BITEM I XERTA

Cada vegada hem costa més troba temps per córrer i encara més poder explicar les curses que faig, però no desistiré!

El 8 de febrer vaig anar cap a Bítem en mun sogre Manel i en Mario, a disfrutar de l'ambient de la cursa la Marcenca. Era la meua primera vegada i tenia moltes ganes de conèixer un terreno nou per a mi. També faríem encara més caliu en lo Salva, la Marta i Xavi d'Horta, companys del meu nou club, Cara Nord.

A priori sabia que la cursa seria bastant ràpida, en la pujada del Montaspre com a punt més alt del recorregut. Un matí fred, en una setmana que va nevar  a cotes molt baixes, i que el recorregut en bastants trams del seu recooregut encara faria acte de presència. Com al Pastisset arriscaria de bon començament, en un ritme alt, que podria aguantar sense gaire sofriment ja que acabaria completant la cursa en 2:16:25 i repetint posició per segona vegada este 2015, la vintena de la general. Al final animació familiar per part dels pares, i molt bona companyia per a gaudir del bon dinar i diferents obsequis de la gent de Bítem. esperem poder repetir!

I al cap d'un mes just cap a Xerta falta gent! En este cas después d'un mes en tots los caps de setmana ocupats i en pocs entrenos de qualitat però en moltes ganes. La mitíca cursa de les Fonts mos espera, ara englobada en lo que és ja un referent dels corredors d'ultrafons, l'Ultra Trail les Fonts. En lo nostre cas 27 km. i 1650m+ per davant.

Marxaria en David de Gandesa i allí ens trobaríem en Quim, i l'Àngel i Mario que estaven disposats a acabar l'Ultra, bravo per ells.
Canvio el xip de les dos primeres curses de l'any, vull arribar al punt més alt del dia, la Coscollosa en forces, i així disfrutar més de la segona part, i a més afrontar-la en garanties, però una cosa són els plans que fem i después a vegades el transcurs dels fets van per un altre costat. Acabaré patint els últims quilòmetres, sigue per la calor, per la mala planificació d'avituallaments, per l'exigència del recorregut, per la falta d'entrenos o per tot una mica.

Tot i així infinitament content pel resultat, acabant en 3:06:12 i 18è de la general, patint més del compte al final però en un resultat immillorable.
Agraïr el suport dels companys de Cara Nord a l'arribada i del tracte tan proper de la gent de Xerta un any més!

ANY NOU ,CLUB NOU

Ja hem completat la primera cursa de l'any, i de quina manera!
Primer que res, estrenava colors. Després d'uns quants anys defensant la camiseta dels Bici-ats Terra Alta a partir d'ara correré de groc, en los companys de Cara Nord d'Horta de sant Joan. Continuam fent comarca.
Un any més tocava debutar a Benifallet, a la ja clàssica cursa del Pastisset, en la seua pujada a la creu de Santos, en un total de 26,8 km i 1522m+, i en l'afegit d'un tram nou de 4 km.
El dia es presentava ventós i fred, però ja se sap és lo que té l'hivern. A les 9 del matí ja estàvem preparats per donar la sortida: Quim, Mario, Marcos, Marta i un servidor; 5 groguets per a donar guerra. Lo corralet fa goig, està ple com un ou, 260 corredors en total.

Aon esta Wally....

Traca i PUM! A còrrer....  Ràpidament s'estira el grup, hem col·loco tot l'avant que puc, sempre en un ritme que intento que sigue còmode, se'm col·loca davant Mario i veig que em treu uns metres, ai avui! Pronte arribam a un barranc en lo grup totalment estirat, lo motor ja treballa al 100%.
Tinc la refència del groguet uns metres més enllà i vaig pedalant per no perdre'l, cosa que m'obliga a fer algún adelantament. Em prenc ràpidament un gel, m'avituallo bé a tots els controls, i sense temps per despistam ja estem pujant la llarga ascensió a la creu de Santos. Arribo dalt en 1 hora 50 minuts, ara en menos fàtiga, i increïblement encara podent seguir lo ritme que està imposant lo "Killer".

