum! comença la cursa. Sortim tots apelotonats, però no cal posar-me nerviós, temps tindré de córrer.

Ens animen els de la marxa i així ja fem cap a l'exterior del castell. Uns 500 metres d'asfalt i ja comencen les primeres rampes del dia. Al cap de la primera estirada del dia, les revolucions ja van a cent, just en el moment que Mario hem susurra al clatell, bona sortida també! Així fem la primera part de la cursa en un ritme bastant alt. Per la gent que estem corrent no tinc la sensació en cap moment d'aglomeracions.

Ja arribo al tercer avituallament abans de la crono-escalada del dia, em prenc l'únic gel que porto i em mentalitzo per recuperar forces en los 1,7 km. i 300 m+ que m'esperen per davant. Aquí ho aprofiten 3 o 4 corredors que m'avancen a les primeres rampes, jo al meu ritme vaig fen.
De sobte veig un cuixot davant meu! És el premi a la primera dona que ha passat per allí, ara li tocara aguantar fins meta. L'avanço i en este moment començo a sentir la famosa gaita que ens espera al cim de la muntanya. Fa un dia esplèndid, sense gens d'aire, i per això enguany no s'ha sentit fins que no l'hem tingut més aprop. 1-2, 1-2.... i ja sóc dalt. Esbufego fort i aprofito per apretar a la baixada que bé. Agafo un parell de corredors, arribem baix, una mica de transició i ja tinc l'última pujada del dia al davant, no vull mirar cap dalt, mans als genolls i amunt! Em torna a pasar la Colomé, avui ens hem anat intercanviant la posició durant tota la cursa, ella puja millor. Aquí vaig més justet, però tampoc és fa molt llarga la pujada.

Un cop sóc dalt he de tindre forces per apretar fins meta. Dit i fet, al coronar accelero el ritme deixant atràs als companys de viatge. Fins al moment i com a referència hem queda la noia del davant. Abans d'arribar al riu la torno a passar i ara sí, no vull intercanviar més la posició,jeje.
Apreto les dents, el poble ja esta a escassos metres, última baixada, i crusso la meta en 2:05 hores.
Seguidament arriba Mario i al cap de poc Joaquin, un altre dia perfecte! Manuel i Joan també acaben la marxa en un temps molt bo.
D'aquí ràpid a la dutxa que només n'hi ha una per 300! Tornem a fer un moset, que a Miravet ens cuiden molt bé, just en el moment que arriben Toni, Cinta, Miquel, Elga i Robert. Tinc temps d'ovacionar a l'embarassada del grup, jeje.
Com sempre ara tot és bonic, la feina està feta i toca disfrutar-la!
P.D. M'he deixat d'explicar que ens van fer seguiment en helicòpter!!! Brutal gent de Miravet!
Ah! i no feu cas de la mala cara de les fotos, havia dormit poc,jajaja

I MITJA MARATO DE TORTOSA

Sempre que et marqués un repte nou no saps si podrás assolir-lo, només pots posar-hi totes les ganes i il·lusió per aconseguiu i esperar a veure el resultat. Avui era un d'estos dies, volia baixar la marca personal en mitja marató que tenia en 1 hora 27 minuts i 15 segons, resultat de la mitja de Cambrils al 2012, i després que al 2013 l'intent de Saragossa va sortir malament (per motius aliens que ara no venen al cas,jeje) m'havia marcat al calendari del 2014 la primera mitjà de Tortosa per tornar a provar sort. A part em motivava molt que fos Tortosa ja que en part la considero la meua capital.
Així que per a esta aventura canviava els companys de viatge, ja que los que sempre anem esteen donant guerra per Bítem. Esta vegada serien Alfons i Joan Baptiste els meus aliats. Les pre-eliminars típiques de cada cursa i ja estem a les 10 del matí 650 valents disposats a donar la sortida als 21.097,5 metres, pels carrers més céntrics de la ciutat.

