CURSA DELS BIBERONS 2014

Malauradament fa algo més de 2 mesos ens assabentavem de la desaparació de la cursa la Serena. Al mateix temps van dir que el mateix dia farien una cursa al Pinell de Brai, anomenada cursa dels Biberons, era el principi del que ha acabat sent un gran inici. Un homenatge a la lleva del biberó, i particularment un rècord per a la meu iaia, membre d'esta quinta, sempre et recordaré!!!
Esta clar que no m'ho vaig pensar ni un moment, hagués anat a Gandesa i ara aniria al Pinell, hem de fer comarca, la serra de Cavalls i Pàndols fins fa poc desconegudes per mi, i que pronte coneixeré en los ulls tancats.
Una vegada més tinc el gust de compartir la jornada en los infatigables Quim i Mario. El matí s'aixeca en pluja, però les ganes poden més i a les 9 tots apunt dins de la impressionant cooperativa del Pinell per encarar los 21 km i 920 metres de desnivell positiu. Lo dimoni banyut (que diu mun fill) encèn lo petardo i tots a còrrer! Surto detràs de Mario, de seguida es col·loca detràs del grup capdavanter, la cosa va de veritat avui......
Va plovent però en poca intensitat, sempre que no acabo afectant al terreno ja va bé, fa una temperatura perfecta, no com al Montsant! Li comento al "killer" que va animadet i me diu que avui toca així, pos a creure! Mentre puga aguantar ho he de fer, la distància i la seguretat de conèixer la part més tècnica i dura de la cursa em donen confiança.
Així anem avançant fins la primera pujada forta del dia, passant per un monument republicà, miradors, refugis, tota una recreació per intentar recordar lo que es va viure en estos paratges durant la batalla de l'Ebre, encara tinc temps de parlar del tema en Mario, vamos que en una guerra tots hi perden, li acabo dient.

Magnesi líquid pa engrasar

La baixada és molt tècnica, i en lo terreno banyat encara més, però la veritat és que m'ho passo d'allò més bé, ara sense encantam ni un moment que lo company tira fort. Així arribam a la carretera i al cap de poc ja trobem com s'uneix el recorregut en lo de la Serena, zona coneguda per a mi.

Asta borrossos sortim guapos,jojojo

Nem un grupet de 5 o 6 corredors, tots en moltes forces pareix, passem per santa Magdalena i cap dalt a la Cota 705, encara ens queda temps per conèixer a un noi del Perelló. Correm l'últim tram de pujada per sentir l'escalf de la gent que s'espera al pas de control i cap avall!

Pos anavem sis

Ara és el moment de la cursa que em noto més fort, així que em poso davant del grup i començo a tirar.Veig com els altres es queden una mica, Mario em diu que no m'espera i així ho faig. Ningú per davant i ningú per detràs, així prenent un gel i passant pel quart avituallament, tot i que vaig notant com em calsiguen els talons.

La Cota 705

Arribam a l'última pujada del dia, està molt curta ja, aquí albiro a dos corredors, últim avituallament i 3 km. fins meta. Símptomes de fatiga, però lo cap ne vol més i en 2 hores corrent los músculs estan prou bé. Los de davant no s'encanten, crec que no els podré atrapar. No desisteixo i entrant al poble m'hi vaig apropant fins que just a 150 metres de meta i fen l'esprint final els avanço entrant a meta en 2:14:32 i una 13ena posició que la veritat, em fa molt feliç!!
Entren els dos corredors i seguidament Mario, s'havia que estava molt aprop, però com en la vida quan corres sempre has de mirar endavant (o això diuen,jeje). Al cap de poc entra Quim, molt content també, s'esta posant "on fire". Una cursa corredora que em pogut disfrutar i que m'ha servit per treure'm l'espineta del Montsant. Una dutxa en aigua calenta, una rostida bonissíma, cervesa fresca, atenció al corredor en tot moment, llarga vida als Biberons!
Marxo abans que m'espera la Família, satisfet pel Treball realitzat, i esperant la próxima per Córrer!