TRILOGÍA DE MARATONS

-Fredes-Paüls: 46 k. 1500m+ =5h05'  18 Juny

-Vandekames: 40 km. 2493 m+ =6h06'   6 Agost

-Marató del Montseny: 42,4 km. 2625m+ =5h48'  23 Octubre


Ha sigut un any en que clarament he forçat la màquina una mica més del compte, però ha valgut la pena!
Este 2017 reduïrem el volum de kms. en competició però esperant mantenir la xaleraaaa!

Ah!, i en plena vremada vaig anar a Alcanar a disputar la X Pujada al Montsià, bonica experiència!

-26 de setembre: 23,5 km. 1100m+ =2h49'

MITJA MARATO ESTELS DEL SUD

I després d'assimilar el que va suposar assolir en garanties l'Ultra de l'any, tenia ganes de tornar a cremar carbonilla abans de l'època forta de faena a la vinya. Així que el passat dissabte cap a Arnes a disfrutar de l'event UT Estels del Sud, en lo meu cas la distància curta, 21 kms. i 1000m+.
Gran companyia per a l'ocasió: Mario, Jordi, Rafa, Àngel.....
En ambient espectacular en les diferentes modalitats, destacant la Ultra en les cinc etapes senceres crusant tots los Ports, 105 kms, bua!
Natres faríem l'etapa Arnes-Beseit!
El resum seria sortir forçant la màquina i així fins meta, en 2 hores 13 minuts i una setena posició més que satisfactòria. Sort que em coneixia el traçat sinó el patiment s'hagués agreujat, jejeje
Una mica de desconexió però sense perdre el mínim ritme d'entreno que d'aquí unes setmanes i voldrem tornar.
Salut i cames!

REPTE 2016

Il•lusió, patiment, esforç, realitat... Long #utmcd

73 kms. 3200m+

CAMETA COIXA I FORADADA

I torno a la muntanya en moltes ganes!
2 curses en 15 dies per esperar la gran cita del 2 d'abril, la Long de la UTMCD.
Així que primer va tocar anar a Miravet a disputar la Cameta Coixa (21 km. 1300m+), un poble que s'ha bolcat totalment en la seua cursa i que l'ha convertit en un referent a les nostres comarques. De fet, desde l'any passat esta inclosa al circuit català de la FEEC, i a més este any es disputava el campionat per equips. Tot en un circuit renovat desde l'any passat, allargant uns 2 kms. el circuit original, i molt treballat per part dels organitzadors, quasi bé tot sendera, bastant exigent, tenint en compte la poca altitud de la zona.
Per a l'ocasió vaig tindré la companyia de mun sogre que va disputar la marxa, i uns quants companys de Cara Nord.

Arribem a primera hora a Miravet en una gelada de les que fan goig, dorsal recollit, i cap al cotxe a fer temps, i d'allí directe al castell per donar la sortida. Retrobament en los companys i cap a dins a prendre posicions. A les 9:30 disparen lo canyó i tots a córrer! La sortida és molt ràpida com de costum, avui hi ha molt nivell. Jo tinc clar el meu propòsit, no vull forçar massa al començament, a veure-les venir. Vaig veient els companys júniors del club Franscesc i Salvador, lo futur! bueno lo present.....
L'helicòpter va gravant l'esdeveniment, sóm uns 350 corredors i avui poc sol aniré. La primera part del circuit no té treva, és un constant puja- baixa per senderes, a cops corredores i altres més tècniques. Així fins arribar a la cronoescalada. Vull agafar lo cuixot però me diuen que és lo de la dona, que el d'homes ja fa rato que l'han pispat, jejeje

Les sensacions són prou bones, vaig fent fins dalt, cresta xaladora i avall que porto pressa!
Aquí apreto tot lo que puc, vaig bastant fi però veig l'última pujada que ens queda a l'altra banda de vall i psicològicament és fa més dur del que serà. Quan hi arribo respiro profundament i cap a dalt. S'agraeixen i molt, los ànims de la gent a dalt, ara 2 quilòmetres i ja sóc a meta.

2 hores 32 minuts i posició 65, però lo millor, que arribo esprintant en força i en los ànims dels companys Quim i Xavi i els seus amors, jijiji
Vaig ràpid a les dutxes qe sé que és l'únic punt feble del dia, i después festival de dinar en los companys d'Horta i Manuel, quin munt de fato! I cap a casa en ganes de família....


6 de març

I al cap de 15 dies a debutar a la Ràpita a la pujada a la Foradada!
Lo dia pintave molt bé en molts groguets per disfrutar del matí ke va acabar sent més agradable del que m'esperava. A  les 9 donen lo tret de sortida per a la cursa (21 km. 950m+). Avui vull forçar més a la sortida ja que ser que lo perfil serà bastant ràpid. Així ho faig i intento seguir als companys Salvador i Àngel, els primers 2-3 kms. vaig molt forçat però poc a poc el motor es va acalentant, és lo que té ser dièsel, jeje.

A partir d'aquí començaran los intercanvis en los companys, primer Salvador tirant, després Àngel i finalment un servidor uns quants quilòmetres encarant la pujada al punt més alt del dia: la muntanya de la Foradada.
Uns quants metres abans d'arribar Àngel fa un bon canvi de ritme deixant-me despenjat una distància que es mantindra fins meta. A partir d'aquí arribo còmodament dalt de la muntanya en uns quants guardià mandrils per allí voltant i en un objectiu clar: baixar fins la Ràpita tot lo més ràpid que puga!
Ja m'han explicat que al començament hi ha un tram més tècnic i deprés és molt corredor, però sobretot que ja no hi ha cap més pujada, i això m'agrada, puc forçar sense miraments, tota la carn a la graella!

