Cursa del Vent, Cursa dels vins de Vilalba i Vandekames

Tres en una tacada! Però des del maig fins a l'agost i en molta variació en sensacions, exigència i distància entre elles.

Començaré recordant la que fa més dies, la cursa del vent als Reguers. Una cursa que no havia disputat mai, del circuit Ebre. Lo 24 de maig carretera i manta en los companys Quim i Mario, allí s'afegirien més companys de Cara Nord, un dia que va fer patxoca en tan de groguet!
Pel que fa a a la cursa, a priori ja s'havia que patiria degut a l'al·lèrgia però al final va ser més del que em pensava. Les cares de les fotos parlen per sí soles:

Així completaria lo circuit superant les 3 hores i 34è de la general, completant la jornada en un bon dinar oferit per la gent dels Reguers, entre rises dels companys de club!


Al cap de 15 dies aniriem cap a Vilalba dels Arcs a fer la cursa dels vins. Una iniciativa a la vora de casa que en la seua segona edició no em volia perdre. I en la millor companyia, la família al complet, mun sogre i Quim.

Ens esperava una cursa ràpida d'uns 12,5 kms. i un desnivell que no arribava als 300 m+. Tampoc sabíem el nivell dels 30 participants que ens disposàvem a córrer, només coneixíem a Robert Tarragó. Bueno sortida i a disfrutar!

Des del primer moment em situo davant, cosa a la que no estic acostumat. Vaig tirant i al cap de poc m'atrapen Robert i un altre corredor. Al cap de poc Robert m'agafa el relleu i deixem despenjat a l'altre corredor. Ser que ell és més ràpid, però a les costes amunt l'atrapo en facilitat. Així serà la tònica de la cursa, quedant-me despenjat al pla i recuperant a les costes amunt i avall. Tot fins a 3 kms. de meta quan faig un canvi de ritme i puc deixar a Robert atràs i així fins arribar a Villalba per davall d'una hora.

I en arribar m'esperen l'Amèlia, l'Àngel i la Judit, i he guanyat la cursa!!!
Segon arribar Robert i tercer entra Quim, quina sorpresa més agradable que ens donem els dos. Serà la falta de costum,jeje.
Ara tocar disfrutar del moment que això poques vegades ho viurem. Ens donen els trofeus i les sensacions són rares i alhora emocionants. Gracies a la gent de Vilalba pel tracte i sobretot a la família per la sort que m'heu donat, heu de vindré més sovint!

Mun sogre també va disfrutar molt de la marxa acabant en la agradable sorpresa de completar-la en lo segon millor temps, bravo!


I finalment este passat 8 d'agost tenia al calendari l'última cita abans del veremar. Li tenia moltes ganes al circuit negre de la Vandekames, 28km. i 1650m+ en un circuit totalment renovat.
El principal temor era la calor i res més allunyat de la realitat, la gran protagonista va acabar sent la pluja. La setmana abans vaig tindré la agaradable sorpresa de saber que també vindrien a fer la cursa Ricard i Jordi de Cara Nord, sempre val més anar acompanyat, i quina companyia!
Arribo a Vandellòs a les 4 de la tarde, hi ja hi està plovent. Cares poc conegudes, això no són les Terres de l'Ebre, recollida de dorsal i retrobament en los companys del club.
No para de ploure i no porto cap paravent ni res, és igual una vegada ben banyat ja no em podré banyar més, ara rai que és estiu!
Intercanviam impressions en los companys, estratègies i demés i cap al lloc de sortida. Me col·loco al costat del que serà lo guanyador de la cursa, haver si s'apegue algo,jeje.

Sortida en pocs corredors per davant, la pluja va fent i natres també. Toca aoretar les dents d'un bon principi i mirar que el motor es vagi acalentant. De moment vaig en Ricard de company fins que al cap de poc agafem a Jordi i Ricard fa un canvi de ritme que ja serà definitiu per a que no ens veiem més fins meta.
A partir d'aquí el resum serà fàcil, tota la cursa seguint a Jordi, a ratos patint més del compte però aguantant lo tipo. Lo punt negatiu lo munt de gent dels altres circuits que vam avançar durant tot el recorregut, per natres i per ells.
Al final havent d'esprintar per a que no ens avançés un "llopet", una llàstima les rampes del final de Jordi. Moltes gràcies crack, te'n dec una!
Entro a meta en 3 hores 18 minuts i novè de la general! Just davant meu havia acabat d'arribar Ricard i Jordi onzè.

