18 d'octubre a les 12 del migdia, dia i hora per al meu nou repte, 44 km i 1884 m+
En la companyia de Quim, una vegada més ens disposem a disfrutar del nostre estimat running. La cursa comença desde Cabacés aprofitant la Ultra que comença i acaba a Cornudella per a les dos modalitats. Avui ho tinc molt clar, fa 4 dies que he acabat la verema, vinc cansat i mal entrenat, he d'anar a disfrutar sense pensar ni en temps ni en resultats.
En esta intenció començo, a un ritme cómode, que pronte deixara de ser tan tranquil com voldria per la forta calor que fa a aquella hora, un dia d'octubre massa calurós!
Passo pel primer control situat a la Figuera, en ganes i força, sortint del poble em posso a xerrar en un noi de Vinebre. Li explico que hi ha un bici-at a Vinebre i així anem allargant la conversa fins que, merda! No veiem cap cinta, ens hem perdut! Peguem mitja volta i tardo 12 minuts a arribar a la cruïlla que ens haviem despistat, mare!
Ara toca una forta baixada fins a la Villella Baixa, no paro d'avançar gent, se m'han trencat tots els plans, vull recuperar el temps perdut, un gran error.........
Quan arribo a la Vilella estic exhaust i content a la vegada perquè crec que acabaré recuperant el que he perdut. Pronte m'adono que res més lluny de la realitat, arriben ja les primeres rampes i som al km. 15. Això si que em fa molt mal anímicament apart del fisíc, clar. Arribo a la Vilella Alta en molta fatiga, bec molta aigua d'una font, segurament massa, ja m'he pres dos gels i un magnesi, i al cap ja em venen els primers pensaments, avui no acabaré.......
Surto camí d'Escala Dei sense aconseguir de treure'm del cap el pensament negatiu d'abandonar, la calor apreta, em costa molt córrer, estic molt fatigat, les rampes quasi són contínues, ho tinc decidit, no val la pena continuar.
Així arribo a Scala Dei, però la bona gent de l'organització em diuen que el bus no ve fins les 6, són les 3. M'animen a continuar, m'avituallo bé, i m'enganyo a mi mateix, vinga va, ho provaré. Marxo direcció la Serra Major del Montsant i al cap de poc les rampes són més insuportables que mai, només puc caminar, em costa respirar, en fin..............
Quan ja sóc a la senda per arribar al pas d'Escletxa m'assento a una sombra, parlo en un que esta 10 metres més enllà, i de sobte sento una veu de dalt que em crida, és Quim! Es sorprèn de que vagi detràs, li explico que m'he perdut, li dic que tiro ell que pot, però dec d'estar en un estat tan lamentable que diu que es queda en mi. Deprés de patir una mica emprenem el camí de tornada a Scala Dei. Finalment acabarem compartint el nostre primer abando en comú, jeje.
Pegant-li moltes voltes, podria treure moltes excuses o motius per a justificar el que m'ha passat, segurament alguna en raó, però ara només queda mirar endavant, hem d'apendre dels errors i continuar disfrutant d'això que ens agrada, Còrrer!
Fins la propera!
miércoles, 22 de octubre de 2014
miércoles, 16 de julio de 2014
CURSA DELS COCONS
I després de torna a ser pares hem pensava que no podria seguir un ritme regular d'entreno. Vaig fer un replantejament de la situació, m'ha costat molt arribar fins aquí i no podia tirar-ho tot per la borda, així que la solució la vaig trobar en canviar els horaris. Ara que fa bon temps, i pronte es fa de dia vaig pensar en fer alguna sortida abans de treballar. Dit i fet! El 13 de Juny neixia l'Amèlia, el 20 feia el primer entreno a les 6:30 del matí i el 12 de Juliol arribaria la primera cursa de esta nova etapa: la cursa nocturna de muntanya a Tivenys, els Cocons (24 km. en 1116 m+).
Per a este dia tindria la immillorable companyia de Mario, en molts dubtes fins a última hora, però finalment allí estàvem los dos a la línea de sortida. Ple estiu, pareix que la gent s'hagi de relaxar, i res més allunyat de la realitat, allí més de 100 corredors en lo frontal al front disposats a donar guerra pel terme de Tivenys, en una lluna plena espectacular.
A les 9:30 encara s'hi veu, així que ho aprofitem tots per tirar fort desde el principi. Surto en ganes de disfrutar, com ho tobava a faltar!
Pronte arribem a una rampa molt forta, ja va bé començar així des del principi, el grup es va estirant ràpidament, he sortit animat però pronte ja em crida Mario, el porto just al darrere. Quan arribem dalt es posa davant i marca un ritme que em fa anar molt al límit per seguir-lo, però no em puc despenjar, ahir va sortir de festa!!!
Anem molt ben col·locats degut al ritme que porta, en una ascensió suau però constant. Quan arriba la primer pujada forta em poso jo davant, aquí aguantaré una bona estona, en un grupet de quatre corredors, no em fa ningú el relleu durant una bona estona, vaig bé, ara crestejem una mica, penso el que estic disfrutant just en aquest punt, jeje.
Els avituallments són abundants, tenia planificada la cursa per als 5 que marcaven al blog i finalment en posen 4 d'extres, molt millor! Inclòs bec massa líquid en algún.....