Tot lo rato vaig veient uns metres més enllà a l'Àngel però vaig avançant algún corredor i la distància en ell és manté. Últim tram que coincideix en l'inici de la cursa i en 2 hores i 7 minuts ja sóc a meta!
Abraçada en l'Àngel i rebent l'escalf de sun germà Jordi que ens anima a l'arribar, i que s'ha marcat el millor temps de la marxa. Salvador entra al cap de poc quedant primer júnior. La Marta entra segona fémina i Quim i Salva entren junts més feliços que uns anissos, jijiji
A més gran cursa del nou company de Beceit, Àngel i de Rafa d'Orinoco....
La companyia és molt bona però he de marxar que los virus estàn fent estralls i per Batea m'esperen, lo 2 d'abril m'esperen 70 km. i 3200m+
AY DE MI!

MCD (Marató Costa Daurada)

I enceto un any més de curses!
Esta vegada no m'hi poso per poc, ja tinc entre cella i cella desde fa temps disputar una altra marató d'asfalt, l'elegida la mateixa que ke vaig disputar ja fa tres anys atràs, la de Tarragona, anomenada de la Costa Daurada.
17 de gener, 7:30 del matí i ja sóc a la vora del mar més sol que un mussol contemplant l'alba d'este domenge que se presenta fred però sense gens de vent.
Recollida del dorsal a la vora de la sortida de la cursa, al barri del Serrallo i cap al cotxe a fer temps i a resguardam una mica de les baixes temperatures. A les 8:20 surto del cotxe en les millors gales i a acalentar una mica els músculs abans d'empendre els 42.195 metres.
Hem toca posar-me al caixó just después de l'èlit, així que aprofito per disfrutar del bon ambient que es respira, mare meua ja tinc calor. Comença a sonar a tot drap la mateixa cançó heavy que a Salou, hauria de saber qui són?! M'encanta, em pujen les pulsacions, adrenalina pura, bua!
Avui l'objectiu és clar, seguir a la llebre de les 3 hores fins el cos aguanti. Al principi anem un grup molt nombrós, però una mica enganyós ja que n'hi ha molts que disputen la 30K. Jo vaig molt còmode, diria que excessivament còmode. Passen els quilòmetres i pronte començo a sentir comentaris que anem per damunt del temps que ens tocaria. Ens estem deixant uns 5 segons per quilòmetre, i la veritat no em fa cap gràcia perquè se què en algún moment o altre la llebre ho recuperarà. Això arriba cap al quilòmetre 17 i coincidint en la zona de més desnivell del circuit. A la mitja marató ja anem quadrant el temps però m'he n'adono que he passat d'una situació d'un confort relatiu a una sensació de que anem molt depressa, meeeeu!
Espero que sigue transitori però al contrari, cada cop vaig més forçat, mil cabòries passen ràpidament pel cap, sense temps d'assimilar, no podré seguir el grup,així que al km. 27 desisteixo en l'intent.
Aquí comença una segona cursa dins de la mateixa. En estos moments lo més fàcil seria tirar la tovallola però de cap manera, he d'acabar tot lo dignament que puga. Poc a poc vaig veient com el grup es va allunyant, fins al km. 33 que els perc totalment de vista. Jo a la meua, pasa a pas, encara pareix que vaiga molt més lent al anar sol, algún corredor m'avança.....
Així encarant la zona del Port com a últim escull de la nova fita, i quan ja s'apropa la meta tot canvia de color, sens dubte una de les millors sensacions en això del running, quan s'apropa la meta!
Entro en 3:07:05 i posició 55 d'uns 600. La valoració ha de ser bona!
Ara a pensar en la muntanya.....

MITJÀ MARATÓ DE SALOU

Són quasi bé dos anys sense fer cap carrera d'asfalt, però m'he marcat com a repte per al 2016 comença provant de baixar marca en una marató, una cosa potser massa ambiciosa, però per ganes no serà!
Així que em programo una mitjà per al desembre, tot esperant la gran cita del 17 de gener. La escollida és la mitjà marató de Salou. L'objectiu? Marca un ritme a 4:10 min/km, ja que fen càlculs és el que hauria de repetir a la marató per assolir les 3 hores pelades.
Ja fa mesos que m'he apuntat i quan ja arriba la setmana del 13 de desembre tinc notícies del company Alfons que s'ha apuntat per fer el 10K. Tindré companyia.
Tota la setmana que no ens treiem de damunt la boira, però ser que a Salou el matí es presentara perfecte per a la pràctica del running. Dit i fet!

A les 9:30 donen el tret de sortida no sense abans acalantar l'ambient en un entusiasmat speaker, i la traca final a ritme de heavy del bo, a por ellos!

Surto en l'objectiu clar, però ràpidament se'm crusa pel camí la llebre de 1:24, uns moments de dubte i com la carn es dèbil (jijiji), pego un tomb als meus plans i em decideixo a seguir el ritme d'este nodrit grupet. Pronte apareixen els primers desnivells positius que encara recordo de la primera vegada que vaig estar a Salou, em fa pensar que potser m'he equivocat d'estratègia. Però ja estic a la pista i toca ballar. Al km. 7 apareixen símptomes de fàtiga excessius coincidint en una altra costa amunt, sort que aquesta vegada és curta.