Molta xalera i molt content pel resultat, es va merèixer un bon sopar de celebració i cap a casa. Quan vulgueu repetim, jijiji.
Una gran organització de la gent de Vandellós però per al meu gust massa massificat.
Gràcies i fins la propera!

HALF UTMCD I MARATÓ LA FAGEDA

Per primer cop desde que corro podríem dir que he passat la temporada més amarga dins d'aquest món. Per altra banda algún dia havia d'arribar, i tot fos com això!
A la Half de l'Ultra Trail de la Costa Daurada (28 de març) em volia treure l'espina del passat octubre, amb el mateix format de cursa. 46 km. 2800 m+ en sortida a les 12 del migdia.
Arribava molt motivat i a priori en l'entreno suficient per afrontar la prova. Marxava convençut cap a Prades que ho aconseguiria.
La primera part de la cursa em vaig trobar molt còmode, arribant a l'equador de la mateixa avançant a molts corredors i molt ben posicionat. Tot es va tòrcer a partir de llavors, les primeres rampes anirien a més i el meu cap va dir prou al km. 34 a la població de Capafonts a 12 km. de meta.
Segurament em va faltar esperit de sacrifici, lluita, ambició.... se'm van aparèixer els fantasmes de la cursa del Montsant i no vaig voler sofrir ni un segon . El perquè de les rampes? No ho atribuiria a un motiu solament, diferents factors he de millorar per a que no es torno a repetir.
Així vaig acabar la primera distància llarga de la temporada......
I al cap d'un meset em podia treure l'espineta a la marató de la Fageda a la Sènia!
15 dies abans volia fer l'últim test en distància llarga, i vaig elegir el circuit de l'antiga cursa de la Serena  a Gandesa. Començava a entrenar motivadissím, però totsol, este va ser el problema, algún tram em vaig excedir de motivat i baixant la serra de Cavalls vaig tenir una caiguda fatal, i encara sort! Em vaig contusionar tota la part dreta del cos, emportant-se la pitjor part la mà, 10 dies de baixa, plan d'entreno trencat i auto-castigat sense anar a la Sènia.
Ha sigut una etapa fosca d'este 2015 después d'un inici engrescador, espero tornar a somriure la setmana vinent als Reguers.
Salut i cames!

BITEM I XERTA

Cada vegada hem costa més troba temps per córrer i encara més poder explicar les curses que faig, però no desistiré!

El 8 de febrer vaig anar cap a Bítem en mun sogre Manel i en Mario, a disfrutar de l'ambient de la cursa la Marcenca. Era la meua primera vegada i tenia moltes ganes de conèixer un terreno nou per a mi. També faríem encara més caliu en lo Salva, la Marta i Xavi d'Horta, companys del meu nou club, Cara Nord.

A priori sabia que la cursa seria bastant ràpida, en la pujada del Montaspre com a punt més alt del recorregut. Un matí fred, en una setmana que va nevar  a cotes molt baixes, i que el recorregut en bastants trams del seu recooregut encara faria acte de presència. Com al Pastisset arriscaria de bon començament, en un ritme alt, que podria aguantar sense gaire sofriment ja que acabaria completant la cursa en 2:16:25 i repetint posició per segona vegada este 2015, la vintena de la general. Al final animació familiar per part dels pares, i molt bona companyia per a gaudir del bon dinar i diferents obsequis de la gent de Bítem. esperem poder repetir!

I al cap d'un mes just cap a Xerta falta gent! En este cas después d'un mes en tots los caps de setmana ocupats i en pocs entrenos de qualitat però en moltes ganes. La mitíca cursa de les Fonts mos espera, ara englobada en lo que és ja un referent dels corredors d'ultrafons, l'Ultra Trail les Fonts. En lo nostre cas 27 km. i 1650m+ per davant.

Marxaria en David de Gandesa i allí ens trobaríem en Quim, i l'Àngel i Mario que estaven disposats a acabar l'Ultra, bravo per ells.
Canvio el xip de les dos primeres curses de l'any, vull arribar al punt més alt del dia, la Coscollosa en forces, i així disfrutar més de la segona part, i a més afrontar-la en garanties, però una cosa són els plans que fem i después a vegades el transcurs dels fets van per un altre costat. Acabaré patint els últims quilòmetres, sigue per la calor, per la mala planificació d'avituallaments, per l'exigència del recorregut, per la falta d'entrenos o per tot una mica.