Quan ja m'estic cansant de marcar el ritme em dona el relleu Mario, i quin canvi de ritme! Fernando no ens pot seguir, i el del trail Roquetes ens acabarà avançant a la primera baixada que trobem. Arribem baix a una vall i altre cop per amunt, estic patint però és una sensació que trobava a faltar, jajaja. Quan arribem dalt hi ha el quart avituallament oficial, estem al km. 15, ara vindran 7 km. de costa avall, una cosa atípica en la majoria de curses.....
Així arribem al km. 22 on ens espera l'última pujada del dia, bueno de la nit, els quadríceps es queden clavats, normal después de tan baixar, però ja no quedara temps per a que vaigué a més. Arribem dalt en Mario i ja veiem Tivenys als nostres peus.
Entrem a meta en 2h:31m i posició 22, ha sigut el retorn perfecte amb l'aliat perfecte, avui més que mai hem sigut team Franja Power!
Anem a les dutxes, disfrutem del tracte de la gent de Tivenys i cap a casa a descansar!
Per a este dia tindria la immillorable companyia de Mario, en molts dubtes fins a última hora, però finalment allí estàvem los dos a la línea de sortida. Ple estiu, pareix que la gent s'hagi de relaxar, i res més allunyat de la realitat, allí més de 100 corredors en lo frontal al front disposats a donar guerra pel terme de Tivenys, en una lluna plena espectacular.
A les 9:30 encara s'hi veu, així que ho aprofitem tots per tirar fort desde el principi. Surto en ganes de disfrutar, com ho tobava a faltar!
Pronte arribem a una rampa molt forta, ja va bé començar així des del principi, el grup es va estirant ràpidament, he sortit animat però pronte ja em crida Mario, el porto just al darrere. Quan arribem dalt es posa davant i marca un ritme que em fa anar molt al límit per seguir-lo, però no em puc despenjar, ahir va sortir de festa!!!
Anem molt ben col·locats degut al ritme que porta, en una ascensió suau però constant. Quan arriba la primer pujada forta em poso jo davant, aquí aguantaré una bona estona, en un grupet de quatre corredors, no em fa ningú el relleu durant una bona estona, vaig bé, ara crestejem una mica, penso el que estic disfrutant just en aquest punt, jeje.
Els avituallments són abundants, tenia planificada la cursa per als 5 que marcaven al blog i finalment en posen 4 d'extres, molt millor! Inclòs bec massa líquid en algún.....
Quan ja m'estic cansant de marcar el ritme em dona el relleu Mario, i quin canvi de ritme! Fernando no ens pot seguir, i el del trail Roquetes ens acabarà avançant a la primera baixada que trobem. Arribem baix a una vall i altre cop per amunt, estic patint però és una sensació que trobava a faltar, jajaja. Quan arribem dalt hi ha el quart avituallament oficial, estem al km. 15, ara vindran 7 km. de costa avall, una cosa atípica en la majoria de curses.....
Així arribem al km. 22 on ens espera l'última pujada del dia, bueno de la nit, els quadríceps es queden clavats, normal después de tan baixar, però ja no quedara temps per a que vaigué a més. Arribem dalt en Mario i ja veiem Tivenys als nostres peus.
Entrem a meta en 2h:31m i posició 22, ha sigut el retorn perfecte amb l'aliat perfecte, avui més que mai hem sigut team Franja Power!
Anem a les dutxes, disfrutem del tracte de la gent de Tivenys i cap a casa a descansar!
lunes, 28 de abril de 2014
MARATÓ LA FAGEDA 2014
Hi havia una vegada tres bailets que vivien en dos bonics pobles veïns situats en un indret molt, molt llunyà. Ells disfrutaven molt practicant un esport que la gent de la zona anomenava running. Un bondia es van decidir per anar a disputar una marató de muntanya a la moblada vila de la Sènia.
Així que dit i fet, els tres amics, van arribar disposats a donar guerra per aquells paratges, un asolellat i ventós domenge. Es van congregar corredors de totes les viles veïnes per a l'ocasió, inclòs d'indrets més llunyans, tots decidits a completar los 42 km. i 2432 metres de desnivell positiu.
Els nois ja van trobar moltes cares conegudes d'altres aventures, van xerrar, van riure, i es van preparar per a començar a córrer. Els responsables de la cursa van donar el tret de sortida, i el grup es va estirar ràpidament, forman un grup capdavanter molt definit, format pels nois més forts i preparats de la trobada. Un dels amics va tindre problemes respiratoris al principi, i va tindre que reduïr el ritme, per detràs venia el seu company que també anava incòmode per culpa de mal de cap, en aquest cas. Tot i això van anar avançant kilòmetres en paciència i esforç, tenien temps per recuperar sensacions. Per detràs venia el tercer en discòrdia, avançant a un ritme ferm i decidit.
Van encarar la primera pujada forta del dia, feia un temps favorable per córrer, i es podia dosificar bé el pas dels km. A més la gent del Trail CER els tractaven molt bé, avituallant-los amb begudes i menjar per fer més suportable el desgast que els suposava el pas de les hores.
Ara venia un bucle de pujades i baixades on es va afegir a la festa un bailet molt eixerit de Vinarós donant conversa als dos companys que s'anaven separant i ajuntant per moments.
