I enceto un any més de curses!
Esta vegada no m'hi poso per poc, ja tinc entre cella i cella desde fa temps disputar una altra marató d'asfalt, l'elegida la mateixa que ke vaig disputar ja fa tres anys atràs, la de Tarragona, anomenada de la Costa Daurada.
17 de gener, 7:30 del matí i ja sóc a la vora del mar més sol que un mussol contemplant l'alba d'este domenge que se presenta fred però sense gens de vent.
Recollida del dorsal a la vora de la sortida de la cursa, al barri del Serrallo i cap al cotxe a fer temps i a resguardam una mica de les baixes temperatures. A les 8:20 surto del cotxe en les millors gales i a acalentar una mica els músculs abans d'empendre els 42.195 metres.
Hem toca posar-me al caixó just después de l'èlit, així que aprofito per disfrutar del bon ambient que es respira, mare meua ja tinc calor. Comença a sonar a tot drap la mateixa cançó heavy que a Salou, hauria de saber qui són?! M'encanta, em pujen les pulsacions, adrenalina pura, bua!
Avui l'objectiu és clar, seguir a la llebre de les 3 hores fins el cos aguanti. Al principi anem un grup molt nombrós, però una mica enganyós ja que n'hi ha molts que disputen la 30K. Jo vaig molt còmode, diria que excessivament còmode. Passen els quilòmetres i pronte començo a sentir comentaris que anem per damunt del temps que ens tocaria. Ens estem deixant uns 5 segons per quilòmetre, i la veritat no em fa cap gràcia perquè se què en algún moment o altre la llebre ho recuperarà. Això arriba cap al quilòmetre 17 i coincidint en la zona de més desnivell del circuit. A la mitja marató ja anem quadrant el temps però m'he n'adono que he passat d'una situació d'un confort relatiu a una sensació de que anem molt depressa, meeeeu!
Espero que sigue transitori però al contrari, cada cop vaig més forçat, mil cabòries passen ràpidament pel cap, sense temps d'assimilar, no podré seguir el grup,així que al km. 27 desisteixo en l'intent.
Aquí comença una segona cursa dins de la mateixa. En estos moments lo més fàcil seria tirar la tovallola però de cap manera, he d'acabar tot lo dignament que puga. Poc a poc vaig veient com el grup es va allunyant, fins al km. 33 que els perc totalment de vista. Jo a la meua, pasa a pas, encara pareix que vaiga molt més lent al anar sol, algún corredor m'avança.....
Així encarant la zona del Port com a últim escull de la nova fita, i quan ja s'apropa la meta tot canvia de color, sens dubte una de les millors sensacions en això del running, quan s'apropa la meta!
Entro en 3:07:05 i posició 55 d'uns 600. La valoració ha de ser bona!
Ara a pensar en la muntanya.....
miércoles, 20 de enero de 2016
jueves, 17 de diciembre de 2015
MITJÀ MARATÓ DE SALOU
Són quasi bé dos anys sense fer cap carrera d'asfalt, però m'he marcat com a repte per al 2016 comença provant de baixar marca en una marató, una cosa potser massa ambiciosa, però per ganes no serà!
Així que em programo una mitjà per al desembre, tot esperant la gran cita del 17 de gener. La escollida és la mitjà marató de Salou. L'objectiu? Marca un ritme a 4:10 min/km, ja que fen càlculs és el que hauria de repetir a la marató per assolir les 3 hores pelades.
Ja fa mesos que m'he apuntat i quan ja arriba la setmana del 13 de desembre tinc notícies del company Alfons que s'ha apuntat per fer el 10K. Tindré companyia.
Tota la setmana que no ens treiem de damunt la boira, però ser que a Salou el matí es presentara perfecte per a la pràctica del running. Dit i fet!
A les 9:30 donen el tret de sortida no sense abans acalantar l'ambient en un entusiasmat speaker, i la traca final a ritme de heavy del bo, a por ellos!
Surto en l'objectiu clar, però ràpidament se'm crusa pel camí la llebre de 1:24, uns moments de dubte i com la carn es dèbil (jijiji), pego un tomb als meus plans i em decideixo a seguir el ritme d'este nodrit grupet. Pronte apareixen els primers desnivells positius que encara recordo de la primera vegada que vaig estar a Salou, em fa pensar que potser m'he equivocat d'estratègia. Però ja estic a la pista i toca ballar. Al km. 7 apareixen símptomes de fàtiga excessius coincidint en una altra costa amunt, sort que aquesta vegada és curta.