Tot i així infinitament content pel resultat, acabant en 3:06:12 i 18è de la general, patint més del compte al final però en un resultat immillorable.
Agraïr el suport dels companys de Cara Nord a l'arribada i del tracte tan proper de la gent de Xerta un any més!

ANY NOU ,CLUB NOU

Ja hem completat la primera cursa de l'any, i de quina manera!
Primer que res, estrenava colors. Després d'uns quants anys defensant la camiseta dels Bici-ats Terra Alta a partir d'ara correré de groc, en los companys de Cara Nord d'Horta de sant Joan. Continuam fent comarca.
Un any més tocava debutar a Benifallet, a la ja clàssica cursa del Pastisset, en la seua pujada a la creu de Santos, en un total de 26,8 km i 1522m+, i en l'afegit d'un tram nou de 4 km.
El dia es presentava ventós i fred, però ja se sap és lo que té l'hivern. A les 9 del matí ja estàvem preparats per donar la sortida: Quim, Mario, Marcos, Marta i un servidor; 5 groguets per a donar guerra. Lo corralet fa goig, està ple com un ou, 260 corredors en total.

Aon esta Wally....

Traca i PUM! A còrrer....  Ràpidament s'estira el grup, hem col·loco tot l'avant que puc, sempre en un ritme que intento que sigue còmode, se'm col·loca davant Mario i veig que em treu uns metres, ai avui! Pronte arribam a un barranc en lo grup totalment estirat, lo motor ja treballa al 100%.
Tinc la refència del groguet uns metres més enllà i vaig pedalant per no perdre'l, cosa que m'obliga a fer algún adelantament. Em prenc ràpidament un gel, m'avituallo bé a tots els controls, i sense temps per despistam ja estem pujant la llarga ascensió a la creu de Santos. Arribo dalt en 1 hora 50 minuts, ara en menos fàtiga, i increïblement encara podent seguir lo ritme que està imposant lo "Killer".

Lo barranc

Vaig a tocar la creu en tentacions de no arribar-hi i girar cua, però no, fem-ho bé! I cap avall. Tinc un moment de dubte al baixar ja que em decanto cap a la sendera dels que pujen, rectifico ràpid i veig que havia de girar a la dreta, quina baixada més picada! S'han escapat una mica els de davant, hauré d'accelerar. Em ploren els ulls del fred, sinó caic ni entropesso és de miracle. Veig en la distància al grupet, faig uns rectes inconscients, i consegueixo atrapa'ls. Ara vindran els quilòmetres nous que disfruto de valent. Tot va bé, inclòs és el moment de la cursa que em trobo millor, tortillada al peu...
Per sort, continuo com si res, i en no res estem a Cardó. Allí ens espera Xavi i ens anima, gràcies!
Intercanviam impressions en Mario, anem molt ben posicionats i ara tinc ganes de tirar jo del carro, costa avall.......

Gràcies Ximo

Quan fem una baixada xaladora em torno a tortillar el mateix peu, al final si que em faré mal. Dixo passar al company i poc a poc em recupero però el dolor em fa dubtar uns instants. Arribem al penúltim avituallament i diuen que queden 5 o 6 km. Pel temps que portam ja vec que sortiran uns cronos més alts que en edicions anteriors. Aquí he tornat a recuperar la meua referència d'avui, ja no cal que lo nombra, jeje.
Últimes pujades del dia i canvi de ritme aplostufant del "Killer". Encara no en té prou. M'enganxo a n'ell com una caparra, encara té dos presses en el punt de mira. Quan arribem a la seua altura ja estic desmanegat i cedeixo, avui ja en tinc prou. Ja estem arribant al poble i encara passo a un dels dos corredors, per davant veig a Mario que fa el mateix amb l'altre corredor i així fins meta entrant en 20ena posició i parant lo crono en 3:03:00. Avui ha sortit bé! He arriscat i he completat una gran cursa, però sóc conscient que hagués pogut ser diferent. Que faré la próxima?
Ara a disfrutar de l'escudella de les dones meravelles, a comentar la jugada en los amics del club i a esperar a la Marcenca a Bitem.