Lo barranc

Vaig a tocar la creu en tentacions de no arribar-hi i girar cua, però no, fem-ho bé! I cap avall. Tinc un moment de dubte al baixar ja que em decanto cap a la sendera dels que pujen, rectifico ràpid i veig que havia de girar a la dreta, quina baixada més picada! S'han escapat una mica els de davant, hauré d'accelerar. Em ploren els ulls del fred, sinó caic ni entropesso és de miracle. Veig en la distància al grupet, faig uns rectes inconscients, i consegueixo atrapa'ls. Ara vindran els quilòmetres nous que disfruto de valent. Tot va bé, inclòs és el moment de la cursa que em trobo millor, tortillada al peu...
Per sort, continuo com si res, i en no res estem a Cardó. Allí ens espera Xavi i ens anima, gràcies!
Intercanviam impressions en Mario, anem molt ben posicionats i ara tinc ganes de tirar jo del carro, costa avall.......

Gràcies Ximo

Quan fem una baixada xaladora em torno a tortillar el mateix peu, al final si que em faré mal. Dixo passar al company i poc a poc em recupero però el dolor em fa dubtar uns instants. Arribem al penúltim avituallament i diuen que queden 5 o 6 km. Pel temps que portam ja vec que sortiran uns cronos més alts que en edicions anteriors. Aquí he tornat a recuperar la meua referència d'avui, ja no cal que lo nombra, jeje.
Últimes pujades del dia i canvi de ritme aplostufant del "Killer". Encara no en té prou. M'enganxo a n'ell com una caparra, encara té dos presses en el punt de mira. Quan arribem a la seua altura ja estic desmanegat i cedeixo, avui ja en tinc prou. Ja estem arribant al poble i encara passo a un dels dos corredors, per davant veig a Mario que fa el mateix amb l'altre corredor i així fins meta entrant en 20ena posició i parant lo crono en 3:03:00. Avui ha sortit bé! He arriscat i he completat una gran cursa, però sóc conscient que hagués pogut ser diferent. Que faré la próxima?
Ara a disfrutar de l'escudella de les dones meravelles, a comentar la jugada en los amics del club i a esperar a la Marcenca a Bitem.

Només agraïr la bona acollida per part dels comapnys d'Horta, esperem que sigue l'inici d'una gran amistat, i un capítol apart per a tota la gent de Benifallet per la gran currada, en una gran cursa que ha estat en tots el sentits Perfectaaa!

CINGLES EXTREME 2014

Hi ja hem arribat a final de temporada! Enguany deixava de banda la cursa de les Roques per descobrir una cursa que pronte es convertira en un referent, la cursa dels Cingles. Tres modalitats: caminada, Trail i Extreme, l'elegida per mi.

Així impressiona....

Una vegada lo trio calavera cap a Vilaplana, ells ja més rodats de les Roques de la semana abans, Quim disposat a fer el Trail i Mario, com no, m'acompanyaria a mi a l'Extreme.

A les 8 del matí donen el tret de sortida en un gran al·licient, Miguel Heras a primera fila, un referent a nivell mundial dins del trail running, un gran puntàs per part de l'organització. I sabeu qui es va encarregar la nit abans de fer de relacions públiques d'aquest corredor èlit? Joe Soldevila!
Fa 2 dies que plou, i de moment hi ha una treva, l'haurem d'aprofitar per fer una bona sortida. Hi ha molts participants, així que començam lents, avançant gent a poc a poc, arribant al cap de 2 km. a la primera pujada del dia, la Mussara, la més dura del perfil. Es crea una fila india de corredors que fa goig, a mi em va seguint de prop Mario i poc a poc anem ascendint per un terreno que no es fa excessivament dur. Així fins dalt, on ja mos espera la boira i les primeres gotellades de la jornada.
Ara toca baixa, el company m'ajuda a treure'm el paravent de la motxilla i avall! Es creen rierols per les sendes, va plovent, al començament intento evitar posar els peus dins de l'aigua, però poc a poc la cosa es va intensificant, i es converteix en una faena impossible. Per tots els barrancs que creuem baixa aigua, és impressionant, estic disfrutant molt, això si que és trailrunning!

Per les escales millor....