Famós caragol per assolir l'última pujada del circuit i buscant ja la zona de meta. però ens toca fer els 21 km. i el circuit consta de 2 voltes, així que ens deixem la zona de meta a l'esquerra i emprenem la segona volta del dia.
Aquí comença el patiment de debò. Quan trobam la pujada que s'allarga uns 500 metres com a mínim se'm fa molt difícil seguir al grup però per provar-ho no quedaré. Me'n surto d'esta però la respiració és massa forçada. Així fins a l'altra costa, aquí ja no puc segui'ls, em treuen uns 200 metres, però vec que la distància no va a mnés. Al cap de poc decideixo anar a l'assalt del grup, error! Massa esforç a n'estes altures, quan assoleixo atrapa'ls tiro la tovallola i tornen a marxar, tot rondant el km. 18. Em relaxo sense perdre pistonada veient com poc a poc s'allunyen però al cap de poc ja arribem a meta entrant en 1:24:26. No es pot demanar més. Molt content, realment no m'esperava això!
A meta ja m'espera Alfons, molt content també i alhora contrariat per no haver baixat una mica més el crono, això és bo, pronte i tornarà i ho aconseguirà.
Un merescut xocolate calent, una bona dutxa, una cervesa fresca i cap a casa a dinar!
Així acabo lo 2015, molt content en general, (sempre es pot millorar) i ja pensant en la marató del gener i en tot lo que vindrà!!!
Així que em programo una mitjà per al desembre, tot esperant la gran cita del 17 de gener. La escollida és la mitjà marató de Salou. L'objectiu? Marca un ritme a 4:10 min/km, ja que fen càlculs és el que hauria de repetir a la marató per assolir les 3 hores pelades.
Ja fa mesos que m'he apuntat i quan ja arriba la setmana del 13 de desembre tinc notícies del company Alfons que s'ha apuntat per fer el 10K. Tindré companyia.
Tota la setmana que no ens treiem de damunt la boira, però ser que a Salou el matí es presentara perfecte per a la pràctica del running. Dit i fet!
A les 9:30 donen el tret de sortida no sense abans acalantar l'ambient en un entusiasmat speaker, i la traca final a ritme de heavy del bo, a por ellos!
Surto en l'objectiu clar, però ràpidament se'm crusa pel camí la llebre de 1:24, uns moments de dubte i com la carn es dèbil (jijiji), pego un tomb als meus plans i em decideixo a seguir el ritme d'este nodrit grupet. Pronte apareixen els primers desnivells positius que encara recordo de la primera vegada que vaig estar a Salou, em fa pensar que potser m'he equivocat d'estratègia. Però ja estic a la pista i toca ballar. Al km. 7 apareixen símptomes de fàtiga excessius coincidint en una altra costa amunt, sort que aquesta vegada és curta.
Famós caragol per assolir l'última pujada del circuit i buscant ja la zona de meta. però ens toca fer els 21 km. i el circuit consta de 2 voltes, així que ens deixem la zona de meta a l'esquerra i emprenem la segona volta del dia.
Aquí comença el patiment de debò. Quan trobam la pujada que s'allarga uns 500 metres com a mínim se'm fa molt difícil seguir al grup però per provar-ho no quedaré. Me'n surto d'esta però la respiració és massa forçada. Així fins a l'altra costa, aquí ja no puc segui'ls, em treuen uns 200 metres, però vec que la distància no va a mnés. Al cap de poc decideixo anar a l'assalt del grup, error! Massa esforç a n'estes altures, quan assoleixo atrapa'ls tiro la tovallola i tornen a marxar, tot rondant el km. 18. Em relaxo sense perdre pistonada veient com poc a poc s'allunyen però al cap de poc ja arribem a meta entrant en 1:24:26. No es pot demanar més. Molt content, realment no m'esperava això!
A meta ja m'espera Alfons, molt content també i alhora contrariat per no haver baixat una mica més el crono, això és bo, pronte i tornarà i ho aconseguirà.
Un merescut xocolate calent, una bona dutxa, una cervesa fresca i cap a casa a dinar!
Així acabo lo 2015, molt content en general, (sempre es pot millorar) i ja pensant en la marató del gener i en tot lo que vindrà!!!
miércoles, 25 de noviembre de 2015
CURSA LES ROQUES
#nascutsperferlacabra
Encara no hem puc treure del cap el hashtag de la carrera d'Orta d'este passat diumenge. M'hi sento tan identificat...