A priori tots els elements externs eren els ideals: circuit pla, sense vent, ni fred ni calor.......
Començo buscant sensacions i sense voler-ho ja em vec fen el primer km. a 3:41, massa ràpid! Just aquí anem un grup nombrós, sera el grup de 1:24 h.? Pos si, el noi que marca s'ha deixat el "globo" a les primeres de canvi però sento que és el que porta un peto taronja. Ja que hi som la farem grossa, intentaré seguir el grup. Sé que és arriesgat però no hi ha victòria sense riscos.
Els 4 primers km. vaig un pèl forçat però aguanto, passem clavant el crono a 16 min. Així sense parar a ritme constant fins als 8 km. em sento cómode, a estes altures el grup ja s'ha reduït a la meitat. Continuem a 4 min/km i ara ens aproximem a la zona de sortida i arribada ja que el circuit de la mitjà seran dos voltes al mateix circuit allargant el que falta per la mateixa zona d'arribada.
Uns quants corredors ja es queden a meta ja que també es podia triar l'opció de fer la cursa de 10k, i  passo els 10 en 39:49, ritme alt, potser massa?
Em carrego de forces per empendre la segona volta, preparat per lluitar fins al final, no vull despenjam del meu gran aliat d'avui, lo noi del peto taronja. Ara tinc l'avantatge que em coneixo tot el que em queda per davant ja que és la repetició de la primera volta, en contra que les forces aniran minvant al pas de cada km.
Al km. 13 continuam a ritme de 4 min/km, ara però, només estem 4 corredors al grup. Em passen moltes coses pel cap, però tot va tan depressa que ara mateix no en se explicar cap, sé que he d'aguantar i això és el que compta. Molta gent va cridant Xavi durant el recorregut, per un moment dubto si portam el nom al dorsal, però no, arribo a la conclusió que també és el nom del guia, jeje.
Pas pel km. 15 aprofitant per menjar el gel que porto i beure aigua a l'avituallament, un moment que se'm gira en contra ja que em costa respirar, degut al ritme constant qualsevol distracció pot ser fatal. Tot i així ho he de fer ja que m'ajudara per arribar fins al final.
Al km. 17 ens quedem 3 corredors, el guia ens va animant, millor dit, Xavi ens anima!
-Xavi: Vinga va! Que ja ho tenim això! Com anem?
-Jo: Anem! (rialles del tercer corredor)
Peguem la volta per darrere de la Universitat i ja encarem els dos últims km. Aquí ens quedarem Xavi i jo sols. Ja vec que ho aconseguiré, tot i que cada cop la fàtiga és més gran, cosa normal.
Últim km. per assolir la glòria, almenys per a mi, Xavi m'anima a tirar veient en una llarga recta la meta al fons, faig una intentona però encara queda massa. Em torna a animar quan queda menys i esta vegada si, pego l'últim esprint entrant a meta en 1 hora 23 minuts i 47 segons. Ho he aconseguit!
Ràpidament vaig a donar les gràcies a Xavi, segurament sense ell no hagués sigut possible. Això és la grandesa d'aquest esport, una persona que no coneixés de res i que en la seva humilitat i ganes no ha parat d'animar perquè jo pogués aconseguir el meu repte!
Felicito a algún que altre company de viatge, m'hidrato bé que bona falta em fa, avui no he tingut massa temps per hidratar-me en cursa, jeje. Al cap de poc ja arriba Alfons, ha baixat de 1 hora i mitjà, m'abraça de l'alegria de completar la seua primera mitjà en un gran temps. Al cap de poc també arriba Joan Baptiste, també ha fet marca personal! Dia perfecte!
Estem en un núvol, tots els esforços han valgut la pena!
Ens retrobem en l'Èlia, que ens guardava les claus del cotxe, ara tocara una bona dutxa merescuda i un llarg domenge per endavant per gaudir de la nostra petita gesta.
Possiblement els propers anys no provaré baixa aquesta marca (cosa que dubto si ho aconseguiria), en 10K i Marató si que voldria baixar els registres que tinc, però sense cap pressa, ja fa temps que estic més posat en la muntanya i vull que continuo sent així. La próxima, la Cameta Coixa!

CURSA DEL PASTISSET (BENIFALLET)

Ja tenim aquí la segona de l'any, este ritme frenètic no s'atura! I avui promet emocions fortes....
Per començar marxam lo cotxe ple cap a Benifallet. Los tres de sempre, i avui recuperam un company en "caché", Xavi Domènech (avui s'estrenara en Trail Tarraco), i Manuel (sogre), que gaudira de la marxa en un matí de gener atípic, en temperatures molt suaus.
En arribar al poble constatem lo que ja sabiem, afluència de gent tan a la marxa com a la cursa, donant com a resultat los carrers del poble plens de gent amunt i avall, recollint dorsals, acabant de preparar los últims detalls, com natres que estem al pàrquing i trobem a l'últim que faltava, Joe, bateà resident a Cambrils, recentment incorporat al "mundillo", esperam que en vinguen molts més.
Així que canviats marxam cap a la vora del riu que es d'on surtim, foto  de rigor, i a les nou del matí puntuals emprenem los 25 km. en 1770 m+ que ens esperen per davant.