Un capítol apart es mereixen tots els voluntaris que anirem trobant durant el recorregut, sempre donant la màxima atenció a les nostres necessitats, aguantant la que queia, i amb un somriure a la boca, increïble!
Mentrestant encarem la segona pujada del dia, al saber que la més dura ha sigut la primera, psicològicament m'ajuda a afrontar-ho en més ganes. Tornem a baixar per una senda predregosa plena d'aigua, aquí m'ajunto en dos corredors que em sonen del circuit Ebre, per les seues bones marques, penso que vaig ben col·locat. La tercera pujada del dia i més costa avall.....
Ja m'hauré pres un gel i un magnesi, i en aquest tram tinc la primera i única caiguda, per sort la cosa no passa d'aquí, el terra rellisca molt i s'ha d'anar en moltes precaucions.
Arribem al desvío en que la gent del Trail ja fara els últims kms. cap a Vilaplana, i que a mi em serveix de referència per saber que la meitat de la feina ja està feta. Per un giro de 180º graus veig a uns 200 metres a Mario, pensava que ja no el veuria més, però me n'adono que m'havia equivocat, no es rendeix mai lo capo. Hi ha alguna estona que para de ploure però al cap de poc i torna, estic disfrutant de valent, penso que és el dia ideal i que això no fa més que engrandir la cursa.
En tot moment vaig acompanyat, al ser molts participants, sempre diviso algú per davant i noto l'escalf dels que venen per detràs. Així arribem a la última pujada del dia, aquí em noto més justet de forces, em prenc el segon i últim gel a un avituallament, on també aprofito per agafar dos gominoles, que llèpol sóc, jeje. Aquí vaig acompanyat per dos corredors, el de detràs diu que diguem algo per distreure'ns, així surt el tema que ell ha quedat quart al campionat de Catalunya d'ultres i l'altre que també es dedica a distàncies llargues i que lo seu company de fàtigues és Marc Balanyà. Això em fa passar el cansament de cop, ja agafo consciència de la cursa que estic completant, això em donara ales fins al final. Al final de la pujada hi ha un tram molt tècnic, aquí s'ajunta Mario i li explico que estem rodejats de gent en molt de nivell, i a qui li explico també, jajaja!
Així que un cop dalt a apretar les dents i avall! Passam per una zona plena de fang que rellisca molt, però a partir d'aquí gas a fondo! Trobem l'últim avituallament, 4 km. fins meta, marxo detràs del quart del campionat d'ultres, em servira de referència. Així avancem als últims 3 corredors del dia i aprofito l'últim km per fer el mateix amb ell. Entro a meta en 4:14:38 i 23è posició. Una eufòria desbordant! Exhaust, sí, però molt feliç de com m'ha sortit tot!!!

90 segons justos i ja arriba Mario, quina capacitat de sacrifici que té, mare.....
Ens felicitem amb ell i amb les cares conegudes del dia que avui han sigut els companys de viatge per a n'esta aventura increïble, un final de temporada insuperable!
Anem a les dutxes, ens trobem en Quim que també ha disfrutat molt del Trail! Encara acabarem de gaudir de la gran organització del club Obrint Traça en un plat d'escudella i una bona rostida. Mirem l'entrega de trofeus, en lo gran Miguel Heras al capdamunt del caixó. Comentem l'evidència, la cursa dels Cingles ja s'ha convertit en una cursa especial! Enhorabona a tots!
Jo nomès dona les gràcies als meus companys de running per la gran temporada que m'han fet passar, i a la meua família per aguantam, ser que no és fàcil! L'any que ve més!!!