Enguany tenia moltissímes ganes de tornar a córrer la cursa de les Roques: un any d'absència, el meu estreno d'enguany en lo club organitzador de la prova (Cara Nord), i el fet que em coneixia la major part del recorregut; ingredients més que suficients per anar lo domenge a les 8 del matí per aquella plaça totalment neguitós.
Primer havia arribat de Batea en Quim i la Isa, gràcies per la vostra ajuda en la logística parella. Just baixar del cotxe em trobo a Mario en ganes de carajillo, però el meu cap només estava ocupat pel recorregut que m'esperava per endavant. Tot això sense parar de trobar cares conegudes, tot saludant-les recollint lo dorsal i ràpid cap a la Franqueta. El matí era fred i ventós, lo qual no treu que la temperatura era idònea per a córrer.
Calentament en l'Àngel per acabar-me de confirmar l'exigència del traçat que anàvem a disputar i l'última sorpresa abans de començar, l'arribada del company 'Venator' de Batea. Les 9:30 en punt del matí, toc d'asquella i solten les cabretes pel Port!
Lo meu cap té clar que la pujada asta la punta de l'Enrajolada és lo més dur del dia i guardaré totes les forçes que puga, així ho faig, a poc a poc que porto pressa. En arribar a dalt un joves ben trempats preparant-se l'esmorzar, gent jove pa tou! Moment d'alliberar tensions de la llarga pujada, ara toca la transició asta les Roques. Avui ser que aquí es concentra la major part de gent per animar, així que aquí és el moment de fer un reconeixement a tota la gent del club i de fora d'ell que em vau animar durant el recorregut, i no vau ser pocs, gràcies a vatres tot això té molt més sentit per a mi! No és que busca cap reconeixement ni molt menos, però quan estàs disfrutant sol de les muntanyes és quan et realitzes en això del trailrunning, però això no treu que a la vida s'ha de ser agraït. Moltes gràcies de nou! I después de soltar lo rotllet pertinent tornem a la carrera.
L'aproximació a les Roques es fa una mica dura, vaig tenint de referència a l'Àngel Accensi i a Robert ben aprop, dos companys que em fan més entretinguda l'arribada a les ansiades Roques de Benet. Patiment soportable per coronar-les i avall que porto pressa, no sense les rialles per a la càmera de Sergi i per a recollir els ànims de Quim i la Isa com aigua de maig.
Última etapa de transició, ara buscant la Maladona, este tram m'he fara recordar l'entreno de l'agost en Mario per esta zona, i que bé que em va per fer-ho més soportable. En arribar a l'ascensió es confirmen els auguris de l'Àngel de Cara Nord, tècnic de debò, buf! i parlant d'ell just en arribar dalt el vec 50 metres per davant. Baixada increïble en lo cul al terra i a buscar l'últim tram del dia, tot pegant l'última accelerada. Aquí em deixaré atràs el companys de viatge fins al moment, només tinc que superar una dura i nova rampa a la zona de la Tapia, tram llarg de camí empinat asta la Serra, últimes apretades de dents i cap avall per les Capçades i així arribant al poble inmensament feliç, sé que a meta m'espera la família en ple!!
Lo temps que posa al marcador i en la posició 39 de la general cruso la línea d'arribada, però m'és igual, el millor és que acabo havent disfrutat i molt decentment un circuit dels més durs del circuit per no dir el que més!
Bravo, bravo i bravo per la gran currada de tota la gent de Cara Nord, l'heu feta grossa, orgullós de forma part d'este club i la millor manera d'acabar la temporada de muntanya.
L'any que ve esperem continuar donant guerra de groguet!
I ara jo aprofitaré per fer una mitjà marató al desembre i una marató al gener, que el ritme no paro!
Encara no hem puc treure del cap el hashtag de la carrera d'Orta d'este passat diumenge. M'hi sento tan identificat...
Enguany tenia moltissímes ganes de tornar a córrer la cursa de les Roques: un any d'absència, el meu estreno d'enguany en lo club organitzador de la prova (Cara Nord), i el fet que em coneixia la major part del recorregut; ingredients més que suficients per anar lo domenge a les 8 del matí per aquella plaça totalment neguitós.
Primer havia arribat de Batea en Quim i la Isa, gràcies per la vostra ajuda en la logística parella. Just baixar del cotxe em trobo a Mario en ganes de carajillo, però el meu cap només estava ocupat pel recorregut que m'esperava per endavant. Tot això sense parar de trobar cares conegudes, tot saludant-les recollint lo dorsal i ràpid cap a la Franqueta. El matí era fred i ventós, lo qual no treu que la temperatura era idònea per a córrer.