Lo que em pensava, la gent surt com si féssem un 10K, tocara buscar un ritme alt des del principi, esperant no patir les conseqüències més endavant. Em situo detràs de Xavi i Mario, al cap de poc Mario queda atràs, i jo vaig tirant veient com Xavi s'estira una mica més, tot això mentre arribem a un barranc que ens ho fa passar d'allò més distret, sortejant totes les pedres que s'hi acomulen.

Aquí ja forço la màquina potser més del conte, però avui ja toca patir des del principi, tothom vol quedar bé hi jo no sere menos, no? Poc a poc Xavi es va allunyant, tot coincidint en les primeres rampes, també veig quins companys de viatge porto, algún conegut que em fa pensar que el ritme és bo. Passem pel mas de Monclús, i anem tirant amunt, fins a la creu de Santos, on ja haurem fet quasi tota la pujada del dia. Al tercer avituallament marca uns 700 metres i aprofito per pendre el primer gel del dia, avui seran dos, tot per encara ara sí l'última pujada per arribar a la creu. La respiració és forta, em giro per primer cop i una fila llarga em segueix, buf! Ja ho comentam sempre en Quim que només s'ha de mirar cap davant.........

Últim esforç i ja som dalt, allí saludo a un Bob Esponja molt simpàtic que ens dona ànims per encara la baixada. Dit i fet, la baixada ens espera! Primer tram tècnic en ritme que em fa cansar, en un avançament inesperat, l'Ahmed (antic campió del circuit), baixa volant! Al final sabrem que uns quants del davant sabien perdut, ja m'extranyava a mi, jeje.
Ja arribem a Cardó, poc temps per contemplar la maravella de balneari que es va construir al seu dia, i tram d'asfalt que em fa encendre les alarmes, vaig molt justet de forçes, era d'esperar..... Tot i així calculo que pel que queda de cursa potser que no vagi a més.
Ara faig l'última pujada considerable fins meta, uns 10 minuts de pujada, aquí encara és més acusada la fatiga, és quan me'n recordo de lo que m'espera a meta, la família. Això i lo segon gel m'ajuda per sobreposar-me i encara los últims 4 km. fins arribar a meta. Quan ja arribo al poble avanço a Manuel que està completant la marxa també, en bona companyia, compartint afició!
Un del Montbike Amposta que em servira de referent però que ja no li vull disputar la plaça, per dins del poble pensant ja en veure a mun fill i entrar junts a meta. Dit i fet! Moments impagables.....

Ha sigut un dia dur, però com diuen per gaudir s'ha de patir! Tot completant la cursa en 2 hores i 56 minuts, i acabant en 39ena posició de 210 atletes entre dones i homes.
Saludo a la family, mai podré agraïr el vostre suport! Parlo en Xavi que ha fet un carrerón lo dia del seu retorn, i al cap de poc arriben Mario i Joaquin que completen així una gran carrera també. Una mica més tard apareixera Joe més justet de forçes.
La dutxa, l'intercanvi d'impressions en algún que altre runner, un bon plat d'escudella, un solet que enamora, cervesa fresca......
Tot un poble bolcat per a gaudir i fer gaudir de l'esport!
Ara tocara un mínim contacte en l'asfalt, m'espera la mitja de Tortosa!
GAS

CURSA LES 2 TORRES (CAMPREDÓ)

Primer que res que el 2014 us porti tots els desitjos que fa temps teniu en ment!
Ja i tornem a ser (12 de gener), quasi sense temps de païr totes les festes nadalenques, afegint les fires del meu poble (Batea) fins al dia 8, 4 dies después comença un nou any de curses. I m'estreno en la primera del circuit Ebre, a Campredó.
A les 9 del matí ja estem preparats una vegada més en Mario i Joaquin i uns quants més, per començar los 21 km. i 900+ que ens esperen per davant. Avui tinc posat al cap que ha de ser una cursa de transició entre les festes i la del Pastisset, que esta a 15 dies vista, això no treu que surto a difrutar i a donar-ho tot com sempre.

