I després de torna a ser pares hem pensava que no podria seguir un ritme regular d'entreno. Vaig fer un replantejament de la situació, m'ha costat molt arribar fins aquí i no podia tirar-ho tot per la borda, així que la solució la vaig trobar en canviar els horaris. Ara que fa bon temps, i pronte es fa de dia vaig pensar en fer alguna sortida abans de treballar. Dit i fet! El 13 de Juny neixia l'Amèlia, el 20 feia el primer entreno a les 6:30 del matí i el 12 de Juliol arribaria la primera cursa de esta nova etapa: la cursa nocturna de muntanya a Tivenys, els Cocons (24 km. en 1116 m+).
Per a este dia tindria la immillorable companyia de Mario, en molts dubtes fins a última hora, però finalment allí estàvem los dos a la línea de sortida. Ple estiu, pareix que la gent s'hagi de relaxar, i res més allunyat de la realitat, allí més de 100 corredors en lo frontal al front disposats a donar guerra pel terme de Tivenys, en una lluna plena espectacular.
A les 9:30 encara s'hi veu, així que ho aprofitem tots per tirar fort desde el principi. Surto en ganes de disfrutar, com ho tobava a faltar!
Pronte arribem a una rampa molt forta, ja va bé començar així des del principi, el grup es va estirant ràpidament, he sortit animat però pronte ja em crida Mario, el porto just al darrere. Quan arribem dalt es posa davant i marca un ritme que em fa anar molt al límit per seguir-lo, però no em puc despenjar, ahir va sortir de festa!!!
Anem molt ben col·locats degut al ritme que porta, en una ascensió suau però constant. Quan arriba la primer pujada forta em poso jo davant, aquí aguantaré una bona estona, en un grupet de quatre corredors, no em fa ningú el relleu durant una bona estona, vaig bé, ara crestejem una mica, penso el que estic disfrutant just en aquest punt, jeje.
Els avituallments són abundants, tenia planificada la cursa per als 5 que marcaven al blog i finalment en posen 4 d'extres, molt millor! Inclòs bec massa líquid en algún.....
Quan ja m'estic cansant de marcar el ritme em dona el relleu Mario, i quin canvi de ritme! Fernando no ens pot seguir, i el del trail Roquetes ens acabarà avançant a la primera baixada que trobem. Arribem baix a una vall i altre cop per amunt, estic patint però és una sensació que trobava a faltar, jajaja. Quan arribem dalt hi ha el quart avituallament oficial, estem al km. 15, ara vindran 7 km. de costa avall, una cosa atípica en la majoria de curses.....
Així arribem al km. 22 on ens espera l'última pujada del dia, bueno de la nit, els quadríceps es queden clavats, normal después de tan baixar, però ja no quedara temps per a que vaigué a més. Arribem dalt en Mario i ja veiem Tivenys als nostres peus.
Entrem a meta en 2h:31m i posició 22, ha sigut el retorn perfecte amb l'aliat perfecte, avui més que mai hem sigut team Franja Power!
Anem a les dutxes, disfrutem del tracte de la gent de Tivenys i cap a casa a descansar!
No hay comentarios:
Publicar un comentario