Calentament en l'Àngel per acabar-me de confirmar l'exigència del traçat que anàvem a disputar i l'última sorpresa abans de començar, l'arribada del company 'Venator' de Batea. Les 9:30 en punt del matí, toc d'asquella i solten les cabretes pel Port!
Lo meu cap té clar que la pujada asta la punta de l'Enrajolada és lo més dur del dia i guardaré totes les forçes que puga, així ho faig, a poc a poc que porto pressa. En arribar a dalt un joves ben trempats preparant-se l'esmorzar, gent jove pa tou! Moment d'alliberar tensions de la llarga pujada, ara toca la transició asta les Roques. Avui ser que aquí es concentra la major part de gent per animar, així que aquí és el moment de fer un reconeixement a tota la gent del club i de fora d'ell que em vau animar durant el recorregut, i no vau ser pocs, gràcies a vatres tot això té molt més sentit per a mi! No és que busca cap reconeixement ni molt menos, però quan estàs disfrutant sol de les muntanyes és quan et realitzes en això del trailrunning, però això no treu que a la vida s'ha de ser agraït. Moltes gràcies de nou! I después de soltar lo rotllet pertinent tornem a la carrera.
L'aproximació a les Roques es fa una mica dura, vaig tenint de referència a l'Àngel Accensi i a Robert ben aprop, dos companys que em fan més entretinguda l'arribada a les ansiades Roques de Benet. Patiment soportable per coronar-les i avall que porto pressa, no sense les rialles per a la càmera de Sergi i per a recollir els ànims de Quim i la Isa com aigua de maig.
Última etapa de transició, ara buscant la Maladona, este tram m'he fara recordar l'entreno de l'agost en Mario per esta zona, i que bé que em va per fer-ho més soportable. En arribar a l'ascensió es confirmen els auguris de l'Àngel de Cara Nord, tècnic de debò, buf! i parlant d'ell just en arribar dalt el vec 50 metres per davant. Baixada increïble en lo cul al terra i a buscar l'últim tram del dia, tot pegant l'última accelerada. Aquí em deixaré atràs el companys de viatge fins al moment, només tinc que superar una dura i nova rampa a la zona de la Tapia, tram llarg de camí empinat asta la Serra, últimes apretades de dents i cap avall per les Capçades i així arribant al poble inmensament feliç, sé que a meta m'espera la família en ple!!
Lo temps que posa al marcador i en la posició 39 de la general cruso la línea d'arribada, però m'és igual, el millor és que acabo havent disfrutat i molt decentment un circuit dels més durs del circuit per no dir el que més!
Bravo, bravo i bravo per la gran currada de tota la gent de Cara Nord, l'heu feta grossa, orgullós de forma part d'este club i la millor manera d'acabar la temporada de muntanya.
L'any que ve esperem continuar donant guerra de groguet!
I ara jo aprofitaré per fer una mitjà marató al desembre i una marató al gener, que el ritme no paro!
miércoles, 11 de noviembre de 2015
CURSA CAMÍ DE SIRGA
Quines ganes que tenia de torna al circuit que m'ha vist créixer com a trail-runner, lo circuit de casa, lo circuit Ebre. Después de fer la cursa dels Reguers al maig havien passat uns quants dies.
Com de costum la peque de casa es desperta a la matinada, però avui és diferent, demà lo papà té cursa. Ella es tornara ha adormir però jo no. Resultat final: a les 5:30 de la matinada estic a la cuina menjant-me mitjà pizza que ha sobrat del dia abans, la carn és dèbil!
Dos informatius seguits al 3/24, i a les 7:30 ja estic al Piqué en Mario, ja l'enyorava,jejeje.
Començe la conversa que ens portara a sant Jeroni per retorbar-mos en Quim i la Isa, i un munt de cares conegudes més. Fa un matí molt agradable per a córrer. quines ganes de disfrutar que tinc avui!
A les 9:00 en punt arrenquem en molta gent posicionada al capdavant, avui hi ha molta "chicha".
Jo surto relativament tranquil, però hi ha dies que em costa més arrencar que avui. Ben pronte encarem la primera pujada important del circuit, el pic de l'Àliga, aquí faig uns avançaments que corroboren lo còmode que vaig fins al moment. Noto el desgast de la pujada però toca crestejar un bon rato sense aixecar ni un moment lo peu de l'accelerador.
Ja m'he quedat bastant sol en una posició bastant bona crec, quedant per davant un del Montbike que em servira de referència. Així arribem a la zona per a mi més dura del circuit, una cresta que se'm fa interminable, en molta pedra i bastant minvat de forces la cosa va a tranques i barranques, buf!