Tots sabien que si podien arribar a l'últim punt alt del dia , situat al km. 30, podrien afrontar la part final amb garanties físiques i mentals per disfrutar de la part final i completar la cursa en un temps acceptable. I així va ser, el recorregut va anar avançant per davall d'aquells cossos inquiets, per aquelles muntanyes abruptes! La il·lusió era gran, van fer el que calia per no patir més del compte i van poder disfrutar entrant dos nois junts a meta en 5:15, el tercer arribaria a les 5:30.
Així que contents i feliços es van anar a dutxar! Quan ja es disposaven a menjar-se una merescuda fideuadà es va afegir a la festa un altre veí seu que arribava en 6:15, felicitat inmensa.
Havia valgut la pena la matinada, ens ho havíem passat molt bé tots, disfrutant de les muntanyes dels Ports, del tracte de la gent de la Sènia, i de practicar l'esport que ens fa feliços, córrer.
Coloret, colorat, este conte s'ha acabat!
Així que dit i fet, els tres amics, van arribar disposats a donar guerra per aquells paratges, un asolellat i ventós domenge. Es van congregar corredors de totes les viles veïnes per a l'ocasió, inclòs d'indrets més llunyans, tots decidits a completar los 42 km. i 2432 metres de desnivell positiu.
Els nois ja van trobar moltes cares conegudes d'altres aventures, van xerrar, van riure, i es van preparar per a començar a córrer. Els responsables de la cursa van donar el tret de sortida, i el grup es va estirar ràpidament, forman un grup capdavanter molt definit, format pels nois més forts i preparats de la trobada. Un dels amics va tindre problemes respiratoris al principi, i va tindre que reduïr el ritme, per detràs venia el seu company que també anava incòmode per culpa de mal de cap, en aquest cas. Tot i això van anar avançant kilòmetres en paciència i esforç, tenien temps per recuperar sensacions. Per detràs venia el tercer en discòrdia, avançant a un ritme ferm i decidit.
Ara venia un bucle de pujades i baixades on es va afegir a la festa un bailet molt eixerit de Vinarós donant conversa als dos companys que s'anaven separant i ajuntant per moments.
Tots sabien que si podien arribar a l'últim punt alt del dia , situat al km. 30, podrien afrontar la part final amb garanties físiques i mentals per disfrutar de la part final i completar la cursa en un temps acceptable. I així va ser, el recorregut va anar avançant per davall d'aquells cossos inquiets, per aquelles muntanyes abruptes! La il·lusió era gran, van fer el que calia per no patir més del compte i van poder disfrutar entrant dos nois junts a meta en 5:15, el tercer arribaria a les 5:30.
Així que contents i feliços es van anar a dutxar! Quan ja es disposaven a menjar-se una merescuda fideuadà es va afegir a la festa un altre veí seu que arribava en 6:15, felicitat inmensa.
Havia valgut la pena la matinada, ens ho havíem passat molt bé tots, disfrutant de les muntanyes dels Ports, del tracte de la gent de la Sènia, i de practicar l'esport que ens fa feliços, córrer.
Coloret, colorat, este conte s'ha acabat!
jueves, 20 de marzo de 2014
#REPTE 2014
Ja fa sis mesos que m'havia marcat com a repte d'enguany anar a fer el Trail de les Fonts. El temps passa ràpid i el gran dia havia arribat. Havia desafiat a 70 km. i 4000 m+.
Quan decideixes fer una cosa així has d'estar molt convençut psíquicament, jo ho estava, i no cal dir que fisícament també, també era el cas, un temps previ de reflexió i convenciment per afrontar-ho en garanties. Així que arriba el gran dia, 15 de març de 2014.
A les 2:30 de la matinada em desperto per anar al lavabo, i ja no em puc tornar a adormir. 3:30 hores dormides em sembla poc però ja no s'hi pot fer res. A les 4:30 em passa a buscar Mario per Batea i cap a Xerta hi falta gent. Evidentment és una sort poder comptar amb un company per compartir una experiència així!
Quan arribem a Xerta fa fresqueta, claro són les 5 de la matinada, fem un caferet, els primers canvis d'impressions amb algún altre corredor, posta apunt i a les 6 puntuals comença l'aventura. Al principi tots en frontal perquè encara és fosc. Avui si que la gent surt tranquila, el dia sera llarg......
La cursa mentalment me la divideixo en les quatre pujades del dia, primer passam per Paüls, aquí ja ens traiem el frontal, i tot seguit emprenem la primera pujada del dia.
Esta es fara fàcilment, estem frescos, i anem comodament en Mario comentant la jugada. Próxima parada, Prat de Comte. Ja portem tres hores de cursa, són les 9 del matí i aquí farem un avituallament més generós, trobant-mos en molta gent coneguda. Ja surto del poble en la gorra al cap. Els parcials són bons, però encara falta molt per fer molt cas de les previsions. Tot això quan encaram la segona i més técnica pujada del dia, Engrilló.
El temps encara és bo, fa sol però un airet molt agradable per a córrer, em sento en les forçes intactes i pujo les fortes rampes, mans als genolls, i boca oberta per agafar tot l'aire possible que l'esforç requereix. Quan arribem dalt fa molt vent i veig que Mario s'ha quedat una mica endarrerit. Em diu que ha patit una mica, i en aquell moment potser em faig massa el valent i li dic que provaré sort tot sol. Estem al km. 32 i decideixo pegar una estirada cap davant.