Famós caragol per assolir l'última pujada del circuit i buscant ja la zona de meta. però ens toca fer els 21 km. i el circuit consta de 2 voltes, així que ens deixem la zona de meta a l'esquerra i emprenem la segona volta del dia.

Aquí comença el patiment de debò. Quan trobam la pujada que s'allarga uns 500 metres com a mínim se'm fa molt difícil seguir al grup però per provar-ho no quedaré. Me'n surto d'esta però la respiració és massa forçada. Així fins a l'altra costa, aquí ja no puc segui'ls, em treuen uns 200 metres, però vec que la distància no va a mnés. Al cap de poc decideixo anar a l'assalt del grup, error! Massa esforç a n'estes altures, quan assoleixo atrapa'ls tiro la tovallola i tornen a marxar, tot rondant el km. 18. Em relaxo sense perdre pistonada veient com poc a poc s'allunyen però al cap de poc ja arribem a meta entrant en 1:24:26. No es pot demanar més. Molt content, realment no m'esperava això!
A meta ja m'espera Alfons, molt content també i alhora contrariat per no haver baixat una mica més el crono, això és bo, pronte i tornarà i ho aconseguirà.
Un merescut xocolate calent, una bona dutxa, una cervesa fresca i cap a casa a dinar!
Així acabo lo 2015, molt content en general, (sempre es pot millorar) i ja pensant en la marató del gener i en tot lo que vindrà!!!

CURSA LES ROQUES

#nascutsperferlacabra

Encara no hem puc treure del cap el hashtag de la carrera d'Orta d'este passat diumenge. M'hi sento tan identificat...
Enguany tenia moltissímes ganes de tornar a córrer la cursa de les Roques: un any d'absència, el meu estreno d'enguany en lo club organitzador de la prova (Cara Nord), i el fet que em coneixia la major part del recorregut; ingredients més que suficients per anar lo domenge a les 8 del matí per aquella plaça totalment neguitós.
Primer havia arribat de Batea en Quim i la Isa, gràcies per la vostra ajuda en la logística parella. Just baixar del cotxe em trobo a Mario en ganes de carajillo, però el meu cap només estava ocupat pel recorregut que m'esperava per endavant. Tot això sense parar de trobar cares conegudes, tot saludant-les recollint lo dorsal i ràpid cap a la Franqueta. El matí era fred i ventós, lo qual no treu que la temperatura era idònea per a córrer.

Calentament en l'Àngel per acabar-me de confirmar l'exigència del traçat que anàvem a disputar i l'última sorpresa abans de començar, l'arribada del company 'Venator' de Batea. Les 9:30 en punt del matí, toc d'asquella i solten les cabretes pel Port!

Lo meu cap té clar que la pujada asta la punta de l'Enrajolada és lo més dur del dia i guardaré totes les forçes que puga, així ho faig, a poc a poc que porto pressa. En arribar a dalt un joves ben trempats preparant-se l'esmorzar, gent jove pa tou! Moment d'alliberar tensions de la llarga pujada, ara toca la transició asta les Roques. Avui ser que aquí es concentra la major part de gent per animar, així que aquí és el moment de fer un reconeixement a tota la gent del club i de fora d'ell que em vau animar durant el recorregut, i no vau ser pocs, gràcies a vatres tot això té molt més sentit per a mi! No és que busca cap reconeixement ni molt menos, però quan estàs disfrutant sol de les muntanyes és quan et realitzes en això del trailrunning, però això no treu que a la vida s'ha de ser agraït. Moltes gràcies de nou! I después de soltar lo rotllet pertinent tornem a la carrera.

L'aproximació a les Roques es fa una mica dura, vaig tenint de referència  a l'Àngel Accensi i a Robert ben aprop, dos companys que em fan més entretinguda l'arribada a les ansiades Roques de Benet. Patiment soportable per coronar-les i avall que porto pressa, no sense les rialles per a la càmera de Sergi i per a recollir els ànims de Quim i la Isa com aigua de maig.

Última etapa de transició, ara buscant la Maladona, este tram m'he fara recordar l'entreno de l'agost en Mario per esta zona, i que bé que em va per fer-ho més soportable. En arribar a l'ascensió es confirmen els auguris de l'Àngel de Cara Nord, tècnic de debò, buf! i parlant d'ell just en arribar dalt el vec 50 metres per davant. Baixada increïble en lo cul al terra i a buscar l'últim tram del dia, tot pegant l'última accelerada. Aquí em deixaré atràs el companys de viatge fins al moment, només tinc que superar una dura i nova rampa a la zona de la Tapia, tram llarg de camí empinat asta la Serra, últimes apretades de dents i cap avall per les Capçades i així arribant al poble inmensament feliç, sé que a meta m'espera la família en ple!!

Lo temps que posa al marcador i en la posició 39 de la general cruso la línea d'arribada, però m'és igual, el millor és que acabo havent disfrutat i molt decentment un circuit dels més durs del circuit per no dir el que més!
Bravo, bravo i bravo per la gran currada de tota la gent de Cara Nord, l'heu feta grossa, orgullós de forma part d'este club i la millor manera d'acabar la temporada de muntanya.
L'any que ve esperem continuar donant guerra de groguet!
I ara jo aprofitaré per fer una mitjà marató al desembre i una marató al gener, que el ritme no paro!