Penso que aprop està la zona de meta, però encara ser que en arribar a dalt ens quedara la Picossa, el punt més alt del dia. Sortosament quan vaig baixant recupero forces i aprofito per avançar dos corredors més, los ànims de Robert i cap amunt altre cop.
Aquí ens trobem en la gent de la marxa, que m'ajudara a està més distret el que queda de cursa. Em quedo en un altre Montbike de referència fins dalt la Picossa, lo vull atrapar però passa ans el contrari, s'escapa ell. Bueno ja està tot lo peix venut, últim quilòmetre de baixada i arribant a meta en 2:54 i en la rebuda de la Judit, entrant en una vintena posició que em deixa una sensació de haver fet una cursa quasi bé perfecta!
I ara ve lo millor, dutxes a l'aire lliure, paella de germanor, rialles.......
No es pot demanar més, una gran currada de la gent de la Picossa, bravo!
I per acomiadar la temporada de muntanya la setmana entrant la traca final, la cursa del meu club actual, la gran cursa de les Roques!!!
Com de costum la peque de casa es desperta a la matinada, però avui és diferent, demà lo papà té cursa. Ella es tornara ha adormir però jo no. Resultat final: a les 5:30 de la matinada estic a la cuina menjant-me mitjà pizza que ha sobrat del dia abans, la carn és dèbil!
Dos informatius seguits al 3/24, i a les 7:30 ja estic al Piqué en Mario, ja l'enyorava,jejeje.
Començe la conversa que ens portara a sant Jeroni per retorbar-mos en Quim i la Isa, i un munt de cares conegudes més. Fa un matí molt agradable per a córrer. quines ganes de disfrutar que tinc avui!
A les 9:00 en punt arrenquem en molta gent posicionada al capdavant, avui hi ha molta "chicha".
Jo surto relativament tranquil, però hi ha dies que em costa més arrencar que avui. Ben pronte encarem la primera pujada important del circuit, el pic de l'Àliga, aquí faig uns avançaments que corroboren lo còmode que vaig fins al moment. Noto el desgast de la pujada però toca crestejar un bon rato sense aixecar ni un moment lo peu de l'accelerador.
Ja m'he quedat bastant sol en una posició bastant bona crec, quedant per davant un del Montbike que em servira de referència. Així arribem a la zona per a mi més dura del circuit, una cresta que se'm fa interminable, en molta pedra i bastant minvat de forces la cosa va a tranques i barranques, buf!
Penso que aprop està la zona de meta, però encara ser que en arribar a dalt ens quedara la Picossa, el punt més alt del dia. Sortosament quan vaig baixant recupero forces i aprofito per avançar dos corredors més, los ànims de Robert i cap amunt altre cop.
Aquí ens trobem en la gent de la marxa, que m'ajudara a està més distret el que queda de cursa. Em quedo en un altre Montbike de referència fins dalt la Picossa, lo vull atrapar però passa ans el contrari, s'escapa ell. Bueno ja està tot lo peix venut, últim quilòmetre de baixada i arribant a meta en 2:54 i en la rebuda de la Judit, entrant en una vintena posició que em deixa una sensació de haver fet una cursa quasi bé perfecta!
I ara ve lo millor, dutxes a l'aire lliure, paella de germanor, rialles.......
No es pot demanar més, una gran currada de la gent de la Picossa, bravo!
I per acomiadar la temporada de muntanya la setmana entrant la traca final, la cursa del meu club actual, la gran cursa de les Roques!!!
miércoles, 4 de noviembre de 2015
TRAIL MONTSANT
Després del verema sempre costa tornar a arrencar, però com a mínim he fet un entreno per setmana i la cursa elegida és ideal per agafar una altra vegada rodatge. 26 km. i 1000+ en l'escull més important dels casi 1000 metres de la serra del Montsant. Desde Cornudella començem, passant també pels nuclis de Albarca a la primera part del recorregut i a la Morera del Montsant al tram final. Un circuit molt atractiu.
La nostra cursa la segona més petita del gran event del cap de setmana 17-18 d'octubre, la Ultra trail serra del Montsant, en 5 distàncies per elegir. Compartiria la jornada en Quim i esperant en "candeletes" l'arribada de les parelles i mun fill. Una traca final per a un dissabte per desconnectar i gaudir de la natura i la família.