Vaig darrera de la Lamas, una corredora que imprimeix un ritme fort! Així fins arribar a Sant Roc, avituallament on torno a avituallar bé, ara tocara la tercera i més alta ascensió del dia, l'Espina.
D'aquí marxo en Manel d'Horta, m'he diu que anem en calma ja que la pujada es fara llarga, i així és, , comença la primera fatiga del dia, i conseqüentment els músculs se'n resenteixen. A part em quedo sense líquid, un fallo que no hauria de passar, tot per no reomplir en l'ultima parada. Costa més respirar, portem ja més de 6 hores de cursa!
Arribem dalt i jo només pensant en l'aigua, demano si en tenen ja que no és punt líquid, per sort en tenen d'amagada i em donen la dosis necessària per poder afrontar la baixada fins Alfara. Aquí Manel em diu que vagi tirant, ha arribat molt justet i es planteja abandonar.
Així que emprenc la baixada tècnica cap Alfara, uns 6 km. en molta pedra, un martiri per a les cames ja molt castigades a nestes altures. Per sort m'atrapen dos corredors i em situo còmodament darrera d'ells fins al poble.
Ja som a Alfara en 53 km. recorreguts i 7:30 de cursa, hem sortit a les 6 del matí i ja és migdia!
Aquí toca un avituallament dels bons: pa en tomata, formatge, membrillo, taronja, plàtan, cola, aigua... Tot fara falta, queda l'última pujada del dia!
Marxo en l'esperança de trobar la referència de l'Àngel d'Horta per davant, però res més lluny de la realitat, a la primera rampa noto que de cop s'encenen totes les alarmes del motor. Tinc molta fàtiga i em noto buit de forçes, de cop m'he quedat KO. M'espera un bon calvari per davant! Fins dalt al coll d'Alfara em passen uns quants corredors, els minuts passen lents i les voltes mentals que vaig donant juntament amb la fatiga m'acaben de rematar. A dures penes acabo arribant dalt. He d'arribar a Font Nova i a partir d'allí pensar només en Xerta. Així ho faig, molt justet de forçes i mentalment destrossat arribo a l'últim control del dia, a partir d'aquí tot costa avall fins meta. Això no voldra dir que no es faci molt pesat igual, però el cansament es barreja a parts iguals en les ganes de completar el repte. Com puc arribo a Xerta, ara tot quedara atràs i temps per reflexionar l'experiència viscuda, entro a meta en 10 hores 34 minuts, 53è de la general, un resultat molt bo si penso en l'últim tram de cursa. Vaig ràpidament a la dutxa i allí arriba Mario també al cap de poc, els dos em completat el gran repte! Al cap de poc arriba la família i em sento més alleugerit per l'esforç fet. Fem un mos i aprofitem per intercanviar impressions en Mario mentre veiem que van arribant corredors, algún bastant tocat.
Tenia moltes ganes d'enpendre un repte com aquest, crec que de moment he posat el cos al meu límit, no repetiré, de moment....
Vull recordar la bona feina que fa la Mar en estos quadríceps que tan em fan patir, a part no vull deixar d'agraïr el suport de tota la gent que m'heu animat, us heu interessat per mi, o simplement respecteu el que fem, per a tots vatres he tingut els meus pensaments mentre corria, i molt especialment a Quim per la constància i a la Judit per la paciència. Gràcies!
I abans de tornar a ser pares, si puc faré l'última cursa a l'Abril........
Quan decideixes fer una cosa així has d'estar molt convençut psíquicament, jo ho estava, i no cal dir que fisícament també, també era el cas, un temps previ de reflexió i convenciment per afrontar-ho en garanties. Així que arriba el gran dia, 15 de març de 2014.
A les 2:30 de la matinada em desperto per anar al lavabo, i ja no em puc tornar a adormir. 3:30 hores dormides em sembla poc però ja no s'hi pot fer res. A les 4:30 em passa a buscar Mario per Batea i cap a Xerta hi falta gent. Evidentment és una sort poder comptar amb un company per compartir una experiència així!
Quan arribem a Xerta fa fresqueta, claro són les 5 de la matinada, fem un caferet, els primers canvis d'impressions amb algún altre corredor, posta apunt i a les 6 puntuals comença l'aventura. Al principi tots en frontal perquè encara és fosc. Avui si que la gent surt tranquila, el dia sera llarg......
La cursa mentalment me la divideixo en les quatre pujades del dia, primer passam per Paüls, aquí ja ens traiem el frontal, i tot seguit emprenem la primera pujada del dia.
Esta es fara fàcilment, estem frescos, i anem comodament en Mario comentant la jugada. Próxima parada, Prat de Comte. Ja portem tres hores de cursa, són les 9 del matí i aquí farem un avituallament més generós, trobant-mos en molta gent coneguda. Ja surto del poble en la gorra al cap. Els parcials són bons, però encara falta molt per fer molt cas de les previsions. Tot això quan encaram la segona i més técnica pujada del dia, Engrilló.