El grup s'estira ràpid per l'amplitud del polígon Baix Ebre, un bon grapat de gent davant i jo a la meua, ser que la primera part patiré i no m'equivoco, passen factura totes les "comilones" de festes.....
Sendes noves, recient llimpiades, sempre en gent davant i detràs. Anem pujant en una bona suada fins arribar a l'indret que dona nom a la cursa, un xalet en 2 torres. Fins aquí ja he patit lo meu, i penso que el relleu es suavitzara, però res més lluny de la realitat. Algún tram corredor, però ràpidament en alguna pujada o baixades prou tècniques. Divertit!

Això sempre divisant davant algun corredor, tenint la primera dona a pocs metres. De sobte, m'avança una altra dona, va a per la primera, això no m'ho puc perdre, accelero i al cap de poc presencio un dels moments claus del dia, la Gemma Colomé avançant a la Judit Lamas (guanyadora del circuit 2013), va molt forta però vull provar anar a per ella, les forçes m'acompanyen a n'estes altures de cursa i hem servira de motivació.

Vaig avançant i ràpidament passo a la Judit, la Gemma ja ha desaparegut de la meua vista, ser que esta aprop i no afluixo. Mentrestant algún corredor va quedant enrere, és un dels punts claus, deuen quedar uns 5 km.

Jo avant que porto pressa, últim avituallament, per acabar l'última pujada del dia, més llarga del que em pensava i donar-ho tot fins meta. Crec que la primera dona ja no la veure més, dona gas a fondo per quedar-me sol però just entrar al poble ve per detràs un corredor que ja m'ha donat guerra fa poc.

Es nota que li agraden els trams plans, li dono pas a 200 metres per meta, ja m'ha fet suar prou, finalment entro a 3 segons d'ell, i a 1 minut de la primera dona.
2 hores 14 minuts, posició 28 de la general, més que content!
10 minuts per a que entro Joaquin i uns pocs més per a Mario que ens venia convalescent avui......
La litúrgia de la post-cursa i cap a casa.
Això no ha fet més que començar, 15 dies i ens veiem a Benifallet!
GAS

V CURSA DE LES ROQUES

Última cursa del Circuit Ebre i per a mi la que servira per acabar la temporada.
A les 7:30 em passa a buscar Joaquin i emprenem la marxa cap a Horta de sant Joan. A les 8 ja estem recollint el dorsal, en una rasca considerable, millor moment per resguardar-mos a un bar de la plaça per fer un caferet. Al cap de poc arribar Mario, ens posem els dorsals, visita als lavabos i ràpid a buscar el bus que ens dura a la Franqueta.
250 valents participant en un circuit nou per a tots, un alicient afegit a l'atractiu que ja tenia la cursa, 23km i 1850 m+.
Al cap de poc ja som dins del "corralito" per donar el tret de sortida, quines ganes de començar, sona l'esquella i amunt cabretes!

La sortida és ràpida com sempre i el grup s'estira molt, arribant al barranc del carrer Ample, sense cap embús, cosa que no m'esperava.

Ha valgut la pena anar a conèixer la zona prèviament, vaig molt més segur saltant de pedra en pedra i avanço a bon ritme, així fins a la primera ascensió del dia, i quina ascensió! 500 metres de cop per una pujada molt vertical, aquí ja he tret tota la "carbonilla" al motor. La pendent és tal que algún tram m'ajudo en los braços.
Així fins dalt a la punta l'Enrajolada, on fa un vent de gel, però l'esforç escalfa el cos. Em giro i vec a Mario, quina alegria (li dic). Avui m'ha dit que em vol seguir, quina pressió ca...., jaja.

Ara toca crestejar direcció l'Espina, uns petits tobogans que ens trobem plens de neu gelada, perillós i a la vegada xalador. La famosa Espina assolida i avant que porto pressa, les sensacions són
inmillorables. Segon avituallament al final de la baixada, puja, baixa.......