CURSA DELS BIBERONS 2014

Malauradament fa algo més de 2 mesos ens assabentavem de la desaparació de la cursa la Serena. Al mateix temps van dir que el mateix dia farien una cursa al Pinell de Brai, anomenada cursa dels Biberons, era el principi del que ha acabat sent un gran inici. Un homenatge a la lleva del biberó, i particularment un rècord per a la meu iaia, membre d'esta quinta, sempre et recordaré!!!
Esta clar que no m'ho vaig pensar ni un moment, hagués anat a Gandesa i ara aniria al Pinell, hem de fer comarca, la serra de Cavalls i Pàndols fins fa poc desconegudes per mi, i que pronte coneixeré en los ulls tancats.
Una vegada més tinc el gust de compartir la jornada en los infatigables Quim i Mario. El matí s'aixeca en pluja, però les ganes poden més i a les 9 tots apunt dins de la impressionant cooperativa del Pinell per encarar los 21 km i 920 metres de desnivell positiu. Lo dimoni banyut (que diu mun fill) encèn lo petardo i tots a còrrer! Surto detràs de Mario, de seguida es col·loca detràs del grup capdavanter, la cosa va de veritat avui......
Va plovent però en poca intensitat, sempre que no acabo afectant al terreno ja va bé, fa una temperatura perfecta, no com al Montsant! Li comento al "killer" que va animadet i me diu que avui toca així, pos a creure! Mentre puga aguantar ho he de fer, la distància i la seguretat de conèixer la part més tècnica i dura de la cursa em donen confiança.
Així anem avançant fins la primera pujada forta del dia, passant per un monument republicà, miradors, refugis, tota una recreació per intentar recordar lo que es va viure en estos paratges durant la batalla de l'Ebre, encara tinc temps de parlar del tema en Mario, vamos que en una guerra tots hi perden, li acabo dient.

Magnesi líquid pa engrasar

La baixada és molt tècnica, i en lo terreno banyat encara més, però la veritat és que m'ho passo d'allò més bé, ara sense encantam ni un moment que lo company tira fort. Així arribam a la carretera i al cap de poc ja trobem com s'uneix el recorregut en lo de la Serena, zona coneguda per a mi.

Asta borrossos sortim guapos,jojojo

Nem un grupet de 5 o 6 corredors, tots en moltes forces pareix, passem per santa Magdalena i cap dalt a la Cota 705, encara ens queda temps per conèixer a un noi del Perelló. Correm l'últim tram de pujada per sentir l'escalf de la gent que s'espera al pas de control i cap avall!

Pos anavem sis

Ara és el moment de la cursa que em noto més fort, així que em poso davant del grup i començo a tirar.Veig com els altres es queden una mica, Mario em diu que no m'espera i així ho faig. Ningú per davant i ningú per detràs, així prenent un gel i passant pel quart avituallament, tot i que vaig notant com em calsiguen els talons.

La Cota 705

Arribam a l'última pujada del dia, està molt curta ja, aquí albiro a dos corredors, últim avituallament i 3 km. fins meta. Símptomes de fatiga, però lo cap ne vol més i en 2 hores corrent los músculs estan prou bé. Los de davant no s'encanten, crec que no els podré atrapar. No desisteixo i entrant al poble m'hi vaig apropant fins que just a 150 metres de meta i fen l'esprint final els avanço entrant a meta en 2:14:32 i una 13ena posició que la veritat, em fa molt feliç!!
Entren els dos corredors i seguidament Mario, s'havia que estava molt aprop, però com en la vida quan corres sempre has de mirar endavant (o això diuen,jeje). Al cap de poc entra Quim, molt content també, s'esta posant "on fire". Una cursa corredora que em pogut disfrutar i que m'ha servit per treure'm l'espineta del Montsant. Una dutxa en aigua calenta, una rostida bonissíma, cervesa fresca, atenció al corredor en tot moment, llarga vida als Biberons!
Marxo abans que m'espera la Família, satisfet pel Treball realitzat, i esperant la próxima per Córrer!

Half UTSM 2014

18 d'octubre a les 12 del migdia, dia i hora per al meu nou repte, 44 km i 1884 m+