En quan a les sensacions de cursa, no es pot demanar més, aguantar molt bé els trams més tècnics, i personalment trobant-la molt corredora, completant-la en 2 hores 27 minuts, i acabant en onzena posició. Destacar que un 80% de la cursa la vaig realitzar totsol, una cosa atípica pensant que la van disputar uns 125 corredors.
Segur que tornarem algún altre any!
I este cap de setmana, després de molts mesos d'absència tornaré al circuit Ebre, a la cursa camí de Sirga....
La nostra cursa la segona més petita del gran event del cap de setmana 17-18 d'octubre, la Ultra trail serra del Montsant, en 5 distàncies per elegir. Compartiria la jornada en Quim i esperant en "candeletes" l'arribada de les parelles i mun fill. Una traca final per a un dissabte per desconnectar i gaudir de la natura i la família.
En quan a les sensacions de cursa, no es pot demanar més, aguantar molt bé els trams més tècnics, i personalment trobant-la molt corredora, completant-la en 2 hores 27 minuts, i acabant en onzena posició. Destacar que un 80% de la cursa la vaig realitzar totsol, una cosa atípica pensant que la van disputar uns 125 corredors.
Segur que tornarem algún altre any!
I este cap de setmana, després de molts mesos d'absència tornaré al circuit Ebre, a la cursa camí de Sirga....
jueves, 13 de agosto de 2015
Cursa del Vent, Cursa dels vins de Vilalba i Vandekames
Tres en una tacada! Però des del maig fins a l'agost i en molta variació en sensacions, exigència i distància entre elles.
Començaré recordant la que fa més dies, la cursa del vent als Reguers. Una cursa que no havia disputat mai, del circuit Ebre. Lo 24 de maig carretera i manta en los companys Quim i Mario, allí s'afegirien més companys de Cara Nord, un dia que va fer patxoca en tan de groguet!
Pel que fa a a la cursa, a priori ja s'havia que patiria degut a l'al·lèrgia però al final va ser més del que em pensava. Les cares de les fotos parlen per sí soles:
Així completaria lo circuit superant les 3 hores i 34è de la general, completant la jornada en un bon dinar oferit per la gent dels Reguers, entre rises dels companys de club!
Al cap de 15 dies aniriem cap a Vilalba dels Arcs a fer la cursa dels vins. Una iniciativa a la vora de casa que en la seua segona edició no em volia perdre. I en la millor companyia, la família al complet, mun sogre i Quim.
Ens esperava una cursa ràpida d'uns 12,5 kms. i un desnivell que no arribava als 300 m+. Tampoc sabíem el nivell dels 30 participants que ens disposàvem a córrer, només coneixíem a Robert Tarragó. Bueno sortida i a disfrutar!
Des del primer moment em situo davant, cosa a la que no estic acostumat. Vaig tirant i al cap de poc m'atrapen Robert i un altre corredor. Al cap de poc Robert m'agafa el relleu i deixem despenjat a l'altre corredor. Ser que ell és més ràpid, però a les costes amunt l'atrapo en facilitat. Així serà la tònica de la cursa, quedant-me despenjat al pla i recuperant a les costes amunt i avall. Tot fins a 3 kms. de meta quan faig un canvi de ritme i puc deixar a Robert atràs i així fins arribar a Villalba per davall d'una hora.
I en arribar m'esperen l'Amèlia, l'Àngel i la Judit, i he guanyat la cursa!!!
Segon arribar Robert i tercer entra Quim, quina sorpresa més agradable que ens donem els dos. Serà la falta de costum,jeje.
Ara tocar disfrutar del moment que això poques vegades ho viurem. Ens donen els trofeus i les sensacions són rares i alhora emocionants. Gracies a la gent de Vilalba pel tracte i sobretot a la família per la sort que m'heu donat, heu de vindré més sovint!
Mun sogre també va disfrutar molt de la marxa acabant en la agradable sorpresa de completar-la en lo segon millor temps, bravo!
I finalment este passat 8 d'agost tenia al calendari l'última cita abans del veremar. Li tenia moltes ganes al circuit negre de la Vandekames, 28km. i 1650m+ en un circuit totalment renovat.
El principal temor era la calor i res més allunyat de la realitat, la gran protagonista va acabar sent la pluja. La setmana abans vaig tindré la agaradable sorpresa de saber que també vindrien a fer la cursa Ricard i Jordi de Cara Nord, sempre val més anar acompanyat, i quina companyia!
Arribo a Vandellòs a les 4 de la tarde, hi ja hi està plovent. Cares poc conegudes, això no són les Terres de l'Ebre, recollida de dorsal i retrobament en los companys del club.