Al tercer avituallament em diuen que vaig sobre els 30 primers, motivació extra per a la segona ascensió dura del dia, la faixa de mossèn Pere. Aquí ens ajuntem un grupet de tres corredors, ja no veig a Mario (llàstima), la faig petar en un de Tarragona que tés dos fills petits, jo li explico la meua vida també (no cal especificar,jeje), desconectem i així la pujada es fa més suportable. Arribam dalt i ara toca baixada, les forces es mantenen intactes, avui pot acabar sent un gran dia.

Quan tot està perfecte em veig baixant com una exhalació per un camí en un corredor detràs i per davant sense cap cinta. Merda! de sobte un corredor que puja, ens hem perdut. Girem cua i al cap de poc veiem les cintes un altre cop, haurem perdut uns cinc minuts com a molt. El que va en mi diu que llença la tovallola, que l'incident la desmotivat, jo al contrari, avui tinc forces per forçar la màquina i això s'ha d'aprofitar. Continuo baixant i passo a dos corredors. Queda la pujada per un camí fins a la Serra, ara toca apretar les dents. Arribo dalt i uns de Gandesa m'animen, gràcies....

Fa uns metres que veig al de Tarragona al meu davant, que al perdrem m'havia avançat, l'atrapo, li explico l'incident, i emprenem la cresta de la Serra. Atrapem a un corredor, li dic que com a molt 20 minuts fins meta (portem 3 hores), me'ls deixo als dos, vull comprovar si puc millorar el temps que jo mateix he pronosticat!
Passo per les Capçades, últim avituallament, un corredor a l'horitzó, que també vull atrapar, tot just entrant al poble l'avanço, no paro de córrer, no vull mirar si em segueix, algun ànim per dins del poble, museu Picasso, plaça de l'Ajuntament i la desitjada baixada cap a la meta entrant en 3 hores 13 minuts i en 33ena posició de la general.

Estic molt content de la feina feta! M'avituallo en dolços i cola mentres arriben Mario i Joaquin. La primera cervesa al mateix bar que al matí per celebrau i cap a la dutxa.
Después vindra el dinar al casal........................
Una organització perfecta de la gent de Cara Nord, sera difícil no repetir al 2014!
Ara ja no competirem fins al gener, toca començar a planificar un nou any, poder seguir entrenant en permís de la família i el treball, per continuar gaudint d'això que m'agrada, CÒRRER!

CURSA LA SERENA 2013

I ja hi tornem a ser! Ja és novembre i este mes toquen les dos curses del Circuit que es celebren a la nostra comarca, la Terra Alta. Ja seran les dos últimes de l'any i sempre en ganes de fer-ho bé i més a casa. Tot i així,después de la experiència viscuda a la Half encaro la cursa en més tranquilitat.
Són les 9 del matí i uns 130 corredors ens disposem a donar el tret de sortida a la II Cursa la Serena de Gandesa, i un clar protagonista el vent. A més, tot seguit, com a novetat d'enguany també es celebra una marxa d'uns 14 km, que el meu sogre espera disfrutar.

Ja correm camí del polígon en sortida neutralitzada i de seguida es veu com s'estira el grup capdavanter, es nota que enguany es puntuable per al Circuit, tots volen sumar punts per no perdre posicions a la general. Esta no és la meua guerra així que marco un ritme cómode per a que lo motor es vagi posant a to.

Vaig envoltat de corredors de Cara Nord (Horta), avui feien un pam de goig a la sortida, que recordi és el dia que són més. La gent puja les primeres rampes en presses com si fossen les últimes, penso que queda molt per porta tanta pressa, hem mantenc a l'expectativa. Així arribant a la primera zona alta del dia i on notem ja el vent a les nostres cares. Uns cops que pareix que t'hagin d'arrossegar i aixecar-te a l'aire, mai havia corregut amb aquesta sensació.

Això s'incrementa quan ja estem crestejant la serra de Cavalls, aquí es converteix en una cosa insuportable, me s'omplen els pulmons d'aire, en un moment pareix que se'm talli la respiració, però no defalleixo i hem sobreposo a l'adversitat, és per a tots igual no?
Baixem ja camí cap al tercer avituallament, aquí ja quedem més resguardats i és el moment clau de la cursa per apretar, penso....  Aprofito l'avinentesa i faig una parada ràpida veient com el grupet de 4 o 5 corredors es queden avituallant. Ara toca canya! baixo direcció la carretera del Pinell alegrement, em sento en molta força ara, quan de sobte, merda! una tortillada al peu dret. Ja s'afegeix a una que em vaig fer la semana de la cursa i esta vegada pareix que sigue més important, paro un moment i em passen dos corredors que venien per detràs. Hem poso darrere d'ells provant les sensacions que tinc. Primer crec que hauré de plegar però després veig que puc continuar, això si, tot el queda de cursa condicionat per l'incident. Xafo en por i vulgues o no això em fa perdre velocitat.