El temps encara és bo, fa sol però un airet molt agradable per a córrer, em sento en les forçes intactes i pujo les fortes rampes, mans als genolls, i boca oberta per agafar tot l'aire possible que l'esforç requereix. Quan arribem dalt fa molt vent i veig que Mario s'ha quedat una mica endarrerit. Em diu que ha patit una mica, i en aquell moment potser em faig massa el valent i li dic que provaré sort tot sol. Estem al km. 32 i decideixo pegar una estirada cap davant.
Vaig darrera de la Lamas, una corredora que imprimeix un ritme fort! Així fins arribar a Sant Roc, avituallament on torno a avituallar bé, ara tocara la tercera i més alta ascensió del dia, l'Espina.
D'aquí marxo en Manel d'Horta, m'he diu que anem en calma ja que la pujada es fara llarga, i així és, , comença la primera fatiga del dia, i conseqüentment els músculs se'n resenteixen. A part em quedo sense líquid, un fallo que no hauria de passar, tot per no reomplir en l'ultima parada. Costa més respirar, portem ja més de 6 hores de cursa!
Arribem dalt i jo només pensant en l'aigua, demano si en tenen ja que no és punt líquid, per sort en tenen d'amagada i em donen la dosis necessària per poder afrontar la baixada fins Alfara. Aquí Manel em diu que vagi tirant, ha arribat molt justet i es planteja abandonar.
Així que emprenc la baixada tècnica cap Alfara, uns 6 km. en molta pedra, un martiri per a les cames ja molt castigades a nestes altures. Per sort m'atrapen dos corredors i em situo còmodament darrera d'ells fins al poble.
Ja som a Alfara en 53 km. recorreguts i 7:30 de cursa, hem sortit a les 6 del matí i ja és migdia!
Aquí toca un avituallament dels bons: pa en tomata, formatge, membrillo, taronja, plàtan, cola, aigua... Tot fara falta, queda l'última pujada del dia!
Marxo en l'esperança de trobar la referència de l'Àngel d'Horta per davant, però res més lluny de la realitat, a la primera rampa noto que de cop s'encenen totes les alarmes del motor. Tinc molta fàtiga i em noto buit de forçes, de cop m'he quedat KO. M'espera un bon calvari per davant! Fins dalt al coll d'Alfara em passen uns quants corredors, els minuts passen lents i les voltes mentals que vaig donant juntament amb la fatiga m'acaben de rematar. A dures penes acabo arribant dalt. He d'arribar a Font Nova i a partir d'allí pensar només en Xerta. Així ho faig, molt justet de forçes i mentalment destrossat arribo a l'últim control del dia, a partir d'aquí tot costa avall fins meta. Això no voldra dir que no es faci molt pesat igual, però el cansament es barreja a parts iguals en les ganes de completar el repte. Com puc arribo a Xerta, ara tot quedara atràs i temps per reflexionar l'experiència viscuda, entro a meta en 10 hores 34 minuts, 53è de la general, un resultat molt bo si penso en l'últim tram de cursa. Vaig ràpidament a la dutxa i allí arriba Mario també al cap de poc, els dos em completat el gran repte! Al cap de poc arriba la família i em sento més alleugerit per l'esforç fet. Fem un mos i aprofitem per intercanviar impressions en Mario mentre veiem que van arribant corredors, algún bastant tocat.
Tenia moltes ganes d'enpendre un repte com aquest, crec que de moment he posat el cos al meu límit, no repetiré, de moment....
Vull recordar la bona feina que fa la Mar en estos quadríceps que tan em fan patir, a part no vull deixar d'agraïr el suport de tota la gent que m'heu animat, us heu interessat per mi, o simplement respecteu el que fem, per a tots vatres he tingut els meus pensaments mentre corria, i molt especialment a Quim per la constància i a la Judit per la paciència. Gràcies!
I abans de tornar a ser pares, si puc faré l'última cursa a l'Abril........
viernes, 28 de febrero de 2014
LA CAMETA COIXA 2014
Arriba lo domenge per anar a disputar la cursa de Miravet. A priori pinta que avui la liaran los de la Cameta Coixa. Només per començar han deixat apuntar a més de 600 persones entre marxa i cursa. Los Franja Power no hi podem faltar! També ens acompanyen Manuel i un debutant, Joan. A part també vindra un bon grapat més de bateans per disfrutar de la marxa.
Per començar arribem en temps suficient ja que lo pàrquing esta separat de l'entrega de dorsals, i a més hem d'anar cap al castell, que és el lloc de sortida. Quan estem arribant ja ens trobem als guardians de l'època, en principi avui som benvinguts per la cort del rei miravetà, jajaja. Passsem pel guarda-roba i cap dins del castell. Mentre entrem ens fem la foto de rigor, torno a trobar a la Cinta, Toni... i ens desitjem sort.
Comença la pel·lícula! L'espeaker no s'acaba la imatge que veu, tot lo rato diu,impressionant, impressionant.... Tots els corredors dins del pati del castell, a una banda dos soldats en lo canyó i pum! comença la cursa. Sortim tots apelotonats, però no cal posar-me nerviós, temps tindré de córrer.
Ens animen els de la marxa i així ja fem cap a l'exterior del castell. Uns 500 metres d'asfalt i ja comencen les primeres rampes del dia. Al cap de la primera estirada del dia, les revolucions ja van a cent, just en el moment que Mario hem susurra al clatell, bona sortida també! Així fem la primera part de la cursa en un ritme bastant alt. Per la gent que estem corrent no tinc la sensació en cap moment d'aglomeracions.