No para de ploure i no porto cap paravent ni res, és igual una vegada ben banyat ja no em podré banyar més, ara rai que és estiu!
Intercanviam impressions en los companys, estratègies i demés i cap al lloc de sortida. Me col·loco al costat del que serà lo guanyador de la cursa, haver si s'apegue algo,jeje.
Sortida en pocs corredors per davant, la pluja va fent i natres també. Toca aoretar les dents d'un bon principi i mirar que el motor es vagi acalentant. De moment vaig en Ricard de company fins que al cap de poc agafem a Jordi i Ricard fa un canvi de ritme que ja serà definitiu per a que no ens veiem més fins meta.
A partir d'aquí el resum serà fàcil, tota la cursa seguint a Jordi, a ratos patint més del compte però aguantant lo tipo. Lo punt negatiu lo munt de gent dels altres circuits que vam avançar durant tot el recorregut, per natres i per ells.
Al final havent d'esprintar per a que no ens avançés un "llopet", una llàstima les rampes del final de Jordi. Moltes gràcies crack, te'n dec una!
Entro a meta en 3 hores 18 minuts i novè de la general! Just davant meu havia acabat d'arribar Ricard i Jordi onzè.
Molta xalera i molt content pel resultat, es va merèixer un bon sopar de celebració i cap a casa. Quan vulgueu repetim, jijiji.
Una gran organització de la gent de Vandellós però per al meu gust massa massificat.
Gràcies i fins la propera!
Començaré recordant la que fa més dies, la cursa del vent als Reguers. Una cursa que no havia disputat mai, del circuit Ebre. Lo 24 de maig carretera i manta en los companys Quim i Mario, allí s'afegirien més companys de Cara Nord, un dia que va fer patxoca en tan de groguet!
Pel que fa a a la cursa, a priori ja s'havia que patiria degut a l'al·lèrgia però al final va ser més del que em pensava. Les cares de les fotos parlen per sí soles:
Així completaria lo circuit superant les 3 hores i 34è de la general, completant la jornada en un bon dinar oferit per la gent dels Reguers, entre rises dels companys de club!
Al cap de 15 dies aniriem cap a Vilalba dels Arcs a fer la cursa dels vins. Una iniciativa a la vora de casa que en la seua segona edició no em volia perdre. I en la millor companyia, la família al complet, mun sogre i Quim.
Ens esperava una cursa ràpida d'uns 12,5 kms. i un desnivell que no arribava als 300 m+. Tampoc sabíem el nivell dels 30 participants que ens disposàvem a córrer, només coneixíem a Robert Tarragó. Bueno sortida i a disfrutar!
Segon arribar Robert i tercer entra Quim, quina sorpresa més agradable que ens donem els dos. Serà la falta de costum,jeje.
Ara tocar disfrutar del moment que això poques vegades ho viurem. Ens donen els trofeus i les sensacions són rares i alhora emocionants. Gracies a la gent de Vilalba pel tracte i sobretot a la família per la sort que m'heu donat, heu de vindré més sovint!
Mun sogre també va disfrutar molt de la marxa acabant en la agradable sorpresa de completar-la en lo segon millor temps, bravo!
I finalment este passat 8 d'agost tenia al calendari l'última cita abans del veremar. Li tenia moltes ganes al circuit negre de la Vandekames, 28km. i 1650m+ en un circuit totalment renovat.
El principal temor era la calor i res més allunyat de la realitat, la gran protagonista va acabar sent la pluja. La setmana abans vaig tindré la agaradable sorpresa de saber que també vindrien a fer la cursa Ricard i Jordi de Cara Nord, sempre val més anar acompanyat, i quina companyia!
Arribo a Vandellòs a les 4 de la tarde, hi ja hi està plovent. Cares poc conegudes, això no són les Terres de l'Ebre, recollida de dorsal i retrobament en los companys del club.
No para de ploure i no porto cap paravent ni res, és igual una vegada ben banyat ja no em podré banyar més, ara rai que és estiu!
Intercanviam impressions en los companys, estratègies i demés i cap al lloc de sortida. Me col·loco al costat del que serà lo guanyador de la cursa, haver si s'apegue algo,jeje.
Sortida en pocs corredors per davant, la pluja va fent i natres també. Toca aoretar les dents d'un bon principi i mirar que el motor es vagi acalentant. De moment vaig en Ricard de company fins que al cap de poc agafem a Jordi i Ricard fa un canvi de ritme que ja serà definitiu per a que no ens veiem més fins meta.