Només agraïr la bona acollida per part dels comapnys d'Horta, esperem que sigue l'inici d'una gran amistat, i un capítol apart per a tota la gent de Benifallet per la gran currada, en una gran cursa que ha estat en tots el sentits Perfectaaa!

CINGLES EXTREME 2014

Hi ja hem arribat a final de temporada! Enguany deixava de banda la cursa de les Roques per descobrir una cursa que pronte es convertira en un referent, la cursa dels Cingles. Tres modalitats: caminada, Trail i Extreme, l'elegida per mi.

Així impressiona....

Una vegada lo trio calavera cap a Vilaplana, ells ja més rodats de les Roques de la semana abans, Quim disposat a fer el Trail i Mario, com no, m'acompanyaria a mi a l'Extreme.

A les 8 del matí donen el tret de sortida en un gran al·licient, Miguel Heras a primera fila, un referent a nivell mundial dins del trail running, un gran puntàs per part de l'organització. I sabeu qui es va encarregar la nit abans de fer de relacions públiques d'aquest corredor èlit? Joe Soldevila!
Fa 2 dies que plou, i de moment hi ha una treva, l'haurem d'aprofitar per fer una bona sortida. Hi ha molts participants, així que començam lents, avançant gent a poc a poc, arribant al cap de 2 km. a la primera pujada del dia, la Mussara, la més dura del perfil. Es crea una fila india de corredors que fa goig, a mi em va seguint de prop Mario i poc a poc anem ascendint per un terreno que no es fa excessivament dur. Així fins dalt, on ja mos espera la boira i les primeres gotellades de la jornada.
Ara toca baixa, el company m'ajuda a treure'm el paravent de la motxilla i avall! Es creen rierols per les sendes, va plovent, al començament intento evitar posar els peus dins de l'aigua, però poc a poc la cosa es va intensificant, i es converteix en una faena impossible. Per tots els barrancs que creuem baixa aigua, és impressionant, estic disfrutant molt, això si que és trailrunning!

Per les escales millor....

Un capítol apart es mereixen tots els voluntaris que anirem trobant durant el recorregut, sempre donant la màxima atenció a les nostres necessitats, aguantant la que queia, i amb un somriure a la boca, increïble!
Mentrestant encarem la segona pujada del dia, al saber que la més dura ha sigut la primera, psicològicament m'ajuda a afrontar-ho en més ganes. Tornem a baixar per una senda predregosa plena d'aigua, aquí m'ajunto en dos corredors que em sonen del circuit Ebre, per les seues bones marques, penso que vaig ben col·locat. La tercera pujada del dia i més costa avall.....
Ja m'hauré pres un gel i un magnesi, i en aquest tram tinc la primera i única caiguda, per sort la cosa no passa d'aquí, el terra rellisca molt i s'ha d'anar en moltes precaucions.
Arribem al desvío en que la gent del Trail ja fara els últims kms. cap a Vilaplana, i que a mi em serveix de referència per saber que la meitat de la feina ja està feta. Per un giro de 180º graus veig a uns 200 metres a Mario, pensava que ja no el veuria més, però me n'adono que m'havia equivocat, no es rendeix mai lo capo. Hi ha alguna estona que para de ploure però al cap de poc i torna, estic disfrutant de valent, penso que és el dia ideal i que això no fa més que engrandir la cursa.
En tot moment vaig acompanyat, al ser molts participants, sempre diviso algú per davant i noto l'escalf dels que venen per detràs. Així arribem a la última pujada del dia, aquí em noto més justet de forces, em prenc el segon i últim gel a un avituallament, on també aprofito per agafar dos gominoles, que llèpol sóc, jeje. Aquí vaig acompanyat per dos corredors, el de detràs diu que diguem algo per distreure'ns, així surt el tema que ell ha quedat quart al campionat de Catalunya d'ultres i l'altre que també es dedica a distàncies llargues i que lo seu company de fàtigues és Marc Balanyà. Això em fa passar el cansament de cop, ja agafo consciència de la cursa que estic completant, això em donara ales fins al final. Al final de la pujada hi ha un tram molt tècnic, aquí s'ajunta Mario i li explico que estem rodejats de gent en molt de nivell, i a qui li explico també, jajaja!
Així que un cop dalt a apretar les dents i avall! Passam per una zona plena de fang que rellisca molt, però a partir d'aquí gas a fondo! Trobem l'últim avituallament, 4 km. fins meta, marxo detràs del quart del campionat d'ultres, em servira de referència. Així avancem als últims 3 corredors del dia i aprofito l'últim km per fer el mateix amb ell. Entro a meta en 4:14:38 i 23è posició. Una eufòria desbordant! Exhaust, sí, però molt feliç de com m'ha sortit tot!!!