Ja arribo al tercer avituallament abans de la crono-escalada del dia, em prenc l'únic gel que porto i em mentalitzo per recuperar forces en los 1,7 km. i 300 m+ que m'esperen per davant. Aquí ho aprofiten 3 o 4 corredors que m'avancen a les primeres rampes, jo al meu ritme vaig fen.
De sobte veig un cuixot davant meu! És el premi a la primera dona que ha passat per allí, ara li tocara aguantar fins meta. L'avanço i en este moment començo a sentir la famosa gaita que ens espera al cim de la muntanya. Fa un dia esplèndid, sense gens d'aire, i per això enguany no s'ha sentit fins que no l'hem tingut més aprop. 1-2, 1-2.... i ja sóc dalt. Esbufego fort i aprofito per apretar a la baixada que bé. Agafo un parell de corredors, arribem baix, una mica de transició i ja tinc l'última pujada del dia al davant, no vull mirar cap dalt, mans als genolls i amunt! Em torna a pasar la Colomé, avui ens hem anat intercanviant la posició durant tota la cursa, ella puja millor. Aquí vaig més justet, però tampoc és fa molt llarga la pujada.
Un cop sóc dalt he de tindre forces per apretar fins meta. Dit i fet, al coronar accelero el ritme deixant atràs als companys de viatge. Fins al moment i com a referència hem queda la noia del davant. Abans d'arribar al riu la torno a passar i ara sí, no vull intercanviar més la posició,jeje.
Apreto les dents, el poble ja esta a escassos metres, última baixada, i crusso la meta en 2:05 hores.
Seguidament arriba Mario i al cap de poc Joaquin, un altre dia perfecte! Manuel i Joan també acaben la marxa en un temps molt bo.
D'aquí ràpid a la dutxa que només n'hi ha una per 300! Tornem a fer un moset, que a Miravet ens cuiden molt bé, just en el moment que arriben Toni, Cinta, Miquel, Elga i Robert. Tinc temps d'ovacionar a l'embarassada del grup, jeje.
Com sempre ara tot és bonic, la feina està feta i toca disfrutar-la!
P.D. M'he deixat d'explicar que ens van fer seguiment en helicòpter!!! Brutal gent de Miravet!
Ah! i no feu cas de la mala cara de les fotos, havia dormit poc,jajaja
Per començar arribem en temps suficient ja que lo pàrquing esta separat de l'entrega de dorsals, i a més hem d'anar cap al castell, que és el lloc de sortida. Quan estem arribant ja ens trobem als guardians de l'època, en principi avui som benvinguts per la cort del rei miravetà, jajaja. Passsem pel guarda-roba i cap dins del castell. Mentre entrem ens fem la foto de rigor, torno a trobar a la Cinta, Toni... i ens desitjem sort.
Comença la pel·lícula! L'espeaker no s'acaba la imatge que veu, tot lo rato diu,impressionant, impressionant.... Tots els corredors dins del pati del castell, a una banda dos soldats en lo canyó i pum! comença la cursa. Sortim tots apelotonats, però no cal posar-me nerviós, temps tindré de córrer.
Ja arribo al tercer avituallament abans de la crono-escalada del dia, em prenc l'únic gel que porto i em mentalitzo per recuperar forces en los 1,7 km. i 300 m+ que m'esperen per davant. Aquí ho aprofiten 3 o 4 corredors que m'avancen a les primeres rampes, jo al meu ritme vaig fen.
De sobte veig un cuixot davant meu! És el premi a la primera dona que ha passat per allí, ara li tocara aguantar fins meta. L'avanço i en este moment començo a sentir la famosa gaita que ens espera al cim de la muntanya. Fa un dia esplèndid, sense gens d'aire, i per això enguany no s'ha sentit fins que no l'hem tingut més aprop. 1-2, 1-2.... i ja sóc dalt. Esbufego fort i aprofito per apretar a la baixada que bé. Agafo un parell de corredors, arribem baix, una mica de transició i ja tinc l'última pujada del dia al davant, no vull mirar cap dalt, mans als genolls i amunt! Em torna a pasar la Colomé, avui ens hem anat intercanviant la posició durant tota la cursa, ella puja millor. Aquí vaig més justet, però tampoc és fa molt llarga la pujada.
Apreto les dents, el poble ja esta a escassos metres, última baixada, i crusso la meta en 2:05 hores.
Seguidament arriba Mario i al cap de poc Joaquin, un altre dia perfecte! Manuel i Joan també acaben la marxa en un temps molt bo.
D'aquí ràpid a la dutxa que només n'hi ha una per 300! Tornem a fer un moset, que a Miravet ens cuiden molt bé, just en el moment que arriben Toni, Cinta, Miquel, Elga i Robert. Tinc temps d'ovacionar a l'embarassada del grup, jeje.
Com sempre ara tot és bonic, la feina està feta i toca disfrutar-la!
P.D. M'he deixat d'explicar que ens van fer seguiment en helicòpter!!! Brutal gent de Miravet!