Sort que ara ve la pujada més llarga del dia, direcció la cota 705 i això m'ajuda a desconectar. A part d'això pel demés em noto bé, aprofito la llarga pujada per prendre l'únic gel del dia. Així arribo dalt encarant ja l'última part de la cursa, camí de Puig Cavaller. Aquí si que baixo en més cautela, apart de que hi ha algún tram bastant tècnic, i quan ja sóc baix emprenc la pujada veient que encara em queden forces, atrapant a un parell de corredors en l'ascensió. Arribo dalt, és la part del dia que he disfrutat més, i més encara quan ser que ara només toca pensar en arribar a meta on segur que ja m'esperen la familia.
Les forces em comencen a fallar però ara tot  és baixada fins al poble, últim avituallament, aproximació al poble i ja sóc a la recta de meta. Pell de gallina en veure com t'esperen els teus después de tot l'esforç, per fi entraré en mun fill a meta, la primera vegada esperan que siguen moltes més. Gràcies........

Conversa en los que han sigut companys de viatge en la cursa d'avui, intercanvi d'impressions, ràpidament arriba Mario i poc després Joaquin, una altra aventura completada pels 3. Que duri!
Marxam cap al pavelló, una bona dutxa, un bon dinar, bon vi (millor lo de Batea,jeje) en los companys comentant nous reptes, la Judit i l'Àngel al meu costat, Manuel que arriba de la marxa....
Sóc feliç però tot lo bo s'acaba i hem de marxar, espero que les molèsties no vagin a més i d'aquí 15 dies a dona guerra per la cursa de les Roques.
Gas!