90 segons justos i ja arriba Mario, quina capacitat de sacrifici que té, mare.....
Ens felicitem amb ell i amb les cares conegudes del dia que avui han sigut els companys de viatge per a n'esta aventura increïble, un final de temporada insuperable!
Anem a les dutxes, ens trobem en Quim que també ha disfrutat molt del Trail! Encara acabarem de gaudir de la gran organització del club Obrint Traça en un plat d'escudella i una bona rostida. Mirem l'entrega de trofeus, en lo gran Miguel Heras al capdamunt del caixó. Comentem l'evidència, la cursa dels Cingles ja s'ha convertit en una cursa especial! Enhorabona a tots!
Jo nomès dona les gràcies als meus companys de running per la gran temporada que m'han fet passar, i a la meua família per aguantam, ser que no és fàcil! L'any que ve més!!!

CURSA DELS BIBERONS 2014

Malauradament fa algo més de 2 mesos ens assabentavem de la desaparació de la cursa la Serena. Al mateix temps van dir que el mateix dia farien una cursa al Pinell de Brai, anomenada cursa dels Biberons, era el principi del que ha acabat sent un gran inici. Un homenatge a la lleva del biberó, i particularment un rècord per a la meu iaia, membre d'esta quinta, sempre et recordaré!!!
Esta clar que no m'ho vaig pensar ni un moment, hagués anat a Gandesa i ara aniria al Pinell, hem de fer comarca, la serra de Cavalls i Pàndols fins fa poc desconegudes per mi, i que pronte coneixeré en los ulls tancats.
Una vegada més tinc el gust de compartir la jornada en los infatigables Quim i Mario. El matí s'aixeca en pluja, però les ganes poden més i a les 9 tots apunt dins de la impressionant cooperativa del Pinell per encarar los 21 km i 920 metres de desnivell positiu. Lo dimoni banyut (que diu mun fill) encèn lo petardo i tots a còrrer! Surto detràs de Mario, de seguida es col·loca detràs del grup capdavanter, la cosa va de veritat avui......
Va plovent però en poca intensitat, sempre que no acabo afectant al terreno ja va bé, fa una temperatura perfecta, no com al Montsant! Li comento al "killer" que va animadet i me diu que avui toca així, pos a creure! Mentre puga aguantar ho he de fer, la distància i la seguretat de conèixer la part més tècnica i dura de la cursa em donen confiança.
Així anem avançant fins la primera pujada forta del dia, passant per un monument republicà, miradors, refugis, tota una recreació per intentar recordar lo que es va viure en estos paratges durant la batalla de l'Ebre, encara tinc temps de parlar del tema en Mario, vamos que en una guerra tots hi perden, li acabo dient.

Magnesi líquid pa engrasar

La baixada és molt tècnica, i en lo terreno banyat encara més, però la veritat és que m'ho passo d'allò més bé, ara sense encantam ni un moment que lo company tira fort. Així arribam a la carretera i al cap de poc ja trobem com s'uneix el recorregut en lo de la Serena, zona coneguda per a mi.

Asta borrossos sortim guapos,jojojo

Nem un grupet de 5 o 6 corredors, tots en moltes forces pareix, passem per santa Magdalena i cap dalt a la Cota 705, encara ens queda temps per conèixer a un noi del Perelló. Correm l'últim tram de pujada per sentir l'escalf de la gent que s'espera al pas de control i cap avall!

Pos anavem sis

Ara és el moment de la cursa que em noto més fort, així que em poso davant del grup i començo a tirar.Veig com els altres es queden una mica, Mario em diu que no m'espera i així ho faig. Ningú per davant i ningú per detràs, així prenent un gel i passant pel quart avituallament, tot i que vaig notant com em calsiguen els talons.