Ah! i no feu cas de la mala cara de les fotos, havia dormit poc,jajaja
lunes, 10 de febrero de 2014
I MITJA MARATO DE TORTOSA
Sempre que et marqués un repte nou no saps si podrás assolir-lo, només pots posar-hi totes les ganes i il·lusió per aconseguiu i esperar a veure el resultat. Avui era un d'estos dies, volia baixar la marca personal en mitja marató que tenia en 1 hora 27 minuts i 15 segons, resultat de la mitja de Cambrils al 2012, i després que al 2013 l'intent de Saragossa va sortir malament (per motius aliens que ara no venen al cas,jeje) m'havia marcat al calendari del 2014 la primera mitjà de Tortosa per tornar a provar sort. A part em motivava molt que fos Tortosa ja que en part la considero la meua capital.
Així que per a esta aventura canviava els companys de viatge, ja que los que sempre anem esteen donant guerra per Bítem. Esta vegada serien Alfons i Joan Baptiste els meus aliats. Les pre-eliminars típiques de cada cursa i ja estem a les 10 del matí 650 valents disposats a donar la sortida als 21.097,5 metres, pels carrers més céntrics de la ciutat.
A priori tots els elements externs eren els ideals: circuit pla, sense vent, ni fred ni calor.......
Començo buscant sensacions i sense voler-ho ja em vec fen el primer km. a 3:41, massa ràpid! Just aquí anem un grup nombrós, sera el grup de 1:24 h.? Pos si, el noi que marca s'ha deixat el "globo" a les primeres de canvi però sento que és el que porta un peto taronja. Ja que hi som la farem grossa, intentaré seguir el grup. Sé que és arriesgat però no hi ha victòria sense riscos.
Els 4 primers km. vaig un pèl forçat però aguanto, passem clavant el crono a 16 min. Així sense parar a ritme constant fins als 8 km. em sento cómode, a estes altures el grup ja s'ha reduït a la meitat. Continuem a 4 min/km i ara ens aproximem a la zona de sortida i arribada ja que el circuit de la mitjà seran dos voltes al mateix circuit allargant el que falta per la mateixa zona d'arribada.
Uns quants corredors ja es queden a meta ja que també es podia triar l'opció de fer la cursa de 10k, i passo els 10 en 39:49, ritme alt, potser massa?
Em carrego de forces per empendre la segona volta, preparat per lluitar fins al final, no vull despenjam del meu gran aliat d'avui, lo noi del peto taronja. Ara tinc l'avantatge que em coneixo tot el que em queda per davant ja que és la repetició de la primera volta, en contra que les forces aniran minvant al pas de cada km.
Al km. 13 continuam a ritme de 4 min/km, ara però, només estem 4 corredors al grup. Em passen moltes coses pel cap, però tot va tan depressa que ara mateix no en se explicar cap, sé que he d'aguantar i això és el que compta. Molta gent va cridant Xavi durant el recorregut, per un moment dubto si portam el nom al dorsal, però no, arribo a la conclusió que també és el nom del guia, jeje.
Pas pel km. 15 aprofitant per menjar el gel que porto i beure aigua a l'avituallament, un moment que se'm gira en contra ja que em costa respirar, degut al ritme constant qualsevol distracció pot ser fatal. Tot i així ho he de fer ja que m'ajudara per arribar fins al final.
Al km. 17 ens quedem 3 corredors, el guia ens va animant, millor dit, Xavi ens anima!
-Xavi: Vinga va! Que ja ho tenim això! Com anem?
-Jo: Anem! (rialles del tercer corredor)
Peguem la volta per darrere de la Universitat i ja encarem els dos últims km. Aquí ens quedarem Xavi i jo sols. Ja vec que ho aconseguiré, tot i que cada cop la fàtiga és més gran, cosa normal.
Últim km. per assolir la glòria, almenys per a mi, Xavi m'anima a tirar veient en una llarga recta la meta al fons, faig una intentona però encara queda massa. Em torna a animar quan queda menys i esta vegada si, pego l'últim esprint entrant a meta en 1 hora 23 minuts i 47 segons. Ho he aconseguit!
Ràpidament vaig a donar les gràcies a Xavi, segurament sense ell no hagués sigut possible. Això és la grandesa d'aquest esport, una persona que no coneixés de res i que en la seva humilitat i ganes no ha parat d'animar perquè jo pogués aconseguir el meu repte!
Felicito a algún que altre company de viatge, m'hidrato bé que bona falta em fa, avui no he tingut massa temps per hidratar-me en cursa, jeje. Al cap de poc ja arriba Alfons, ha baixat de 1 hora i mitjà, m'abraça de l'alegria de completar la seua primera mitjà en un gran temps. Al cap de poc també arriba Joan Baptiste, també ha fet marca personal! Dia perfecte!
Estem en un núvol, tots els esforços han valgut la pena!
Ens retrobem en l'Èlia, que ens guardava les claus del cotxe, ara tocara una bona dutxa merescuda i un llarg domenge per endavant per gaudir de la nostra petita gesta.
Possiblement els propers anys no provaré baixa aquesta marca (cosa que dubto si ho aconseguiria), en 10K i Marató si que voldria baixar els registres que tinc, però sense cap pressa, ja fa temps que estic més posat en la muntanya i vull que continuo sent així. La próxima, la Cameta Coixa!