CURSA CAMÍ DE SIRGA

Quines ganes que tenia de torna al circuit que m'ha vist créixer com a trail-runner, lo circuit de casa, lo circuit Ebre. Después de fer la cursa dels Reguers al maig havien passat uns quants dies.
Com de costum la peque de casa es desperta a la matinada, però avui és diferent, demà lo papà té cursa. Ella es tornara ha adormir però jo no. Resultat final: a les 5:30 de la matinada estic a la cuina menjant-me mitjà pizza que ha sobrat del dia abans, la carn és dèbil!
Dos informatius seguits al 3/24, i a les 7:30 ja estic al Piqué en Mario, ja l'enyorava,jejeje.
Començe la conversa que ens portara a sant Jeroni per retorbar-mos en Quim i la Isa, i un munt de cares conegudes més. Fa un matí molt agradable per a córrer. quines ganes de disfrutar que tinc avui!

A les 9:00 en punt arrenquem en molta gent posicionada al capdavant, avui hi ha molta "chicha".
Jo surto relativament tranquil, però hi ha dies que em costa més arrencar que avui. Ben pronte encarem la primera pujada important del circuit, el pic de l'Àliga, aquí faig uns avançaments que corroboren lo còmode que vaig fins al moment. Noto el desgast de la pujada però toca crestejar un bon rato sense aixecar ni un moment lo peu de l'accelerador.

Ja m'he quedat bastant sol en una posició bastant bona crec, quedant per davant un del Montbike que em servira de referència. Així arribem a la zona per a mi més dura del circuit, una cresta que se'm fa interminable, en molta pedra i bastant minvat de forces la cosa va a tranques i barranques, buf!
Penso que aprop està la zona de meta, però encara ser que en arribar a dalt ens quedara la Picossa, el punt més alt del dia. Sortosament quan vaig baixant recupero forces i aprofito per avançar dos corredors més, los ànims de Robert i cap amunt altre cop.

Aquí ens trobem en la gent de la marxa, que m'ajudara a està més distret el que queda de cursa. Em quedo en un altre Montbike de referència fins dalt la Picossa, lo vull atrapar però passa ans el contrari, s'escapa ell. Bueno ja està tot lo peix venut, últim quilòmetre de baixada i arribant a meta en 2:54 i en la rebuda de la Judit, entrant en una vintena posició que em deixa una sensació de haver fet una cursa quasi bé perfecta!

I ara ve lo millor, dutxes a l'aire lliure, paella de germanor, rialles.......
No es pot demanar més, una gran currada de la gent de la Picossa, bravo!
I per acomiadar la temporada de muntanya la setmana entrant la traca final, la cursa del meu club actual, la gran cursa de les Roques!!!

TRAIL MONTSANT

Després del verema sempre costa tornar a arrencar, però com a mínim he fet un entreno per setmana i la cursa elegida és ideal per agafar una altra vegada rodatge. 26 km. i 1000+ en l'escull més important dels casi 1000 metres de la serra del Montsant. Desde Cornudella començem, passant també pels nuclis de Albarca a la primera part del recorregut i a la Morera del Montsant al tram final. Un circuit molt atractiu.
La nostra cursa la segona més petita del gran event del cap de setmana 17-18 d'octubre, la Ultra trail serra del Montsant, en 5 distàncies per elegir. Compartiria la jornada en Quim i esperant en "candeletes" l'arribada de les parelles i mun fill. Una traca final per a un dissabte per desconnectar i gaudir de la natura i la família.
En quan a les sensacions de cursa, no es pot demanar més, aguantar molt bé els trams més tècnics, i personalment trobant-la molt corredora, completant-la en 2 hores 27 minuts, i acabant en onzena posició. Destacar que un 80% de la cursa la vaig realitzar totsol, una cosa atípica pensant que la van disputar uns 125 corredors.
Segur que tornarem algún altre any!
I este cap de setmana, després de molts mesos d'absència tornaré al circuit Ebre, a la cursa camí de Sirga....

Cursa del Vent, Cursa dels vins de Vilalba i Vandekames

Tres en una tacada! Però des del maig fins a l'agost i en molta variació en sensacions, exigència i distància entre elles.

Començaré recordant la que fa més dies, la cursa del vent als Reguers. Una cursa que no havia disputat mai, del circuit Ebre. Lo 24 de maig carretera i manta en los companys Quim i Mario, allí s'afegirien més companys de Cara Nord, un dia que va fer patxoca en tan de groguet!
Pel que fa a a la cursa, a priori ja s'havia que patiria degut a l'al·lèrgia però al final va ser més del que em pensava. Les cares de les fotos parlen per sí soles:

Així completaria lo circuit superant les 3 hores i 34è de la general, completant la jornada en un bon dinar oferit per la gent dels Reguers, entre rises dels companys de club!


Al cap de 15 dies aniriem cap a Vilalba dels Arcs a fer la cursa dels vins. Una iniciativa a la vora de casa que en la seua segona edició no em volia perdre. I en la millor companyia, la família al complet, mun sogre i Quim.