La Cota 705

Arribam a l'última pujada del dia, està molt curta ja, aquí albiro a dos corredors, últim avituallament i 3 km. fins meta. Símptomes de fatiga, però lo cap ne vol més i en 2 hores corrent los músculs estan prou bé. Los de davant no s'encanten, crec que no els podré atrapar. No desisteixo i entrant al poble m'hi vaig apropant fins que just a 150 metres de meta i fen l'esprint final els avanço entrant a meta en 2:14:32 i una 13ena posició que la veritat, em fa molt feliç!!
Entren els dos corredors i seguidament Mario, s'havia que estava molt aprop, però com en la vida quan corres sempre has de mirar endavant (o això diuen,jeje). Al cap de poc entra Quim, molt content també, s'esta posant "on fire". Una cursa corredora que em pogut disfrutar i que m'ha servit per treure'm l'espineta del Montsant. Una dutxa en aigua calenta, una rostida bonissíma, cervesa fresca, atenció al corredor en tot moment, llarga vida als Biberons!
Marxo abans que m'espera la Família, satisfet pel Treball realitzat, i esperant la próxima per Córrer!

Half UTSM 2014

18 d'octubre a les 12 del migdia, dia i hora per al meu nou repte, 44 km i 1884 m+

En la companyia de Quim, una vegada més ens disposem a disfrutar del nostre estimat running. La cursa comença desde Cabacés aprofitant la Ultra que comença i acaba a Cornudella per a les dos modalitats. Avui ho tinc molt clar, fa 4 dies que he acabat la verema, vinc cansat i mal entrenat, he d'anar a disfrutar sense pensar ni en temps ni en resultats.
En esta intenció començo, a un ritme cómode, que pronte deixara de ser tan tranquil com voldria per la forta calor que fa a aquella hora, un dia d'octubre massa calurós!
Passo pel primer control situat a la Figuera, en ganes i força, sortint del poble em posso a xerrar en un noi de Vinebre. Li explico que hi ha un bici-at a Vinebre i així anem allargant la conversa fins que, merda! No veiem cap cinta, ens hem perdut! Peguem mitja volta i tardo 12 minuts a arribar a la cruïlla que ens haviem despistat, mare!
Ara toca una forta baixada fins a la Villella Baixa, no paro d'avançar gent, se m'han trencat tots els plans, vull recuperar el temps perdut, un gran error.........
Quan arribo a la Vilella estic exhaust i content a la vegada perquè crec que acabaré recuperant el que he perdut. Pronte m'adono que res més lluny de la realitat, arriben ja les primeres rampes i som al km. 15. Això si que em fa molt mal anímicament apart del fisíc, clar. Arribo a la Vilella Alta en molta fatiga, bec molta aigua d'una font, segurament massa, ja m'he pres dos gels i un magnesi, i al cap ja em venen els primers pensaments, avui no acabaré.......
Surto camí d'Escala Dei sense aconseguir de treure'm del cap el pensament negatiu d'abandonar, la calor apreta, em costa molt córrer, estic molt fatigat, les rampes quasi són contínues, ho tinc decidit, no val la pena continuar.
Així arribo a Scala Dei, però la bona gent de l'organització em diuen que el bus no ve fins les 6, són les 3. M'animen a continuar, m'avituallo bé, i m'enganyo a mi mateix, vinga va, ho provaré. Marxo direcció la Serra Major del Montsant i al cap de poc les rampes són més insuportables que mai, només puc caminar, em costa respirar, en fin..............
Quan ja sóc a la senda per arribar al pas d'Escletxa m'assento a una sombra, parlo en un que esta 10 metres més enllà, i de sobte sento una veu de dalt que em crida, és Quim! Es sorprèn de que vagi detràs, li explico que m'he perdut, li dic que tiro ell que pot, però dec d'estar en un estat tan lamentable que diu que es queda en mi. Deprés de patir una mica emprenem el camí de tornada a Scala Dei. Finalment acabarem compartint el nostre primer abando en comú, jeje.
Pegant-li moltes voltes, podria treure moltes excuses o motius per a justificar el que m'ha passat, segurament alguna en raó, però ara només queda mirar endavant, hem d'apendre dels errors i continuar disfrutant d'això que ens agrada, Còrrer!
Fins la propera!