A partir d'aquí el resum serà fàcil, tota la cursa seguint a Jordi, a ratos patint més del compte però aguantant lo tipo. Lo punt negatiu lo munt de gent dels altres circuits que vam avançar durant tot el recorregut, per natres i per ells.
Al final havent d'esprintar per a que no ens avançés un "llopet", una llàstima les rampes del final de Jordi. Moltes gràcies crack, te'n dec una!
Entro a meta en 3 hores 18 minuts i novè de la general! Just davant meu havia acabat d'arribar Ricard i Jordi onzè.
Molta xalera i molt content pel resultat, es va merèixer un bon sopar de celebració i cap a casa. Quan vulgueu repetim, jijiji.
Una gran organització de la gent de Vandellós però per al meu gust massa massificat.
Gràcies i fins la propera!
sábado, 16 de mayo de 2015
HALF UTMCD I MARATÓ LA FAGEDA
Per primer cop desde que corro podríem dir que he passat la temporada més amarga dins d'aquest món. Per altra banda algún dia havia d'arribar, i tot fos com això!
A la Half de l'Ultra Trail de la Costa Daurada (28 de març) em volia treure l'espina del passat octubre, amb el mateix format de cursa. 46 km. 2800 m+ en sortida a les 12 del migdia.
Arribava molt motivat i a priori en l'entreno suficient per afrontar la prova. Marxava convençut cap a Prades que ho aconseguiria.
La primera part de la cursa em vaig trobar molt còmode, arribant a l'equador de la mateixa avançant a molts corredors i molt ben posicionat. Tot es va tòrcer a partir de llavors, les primeres rampes anirien a més i el meu cap va dir prou al km. 34 a la població de Capafonts a 12 km. de meta.
Segurament em va faltar esperit de sacrifici, lluita, ambició.... se'm van aparèixer els fantasmes de la cursa del Montsant i no vaig voler sofrir ni un segon . El perquè de les rampes? No ho atribuiria a un motiu solament, diferents factors he de millorar per a que no es torno a repetir.
Així vaig acabar la primera distància llarga de la temporada......
I al cap d'un meset em podia treure l'espineta a la marató de la Fageda a la Sènia!
15 dies abans volia fer l'últim test en distància llarga, i vaig elegir el circuit de l'antiga cursa de la Serena a Gandesa. Començava a entrenar motivadissím, però totsol, este va ser el problema, algún tram em vaig excedir de motivat i baixant la serra de Cavalls vaig tenir una caiguda fatal, i encara sort! Em vaig contusionar tota la part dreta del cos, emportant-se la pitjor part la mà, 10 dies de baixa, plan d'entreno trencat i auto-castigat sense anar a la Sènia.
Ha sigut una etapa fosca d'este 2015 después d'un inici engrescador, espero tornar a somriure la setmana vinent als Reguers.
Salut i cames!
A la Half de l'Ultra Trail de la Costa Daurada (28 de març) em volia treure l'espina del passat octubre, amb el mateix format de cursa. 46 km. 2800 m+ en sortida a les 12 del migdia.
Arribava molt motivat i a priori en l'entreno suficient per afrontar la prova. Marxava convençut cap a Prades que ho aconseguiria.
La primera part de la cursa em vaig trobar molt còmode, arribant a l'equador de la mateixa avançant a molts corredors i molt ben posicionat. Tot es va tòrcer a partir de llavors, les primeres rampes anirien a més i el meu cap va dir prou al km. 34 a la població de Capafonts a 12 km. de meta.
Segurament em va faltar esperit de sacrifici, lluita, ambició.... se'm van aparèixer els fantasmes de la cursa del Montsant i no vaig voler sofrir ni un segon . El perquè de les rampes? No ho atribuiria a un motiu solament, diferents factors he de millorar per a que no es torno a repetir.
Així vaig acabar la primera distància llarga de la temporada......
I al cap d'un meset em podia treure l'espineta a la marató de la Fageda a la Sènia!
15 dies abans volia fer l'últim test en distància llarga, i vaig elegir el circuit de l'antiga cursa de la Serena a Gandesa. Començava a entrenar motivadissím, però totsol, este va ser el problema, algún tram em vaig excedir de motivat i baixant la serra de Cavalls vaig tenir una caiguda fatal, i encara sort! Em vaig contusionar tota la part dreta del cos, emportant-se la pitjor part la mà, 10 dies de baixa, plan d'entreno trencat i auto-castigat sense anar a la Sènia.
Ha sigut una etapa fosca d'este 2015 después d'un inici engrescador, espero tornar a somriure la setmana vinent als Reguers.
Salut i cames!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)