Ens esperava una cursa ràpida d'uns 12,5 kms. i un desnivell que no arribava als 300 m+. Tampoc sabíem el nivell dels 30 participants que ens disposàvem a córrer, només coneixíem a Robert Tarragó. Bueno sortida i a disfrutar!

Des del primer moment em situo davant, cosa a la que no estic acostumat. Vaig tirant i al cap de poc m'atrapen Robert i un altre corredor. Al cap de poc Robert m'agafa el relleu i deixem despenjat a l'altre corredor. Ser que ell és més ràpid, però a les costes amunt l'atrapo en facilitat. Així serà la tònica de la cursa, quedant-me despenjat al pla i recuperant a les costes amunt i avall. Tot fins a 3 kms. de meta quan faig un canvi de ritme i puc deixar a Robert atràs i així fins arribar a Villalba per davall d'una hora.

I en arribar m'esperen l'Amèlia, l'Àngel i la Judit, i he guanyat la cursa!!!
Segon arribar Robert i tercer entra Quim, quina sorpresa més agradable que ens donem els dos. Serà la falta de costum,jeje.
Ara tocar disfrutar del moment que això poques vegades ho viurem. Ens donen els trofeus i les sensacions són rares i alhora emocionants. Gracies a la gent de Vilalba pel tracte i sobretot a la família per la sort que m'heu donat, heu de vindré més sovint!

Mun sogre també va disfrutar molt de la marxa acabant en la agradable sorpresa de completar-la en lo segon millor temps, bravo!


I finalment este passat 8 d'agost tenia al calendari l'última cita abans del veremar. Li tenia moltes ganes al circuit negre de la Vandekames, 28km. i 1650m+ en un circuit totalment renovat.
El principal temor era la calor i res més allunyat de la realitat, la gran protagonista va acabar sent la pluja. La setmana abans vaig tindré la agaradable sorpresa de saber que també vindrien a fer la cursa Ricard i Jordi de Cara Nord, sempre val més anar acompanyat, i quina companyia!
Arribo a Vandellòs a les 4 de la tarde, hi ja hi està plovent. Cares poc conegudes, això no són les Terres de l'Ebre, recollida de dorsal i retrobament en los companys del club.
No para de ploure i no porto cap paravent ni res, és igual una vegada ben banyat ja no em podré banyar més, ara rai que és estiu!
Intercanviam impressions en los companys, estratègies i demés i cap al lloc de sortida. Me col·loco al costat del que serà lo guanyador de la cursa, haver si s'apegue algo,jeje.

Sortida en pocs corredors per davant, la pluja va fent i natres també. Toca aoretar les dents d'un bon principi i mirar que el motor es vagi acalentant. De moment vaig en Ricard de company fins que al cap de poc agafem a Jordi i Ricard fa un canvi de ritme que ja serà definitiu per a que no ens veiem més fins meta.
A partir d'aquí el resum serà fàcil, tota la cursa seguint a Jordi, a ratos patint més del compte però aguantant lo tipo. Lo punt negatiu lo munt de gent dels altres circuits que vam avançar durant tot el recorregut, per natres i per ells.
Al final havent d'esprintar per a que no ens avançés un "llopet", una llàstima les rampes del final de Jordi. Moltes gràcies crack, te'n dec una!
Entro a meta en 3 hores 18 minuts i novè de la general! Just davant meu havia acabat d'arribar Ricard i Jordi onzè.

Molta xalera i molt content pel resultat, es va merèixer un bon sopar de celebració i cap a casa. Quan vulgueu repetim, jijiji.
Una gran organització de la gent de Vandellós però per al meu gust massa massificat.
Gràcies i fins la propera!

HALF UTMCD I MARATÓ LA FAGEDA

Per primer cop desde que corro podríem dir que he passat la temporada més amarga dins d'aquest món. Per altra banda algún dia havia d'arribar, i tot fos com això!
A la Half de l'Ultra Trail de la Costa Daurada (28 de març) em volia treure l'espina del passat octubre, amb el mateix format de cursa. 46 km. 2800 m+ en sortida a les 12 del migdia.
Arribava molt motivat i a priori en l'entreno suficient per afrontar la prova. Marxava convençut cap a Prades que ho aconseguiria.
La primera part de la cursa em vaig trobar molt còmode, arribant a l'equador de la mateixa avançant a molts corredors i molt ben posicionat. Tot es va tòrcer a partir de llavors, les primeres rampes anirien a més i el meu cap va dir prou al km. 34 a la població de Capafonts a 12 km. de meta.
Segurament em va faltar esperit de sacrifici, lluita, ambició.... se'm van aparèixer els fantasmes de la cursa del Montsant i no vaig voler sofrir ni un segon . El perquè de les rampes? No ho atribuiria a un motiu solament, diferents factors he de millorar per a que no es torno a repetir.
Així vaig acabar la primera distància llarga de la temporada......
I al cap d'un meset em podia treure l'espineta a la marató de la Fageda a la Sènia!
15 dies abans volia fer l'últim test en distància llarga, i vaig elegir el circuit de l'antiga cursa de la Serena  a Gandesa. Començava a entrenar motivadissím, però totsol, este va ser el problema, algún tram em vaig excedir de motivat i baixant la serra de Cavalls vaig tenir una caiguda fatal, i encara sort! Em vaig contusionar tota la part dreta del cos, emportant-se la pitjor part la mà, 10 dies de baixa, plan d'entreno trencat i auto-castigat sense anar a la Sènia.
Ha sigut una etapa fosca d'este 2015 después d'un inici engrescador, espero tornar a somriure la setmana vinent als Reguers.
Salut i cames!