En la companyia de Quim, una vegada més ens disposem a disfrutar del nostre estimat running. La cursa comença desde Cabacés aprofitant la Ultra que comença i acaba a Cornudella per a les dos modalitats. Avui ho tinc molt clar, fa 4 dies que he acabat la verema, vinc cansat i mal entrenat, he d'anar a disfrutar sense pensar ni en temps ni en resultats.
En esta intenció començo, a un ritme cómode, que pronte deixara de ser tan tranquil com voldria per la forta calor que fa a aquella hora, un dia d'octubre massa calurós!
Passo pel primer control situat a la Figuera, en ganes i força, sortint del poble em posso a xerrar en un noi de Vinebre. Li explico que hi ha un bici-at a Vinebre i així anem allargant la conversa fins que, merda! No veiem cap cinta, ens hem perdut! Peguem mitja volta i tardo 12 minuts a arribar a la cruïlla que ens haviem despistat, mare!
Ara toca una forta baixada fins a la Villella Baixa, no paro d'avançar gent, se m'han trencat tots els plans, vull recuperar el temps perdut, un gran error.........
Quan arribo a la Vilella estic exhaust i content a la vegada perquè crec que acabaré recuperant el que he perdut. Pronte m'adono que res més lluny de la realitat, arriben ja les primeres rampes i som al km. 15. Això si que em fa molt mal anímicament apart del fisíc, clar. Arribo a la Vilella Alta en molta fatiga, bec molta aigua d'una font, segurament massa, ja m'he pres dos gels i un magnesi, i al cap ja em venen els primers pensaments, avui no acabaré.......
Surto camí d'Escala Dei sense aconseguir de treure'm del cap el pensament negatiu d'abandonar, la calor apreta, em costa molt córrer, estic molt fatigat, les rampes quasi són contínues, ho tinc decidit, no val la pena continuar.
Així arribo a Scala Dei, però la bona gent de l'organització em diuen que el bus no ve fins les 6, són les 3. M'animen a continuar, m'avituallo bé, i m'enganyo a mi mateix, vinga va, ho provaré. Marxo direcció la Serra Major del Montsant i al cap de poc les rampes són més insuportables que mai, només puc caminar, em costa respirar, en fin..............
Quan ja sóc a la senda per arribar al pas d'Escletxa m'assento a una sombra, parlo en un que esta 10 metres més enllà, i de sobte sento una veu de dalt que em crida, és Quim! Es sorprèn de que vagi detràs, li explico que m'he perdut, li dic que tiro ell que pot, però dec d'estar en un estat tan lamentable que diu que es queda en mi. Deprés de patir una mica emprenem el camí de tornada a Scala Dei. Finalment acabarem compartint el nostre primer abando en comú, jeje.
Pegant-li moltes voltes, podria treure moltes excuses o motius per a justificar el que m'ha passat, segurament alguna en raó, però ara només queda mirar endavant, hem d'apendre dels errors i continuar disfrutant d'això que ens agrada, Còrrer!
Fins la propera!

CURSA DELS COCONS

I després de torna a ser pares hem pensava que no podria seguir un ritme regular d'entreno. Vaig fer un replantejament de la situació, m'ha costat molt arribar fins aquí i no podia tirar-ho tot per la borda, així que la solució la vaig trobar en canviar els horaris. Ara que fa bon temps, i pronte es fa de dia vaig pensar en fer alguna sortida abans de treballar. Dit i fet! El 13 de Juny neixia l'Amèlia, el 20 feia el primer entreno a les 6:30 del matí i el 12 de Juliol arribaria la primera cursa de esta nova etapa: la cursa nocturna de muntanya a Tivenys, els Cocons (24 km. en 1116 m+).
Per a este dia tindria la immillorable companyia de Mario, en molts dubtes fins a última hora, però finalment allí estàvem los dos a la línea de sortida. Ple estiu, pareix que la gent s'hagi de relaxar, i res més allunyat de la realitat, allí més de 100 corredors en lo frontal al front disposats a donar guerra pel terme de Tivenys, en una lluna plena espectacular.
A les 9:30 encara s'hi veu, així que ho aprofitem tots per tirar fort desde el principi. Surto en ganes de disfrutar, com ho tobava a faltar!
Pronte arribem a una rampa molt forta, ja va bé començar així des del principi, el grup es va estirant ràpidament, he sortit animat però pronte ja em crida Mario, el porto just al darrere. Quan arribem dalt es posa davant i marca un ritme que em fa anar molt al límit per seguir-lo, però no em puc despenjar, ahir va sortir de festa!!!
Anem molt ben col·locats degut al ritme que porta, en una ascensió suau però constant. Quan arriba la primer pujada forta em poso jo davant, aquí aguantaré una bona estona, en un grupet de quatre corredors, no em fa ningú el relleu durant una bona estona, vaig bé, ara crestejem una mica, penso el que estic disfrutant just en aquest punt, jeje.
Els avituallments són abundants, tenia planificada la cursa per als 5 que marcaven al blog i finalment en posen 4 d'extres, molt millor! Inclòs bec massa líquid en algún.....
Quan ja m'estic cansant de marcar el ritme em dona el relleu Mario, i quin canvi de ritme! Fernando no ens pot seguir, i el del trail Roquetes ens acabarà avançant a la primera baixada que trobem. Arribem baix a una vall i altre cop per amunt, estic patint però és una sensació que trobava a faltar, jajaja. Quan arribem dalt hi ha el quart avituallament oficial, estem al km. 15, ara vindran 7 km. de costa avall, una cosa atípica en la majoria de curses.....
Així arribem al km. 22 on ens espera l'última pujada del dia, bueno de la nit, els quadríceps es queden clavats, normal después de tan baixar, però ja no quedara temps per a que vaigué a més. Arribem dalt en Mario i ja veiem Tivenys als nostres peus.