Half UTSM

Una setmana después de la campanya de la verema i ja arriba la cursa programada en uns mesos d'antelació. La tercera de l'any d'una distància similar. 44 km. en 2000 m+  ens esperen per descobrir la serra del Montsant. Així que cap a Cornudella falta gent!
A les 10 del matí ja tenim el dorsal recollit. Tot seguit ens portaran en busos fins a Cabacés i així recorrerem la meitat del recorregut de l'Ultra que són 100 km. buf!
A les 12 del matí ja estem a la sortida de Cabacés per empendre la nova aventura d'avui. No devem de ser ni 100 corredors però tots en moltes ganes de disfrutar d'una bona jornada. Pensar que hi ha tres modalitats diferents de cursa i així la gent es reparteix més.
Ens desitjem sort en Joaquin i Mario i endavant! La sortida estira ràpidament el grup, recorrem els carrers del poble i anem seguint per un camí veient que estic posicionat molt endavant, parada tècnica i endavant. Trams corredors ens porten a l'ascensió a la Figuera on està situat el primer control de pas. Aquí agafo al Ferran de Castelldefels, un runner que he conegut a l'autocar, i que al principi he vist que es situava quart. Això em motiva encara més.
Ara tocara empendre el tram que ens portara cap a la Vilella Baixa, un avituallament on arribem tres corredors i parem el temps just per beure una mica d'aigua. Jo marxo a molt bon ritme i pronte em trobo dos corredors més que ja em sonen del principi. S'afegeixen els altres dos i anem 5 corredors direcció el próxim control de pas que es troba a la Vilella Alta. Dos corredors més i jo estirem el grup i quan arribem a unes baixades asfaltades me'n adono que m'he quedat sol, potser vaig massa ràpid?
Ara arriba un pujada pronunciada per arribar al poble, paso el control i em diuen que vaig en sisena posició! bec aigua d'una font i tiro endavant sabent que poder conservar lo lloc que tinc ara seria un somni, ho intentaré!
Poc després de sortir de la Vilella Alta veig que s'aproxima un corredor dels que anavem junts abans, em sembla que porta un ritme més cómode que el meu, anem per trams corredors de camí i em costa seguir-lo. Em pregunta quins anem, li dic que sisens, que els de davant els tenim a 5 minuts i que ja firmo conservar la posició, no em contesta, em fa la sensació que ell si que en vol més. Se m'escapa uns 100 metres, però al final d'un turó el torno a atrapar i així ja anem junts fins a Escaladei, lloc on es troba situat l'avituallament més complet de la cursa.
Aquí cometo segurament el primer error, la posició de privilegi que ocupem m'empeny a parar molt poc i no menjo res, 2 minut justos i surto direcció el tram més dur de la cursa. Aquí camino un tros per trucar a la Judit i quan la sento m'emociono, em comenta que ja sap la posició (sisè), i li dic que vull continuar "batallant"!
Al cap de poc em torna a atrapar el company que havia deixat avituallant, em diu que ara es quan es comencen a marcar les diferències, crec que em queda poc temps de companyia. Anem pujant per un camí, en la serra del Montsant omnipresent damunt dels nostres caps. Unes sendes a continuació molt xules, que m'inspiren una pau interior, pensant que és la pau que des de uns quants centenars d'anys ja van anar a buscar els monjos que s'hi van instalar.
Pronte trobem la senda que indica el Grau d'Escletxa, el tram més tècnic de la cursa. Aquí s'encenen totes les alarmes, vaig veient com es va escapant el company que m'ha acompanyat fins ara. Em venen marejos, crec que ha vingut al moment menys inoportú la meua primera "pàjara". La senda em marca fàcilment la pujada, no estic per mirar cintes. Com puc arribo a unes roques que s'han d'escalar i quan sóc dalt em puja el bessó dret, paro a estirar-me'l i tot seguit se m'enrampen els quadríceps. Vaig tirant i al final d'una rampa molt tècnica reconec a Toni Calderón donant-me ànims. Em diu que vaig setè i que quasi bé sóc dalt, Quin bàlsam al calvari que estic passant!
Arribo dalt exhaust, marejat i enrrampat però aixeco el cap i un vent fresquet em pega a la cara, mentre em quedo meravellat de la vista que s'albira al meu davant. No es pot explicar en paraules.....
Ara toca crestejar un tram molt perillós, no apte per a gent amb vèrtig, ara bé millor no mirar baix, i tot seguit enprenent la senda cap a Serra Major situada a més de 1000 metres d'altura, el punt més alt del recorregut.
No em trobo tan marejat però les cames estan bloquejades, he de parar més del que voldria per culpa de les rampes, em passa pel cap plegar i de sobte apareix un altre corredor, em pregunta com estic, que he de continuar, que jo puc, que no em rendeixi... Li faré cas, he d'aguantar com sigue!
Arribo al final de la Serra i aquí s'afegeix un altre corredor, m'extranya que no m'he n'hagin passat més ja.... Ens diuen que 2 km. i arribem a la Morera de Montsant próxim i últim avituallament de la cursa.
Un cop allí ens avisen que ve l'últim tram de la cursa, d'uns 9 km. i bastant marcat pels tobogans, zona corredora per a cames fresques però fatal per a les meues! Així emprenc la marxa, convençut ara si que he d'acabar. Quan queden uns 7 km. vec que el company que va en mi es va allunnyant, de quan en quan camino, vaig novè però crec que m'agafaran més corredors. Calculo que queda la meitat fins meta des de l'últim avituallament per pendrem l'últim gel, i per rematar-ho!vaig a beure aigua i s'ha acabat, desmento el camel-bak per apurar l'aigua del tubet..........
Em carrego de tossuderia, sé que falta poc, i m'animo veient que no s'apropa ningú, i de sobte veig Cornudella! Ara res m'aturara, he passat el meu calvari però vull trobar la línia de meta per alliberar-me de tot el que m'ha passat. Ja sóc dins del poble, les cames saben que finalment s'aturaran, em giro per últim cop, increiblement quedaré en 9ena posició entrant en 5 hores 16 minuts!
Ara tot quedara atràs, serà una nova experiència per a mi, espero apendre d'ella! poc a poc hem vaig recuperant, em costa lo seu. Arriba Joaquin completant una magnífica cursa i poc després en una mica més de patiment (no sóc l'únic) entra Mario. Tots tres completant una vegada més una jornada per recordar. Agrair també l'atenció dels organitzadors Naturetime! Fins la propera!