BITEM I XERTA

Cada vegada hem costa més troba temps per córrer i encara més poder explicar les curses que faig, però no desistiré!

El 8 de febrer vaig anar cap a Bítem en mun sogre Manel i en Mario, a disfrutar de l'ambient de la cursa la Marcenca. Era la meua primera vegada i tenia moltes ganes de conèixer un terreno nou per a mi. També faríem encara més caliu en lo Salva, la Marta i Xavi d'Horta, companys del meu nou club, Cara Nord.

A priori sabia que la cursa seria bastant ràpida, en la pujada del Montaspre com a punt més alt del recorregut. Un matí fred, en una setmana que va nevar  a cotes molt baixes, i que el recorregut en bastants trams del seu recooregut encara faria acte de presència. Com al Pastisset arriscaria de bon començament, en un ritme alt, que podria aguantar sense gaire sofriment ja que acabaria completant la cursa en 2:16:25 i repetint posició per segona vegada este 2015, la vintena de la general. Al final animació familiar per part dels pares, i molt bona companyia per a gaudir del bon dinar i diferents obsequis de la gent de Bítem. esperem poder repetir!

I al cap d'un mes just cap a Xerta falta gent! En este cas después d'un mes en tots los caps de setmana ocupats i en pocs entrenos de qualitat però en moltes ganes. La mitíca cursa de les Fonts mos espera, ara englobada en lo que és ja un referent dels corredors d'ultrafons, l'Ultra Trail les Fonts. En lo nostre cas 27 km. i 1650m+ per davant.

Marxaria en David de Gandesa i allí ens trobaríem en Quim, i l'Àngel i Mario que estaven disposats a acabar l'Ultra, bravo per ells.
Canvio el xip de les dos primeres curses de l'any, vull arribar al punt més alt del dia, la Coscollosa en forces, i així disfrutar més de la segona part, i a més afrontar-la en garanties, però una cosa són els plans que fem i después a vegades el transcurs dels fets van per un altre costat. Acabaré patint els últims quilòmetres, sigue per la calor, per la mala planificació d'avituallaments, per l'exigència del recorregut, per la falta d'entrenos o per tot una mica.

Tot i així infinitament content pel resultat, acabant en 3:06:12 i 18è de la general, patint més del compte al final però en un resultat immillorable.
Agraïr el suport dels companys de Cara Nord a l'arribada i del tracte tan proper de la gent de Xerta un any més!

ANY NOU ,CLUB NOU

Ja hem completat la primera cursa de l'any, i de quina manera!
Primer que res, estrenava colors. Després d'uns quants anys defensant la camiseta dels Bici-ats Terra Alta a partir d'ara correré de groc, en los companys de Cara Nord d'Horta de sant Joan. Continuam fent comarca.
Un any més tocava debutar a Benifallet, a la ja clàssica cursa del Pastisset, en la seua pujada a la creu de Santos, en un total de 26,8 km i 1522m+, i en l'afegit d'un tram nou de 4 km.
El dia es presentava ventós i fred, però ja se sap és lo que té l'hivern. A les 9 del matí ja estàvem preparats per donar la sortida: Quim, Mario, Marcos, Marta i un servidor; 5 groguets per a donar guerra. Lo corralet fa goig, està ple com un ou, 260 corredors en total.

Aon esta Wally....

Traca i PUM! A còrrer....  Ràpidament s'estira el grup, hem col·loco tot l'avant que puc, sempre en un ritme que intento que sigue còmode, se'm col·loca davant Mario i veig que em treu uns metres, ai avui! Pronte arribam a un barranc en lo grup totalment estirat, lo motor ja treballa al 100%.
Tinc la refència del groguet uns metres més enllà i vaig pedalant per no perdre'l, cosa que m'obliga a fer algún adelantament. Em prenc ràpidament un gel, m'avituallo bé a tots els controls, i sense temps per despistam ja estem pujant la llarga ascensió a la creu de Santos. Arribo dalt en 1 hora 50 minuts, ara en menos fàtiga, i increïblement encara podent seguir lo ritme que està imposant lo "Killer".

Lo barranc

Vaig a tocar la creu en tentacions de no arribar-hi i girar cua, però no, fem-ho bé! I cap avall. Tinc un moment de dubte al baixar ja que em decanto cap a la sendera dels que pujen, rectifico ràpid i veig que havia de girar a la dreta, quina baixada més picada! S'han escapat una mica els de davant, hauré d'accelerar. Em ploren els ulls del fred, sinó caic ni entropesso és de miracle. Veig en la distància al grupet, faig uns rectes inconscients, i consegueixo atrapa'ls. Ara vindran els quilòmetres nous que disfruto de valent. Tot va bé, inclòs és el moment de la cursa que em trobo millor, tortillada al peu...
Per sort, continuo com si res, i en no res estem a Cardó. Allí ens espera Xavi i ens anima, gràcies!
Intercanviam impressions en Mario, anem molt ben posicionats i ara tinc ganes de tirar jo del carro, costa avall.......