Entrem a meta en 2h:31m i posició 22, ha sigut el retorn perfecte amb l'aliat perfecte, avui més que mai hem sigut team Franja Power!
Anem a les dutxes, disfrutem del tracte de la gent de Tivenys i cap a casa a descansar!

MARATÓ LA FAGEDA 2014

Hi havia una vegada tres bailets que vivien en dos bonics pobles veïns situats en un indret molt, molt llunyà. Ells disfrutaven molt practicant un esport que la gent  de la zona anomenava running. Un bondia es van decidir per anar a disputar una marató de muntanya a la moblada vila de la Sènia.
Així que dit i fet, els tres amics, van arribar disposats a donar guerra per aquells paratges, un asolellat i ventós domenge. Es van congregar corredors de totes les viles veïnes per a l'ocasió, inclòs d'indrets més llunyans, tots decidits a completar los 42 km. i 2432 metres de desnivell positiu.

Els nois ja van trobar moltes cares conegudes d'altres aventures, van xerrar, van riure, i es van preparar per a començar a córrer. Els responsables de la cursa van donar el tret de sortida, i el grup es va estirar ràpidament, forman un grup capdavanter molt definit, format pels nois més forts i preparats de la trobada. Un dels amics va tindre problemes respiratoris al principi, i va tindre que reduïr el ritme, per detràs venia el seu company que també anava incòmode per culpa de mal de cap, en aquest cas. Tot i això van anar avançant kilòmetres en  paciència i esforç, tenien temps per recuperar sensacions. Per detràs venia el tercer en discòrdia, avançant a un ritme ferm i decidit.

Van encarar la primera pujada forta del dia, feia un temps favorable per córrer, i es podia dosificar bé el pas dels km. A més la gent del Trail CER els tractaven molt bé, avituallant-los amb begudes i menjar per fer més suportable el desgast que els suposava el pas de les hores.
Ara venia un bucle de pujades i baixades on es va afegir a la festa un bailet molt eixerit de Vinarós donant conversa als dos companys que s'anaven separant i ajuntant per moments.
Tots sabien que si podien arribar a l'últim punt alt del dia , situat al km. 30, podrien afrontar la part final amb garanties físiques i mentals per disfrutar de la part final i completar la cursa en un temps acceptable. I així va ser, el recorregut va anar avançant per davall d'aquells cossos inquiets, per aquelles muntanyes abruptes! La il·lusió era gran, van fer el que calia per no patir més del compte i van poder disfrutar entrant dos nois junts a meta en 5:15, el tercer arribaria a les 5:30.

Així que contents i feliços es van anar a dutxar! Quan ja es disposaven a menjar-se una merescuda fideuadà es va afegir a la festa un altre veí seu que arribava en 6:15, felicitat inmensa.
Havia valgut la pena la matinada, ens ho havíem passat molt bé tots, disfrutant de les muntanyes dels Ports, del tracte de la gent de la Sènia, i de practicar l'esport que ens fa feliços, córrer.
Coloret, colorat, este conte s'ha acabat!