Gràcies Ximo

Quan fem una baixada xaladora em torno a tortillar el mateix peu, al final si que em faré mal. Dixo passar al company i poc a poc em recupero però el dolor em fa dubtar uns instants. Arribem al penúltim avituallament i diuen que queden 5 o 6 km. Pel temps que portam ja vec que sortiran uns cronos més alts que en edicions anteriors. Aquí he tornat a recuperar la meua referència d'avui, ja no cal que lo nombra, jeje.
Últimes pujades del dia i canvi de ritme aplostufant del "Killer". Encara no en té prou. M'enganxo a n'ell com una caparra, encara té dos presses en el punt de mira. Quan arribem a la seua altura ja estic desmanegat i cedeixo, avui ja en tinc prou. Ja estem arribant al poble i encara passo a un dels dos corredors, per davant veig a Mario que fa el mateix amb l'altre corredor i així fins meta entrant en 20ena posició i parant lo crono en 3:03:00. Avui ha sortit bé! He arriscat i he completat una gran cursa, però sóc conscient que hagués pogut ser diferent. Que faré la próxima?
Ara a disfrutar de l'escudella de les dones meravelles, a comentar la jugada en los amics del club i a esperar a la Marcenca a Bitem.

Només agraïr la bona acollida per part dels comapnys d'Horta, esperem que sigue l'inici d'una gran amistat, i un capítol apart per a tota la gent de Benifallet per la gran currada, en una gran cursa que ha estat en tots el sentits Perfectaaa!

CINGLES EXTREME 2014

Hi ja hem arribat a final de temporada! Enguany deixava de banda la cursa de les Roques per descobrir una cursa que pronte es convertira en un referent, la cursa dels Cingles. Tres modalitats: caminada, Trail i Extreme, l'elegida per mi.

Així impressiona....

Una vegada lo trio calavera cap a Vilaplana, ells ja més rodats de les Roques de la semana abans, Quim disposat a fer el Trail i Mario, com no, m'acompanyaria a mi a l'Extreme.

A les 8 del matí donen el tret de sortida en un gran al·licient, Miguel Heras a primera fila, un referent a nivell mundial dins del trail running, un gran puntàs per part de l'organització. I sabeu qui es va encarregar la nit abans de fer de relacions públiques d'aquest corredor èlit? Joe Soldevila!
Fa 2 dies que plou, i de moment hi ha una treva, l'haurem d'aprofitar per fer una bona sortida. Hi ha molts participants, així que començam lents, avançant gent a poc a poc, arribant al cap de 2 km. a la primera pujada del dia, la Mussara, la més dura del perfil. Es crea una fila india de corredors que fa goig, a mi em va seguint de prop Mario i poc a poc anem ascendint per un terreno que no es fa excessivament dur. Així fins dalt, on ja mos espera la boira i les primeres gotellades de la jornada.
Ara toca baixa, el company m'ajuda a treure'm el paravent de la motxilla i avall! Es creen rierols per les sendes, va plovent, al començament intento evitar posar els peus dins de l'aigua, però poc a poc la cosa es va intensificant, i es converteix en una faena impossible. Per tots els barrancs que creuem baixa aigua, és impressionant, estic disfrutant molt, això si que és trailrunning!

Per les escales millor....

Un capítol apart es mereixen tots els voluntaris que anirem trobant durant el recorregut, sempre donant la màxima atenció a les nostres necessitats, aguantant la que queia, i amb un somriure a la boca, increïble!
Mentrestant encarem la segona pujada del dia, al saber que la més dura ha sigut la primera, psicològicament m'ajuda a afrontar-ho en més ganes. Tornem a baixar per una senda predregosa plena d'aigua, aquí m'ajunto en dos corredors que em sonen del circuit Ebre, per les seues bones marques, penso que vaig ben col·locat. La tercera pujada del dia i més costa avall.....
Ja m'hauré pres un gel i un magnesi, i en aquest tram tinc la primera i única caiguda, per sort la cosa no passa d'aquí, el terra rellisca molt i s'ha d'anar en moltes precaucions.
Arribem al desvío en que la gent del Trail ja fara els últims kms. cap a Vilaplana, i que a mi em serveix de referència per saber que la meitat de la feina ja està feta. Per un giro de 180º graus veig a uns 200 metres a Mario, pensava que ja no el veuria més, però me n'adono que m'havia equivocat, no es rendeix mai lo capo. Hi ha alguna estona que para de ploure però al cap de poc i torna, estic disfrutant de valent, penso que és el dia ideal i que això no fa més que engrandir la cursa.
En tot moment vaig acompanyat, al ser molts participants, sempre diviso algú per davant i noto l'escalf dels que venen per detràs. Així arribem a la última pujada del dia, aquí em noto més justet de forces, em prenc el segon i últim gel a un avituallament, on també aprofito per agafar dos gominoles, que llèpol sóc, jeje. Aquí vaig acompanyat per dos corredors, el de detràs diu que diguem algo per distreure'ns, així surt el tema que ell ha quedat quart al campionat de Catalunya d'ultres i l'altre que també es dedica a distàncies llargues i que lo seu company de fàtigues és Marc Balanyà. Això em fa passar el cansament de cop, ja agafo consciència de la cursa que estic completant, això em donara ales fins al final. Al final de la pujada hi ha un tram molt tècnic, aquí s'ajunta Mario i li explico que estem rodejats de gent en molt de nivell, i a qui li explico també, jajaja!
Així que un cop dalt a apretar les dents i avall! Passam per una zona plena de fang que rellisca molt, però a partir d'aquí gas a fondo! Trobem l'últim avituallament, 4 km. fins meta, marxo detràs del quart del campionat d'ultres, em servira de referència. Així avancem als últims 3 corredors del dia i aprofito l'últim km per fer el mateix amb ell. Entro a meta en 4:14:38 i 23è posició. Una eufòria desbordant! Exhaust, sí, però molt feliç de com m'ha sortit tot!!!

90 segons justos i ja arriba Mario, quina capacitat de sacrifici que té, mare.....
Ens felicitem amb ell i amb les cares conegudes del dia que avui han sigut els companys de viatge per a n'esta aventura increïble, un final de temporada insuperable!
Anem a les dutxes, ens trobem en Quim que també ha disfrutat molt del Trail! Encara acabarem de gaudir de la gran organització del club Obrint Traça en un plat d'escudella i una bona rostida. Mirem l'entrega de trofeus, en lo gran Miguel Heras al capdamunt del caixó. Comentem l'evidència, la cursa dels Cingles ja s'ha convertit en una cursa especial! Enhorabona a tots!
Jo nomès dona les gràcies als meus companys de running per la gran temporada que m'han fet passar, i a la meua família per aguantam, ser que no és fàcil! L'any que ve més!!!

CURSA DELS BIBERONS 2014

Malauradament fa algo més de 2 mesos ens assabentavem de la desaparació de la cursa la Serena. Al mateix temps van dir que el mateix dia farien una cursa al Pinell de Brai, anomenada cursa dels Biberons, era el principi del que ha acabat sent un gran inici. Un homenatge a la lleva del biberó, i particularment un rècord per a la meu iaia, membre d'esta quinta, sempre et recordaré!!!
Esta clar que no m'ho vaig pensar ni un moment, hagués anat a Gandesa i ara aniria al Pinell, hem de fer comarca, la serra de Cavalls i Pàndols fins fa poc desconegudes per mi, i que pronte coneixeré en los ulls tancats.
Una vegada més tinc el gust de compartir la jornada en los infatigables Quim i Mario. El matí s'aixeca en pluja, però les ganes poden més i a les 9 tots apunt dins de la impressionant cooperativa del Pinell per encarar los 21 km i 920 metres de desnivell positiu. Lo dimoni banyut (que diu mun fill) encèn lo petardo i tots a còrrer! Surto detràs de Mario, de seguida es col·loca detràs del grup capdavanter, la cosa va de veritat avui......
Va plovent però en poca intensitat, sempre que no acabo afectant al terreno ja va bé, fa una temperatura perfecta, no com al Montsant! Li comento al "killer" que va animadet i me diu que avui toca així, pos a creure! Mentre puga aguantar ho he de fer, la distància i la seguretat de conèixer la part més tècnica i dura de la cursa em donen confiança.
Així anem avançant fins la primera pujada forta del dia, passant per un monument republicà, miradors, refugis, tota una recreació per intentar recordar lo que es va viure en estos paratges durant la batalla de l'Ebre, encara tinc temps de parlar del tema en Mario, vamos que en una guerra tots hi perden, li acabo dient.

Magnesi líquid pa engrasar

La baixada és molt tècnica, i en lo terreno banyat encara més, però la veritat és que m'ho passo d'allò més bé, ara sense encantam ni un moment que lo company tira fort. Així arribam a la carretera i al cap de poc ja trobem com s'uneix el recorregut en lo de la Serena, zona coneguda per a mi.

Asta borrossos sortim guapos,jojojo

Nem un grupet de 5 o 6 corredors, tots en moltes forces pareix, passem per santa Magdalena i cap dalt a la Cota 705, encara ens queda temps per conèixer a un noi del Perelló. Correm l'últim tram de pujada per sentir l'escalf de la gent que s'espera al pas de control i cap avall!

Pos anavem sis

Ara és el moment de la cursa que em noto més fort, així que em poso davant del grup i començo a tirar.Veig com els altres es queden una mica, Mario em diu que no m'espera i així ho faig. Ningú per davant i ningú per detràs, així prenent un gel i passant pel quart avituallament, tot i que vaig notant com em calsiguen els talons.

La Cota 705

Arribam a l'última pujada del dia, està molt curta ja, aquí albiro a dos corredors, últim avituallament i 3 km. fins meta. Símptomes de fatiga, però lo cap ne vol més i en 2 hores corrent los músculs estan prou bé. Los de davant no s'encanten, crec que no els podré atrapar. No desisteixo i entrant al poble m'hi vaig apropant fins que just a 150 metres de meta i fen l'esprint final els avanço entrant a meta en 2:14:32 i una 13ena posició que la veritat, em fa molt feliç!!
Entren els dos corredors i seguidament Mario, s'havia que estava molt aprop, però com en la vida quan corres sempre has de mirar endavant (o això diuen,jeje). Al cap de poc entra Quim, molt content també, s'esta posant "on fire". Una cursa corredora que em pogut disfrutar i que m'ha servit per treure'm l'espineta del Montsant. Una dutxa en aigua calenta, una rostida bonissíma, cervesa fresca, atenció al corredor en tot moment, llarga vida als Biberons!
Marxo abans que m'espera la Família, satisfet pel Treball realitzat, i esperant la próxima per Córrer!