Així que per a esta aventura canviava els companys de viatge, ja que los que sempre anem esteen donant guerra per Bítem. Esta vegada serien Alfons i Joan Baptiste els meus aliats. Les pre-eliminars típiques de cada cursa i ja estem a les 10 del matí 650 valents disposats a donar la sortida als 21.097,5 metres, pels carrers més céntrics de la ciutat.
A priori tots els elements externs eren els ideals: circuit pla, sense vent, ni fred ni calor.......
Començo buscant sensacions i sense voler-ho ja em vec fen el primer km. a 3:41, massa ràpid! Just aquí anem un grup nombrós, sera el grup de 1:24 h.? Pos si, el noi que marca s'ha deixat el "globo" a les primeres de canvi però sento que és el que porta un peto taronja. Ja que hi som la farem grossa, intentaré seguir el grup. Sé que és arriesgat però no hi ha victòria sense riscos.
Els 4 primers km. vaig un pèl forçat però aguanto, passem clavant el crono a 16 min. Així sense parar a ritme constant fins als 8 km. em sento cómode, a estes altures el grup ja s'ha reduït a la meitat. Continuem a 4 min/km i ara ens aproximem a la zona de sortida i arribada ja que el circuit de la mitjà seran dos voltes al mateix circuit allargant el que falta per la mateixa zona d'arribada.
Uns quants corredors ja es queden a meta ja que també es podia triar l'opció de fer la cursa de 10k, i passo els 10 en 39:49, ritme alt, potser massa?
Em carrego de forces per empendre la segona volta, preparat per lluitar fins al final, no vull despenjam del meu gran aliat d'avui, lo noi del peto taronja. Ara tinc l'avantatge que em coneixo tot el que em queda per davant ja que és la repetició de la primera volta, en contra que les forces aniran minvant al pas de cada km.
Al km. 13 continuam a ritme de 4 min/km, ara però, només estem 4 corredors al grup. Em passen moltes coses pel cap, però tot va tan depressa que ara mateix no en se explicar cap, sé que he d'aguantar i això és el que compta. Molta gent va cridant Xavi durant el recorregut, per un moment dubto si portam el nom al dorsal, però no, arribo a la conclusió que també és el nom del guia, jeje.
Pas pel km. 15 aprofitant per menjar el gel que porto i beure aigua a l'avituallament, un moment que se'm gira en contra ja que em costa respirar, degut al ritme constant qualsevol distracció pot ser fatal. Tot i així ho he de fer ja que m'ajudara per arribar fins al final.
Al km. 17 ens quedem 3 corredors, el guia ens va animant, millor dit, Xavi ens anima!
-Xavi: Vinga va! Que ja ho tenim això! Com anem?
-Jo: Anem! (rialles del tercer corredor)
Peguem la volta per darrere de la Universitat i ja encarem els dos últims km. Aquí ens quedarem Xavi i jo sols. Ja vec que ho aconseguiré, tot i que cada cop la fàtiga és més gran, cosa normal.
Últim km. per assolir la glòria, almenys per a mi, Xavi m'anima a tirar veient en una llarga recta la meta al fons, faig una intentona però encara queda massa. Em torna a animar quan queda menys i esta vegada si, pego l'últim esprint entrant a meta en 1 hora 23 minuts i 47 segons. Ho he aconseguit!
Ràpidament vaig a donar les gràcies a Xavi, segurament sense ell no hagués sigut possible. Això és la grandesa d'aquest esport, una persona que no coneixés de res i que en la seva humilitat i ganes no ha parat d'animar perquè jo pogués aconseguir el meu repte!
Felicito a algún que altre company de viatge, m'hidrato bé que bona falta em fa, avui no he tingut massa temps per hidratar-me en cursa, jeje. Al cap de poc ja arriba Alfons, ha baixat de 1 hora i mitjà, m'abraça de l'alegria de completar la seua primera mitjà en un gran temps. Al cap de poc també arriba Joan Baptiste, també ha fet marca personal! Dia perfecte!
Estem en un núvol, tots els esforços han valgut la pena!
Ens retrobem en l'Èlia, que ens guardava les claus del cotxe, ara tocara una bona dutxa merescuda i un llarg domenge per endavant per gaudir de la nostra petita gesta.
Possiblement els propers anys no provaré baixa aquesta marca (cosa que dubto si ho aconseguiria), en 10K i Marató si que voldria baixar els registres que tinc, però sense cap pressa, ja fa temps que estic més posat en la muntanya i vull que continuo sent així. La próxima, la Cameta Coixa!
miércoles, 29 de enero de 2014
CURSA DEL PASTISSET (BENIFALLET)
Ja tenim aquí la segona de l'any, este ritme frenètic no s'atura! I avui promet emocions fortes....
Per començar marxam lo cotxe ple cap a Benifallet. Los tres de sempre, i avui recuperam un company en "caché", Xavi Domènech (avui s'estrenara en Trail Tarraco), i Manuel (sogre), que gaudira de la marxa en un matí de gener atípic, en temperatures molt suaus.
En arribar al poble constatem lo que ja sabiem, afluència de gent tan a la marxa com a la cursa, donant com a resultat los carrers del poble plens de gent amunt i avall, recollint dorsals, acabant de preparar los últims detalls, com natres que estem al pàrquing i trobem a l'últim que faltava, Joe, bateà resident a Cambrils, recentment incorporat al "mundillo", esperam que en vinguen molts més.
Així que canviats marxam cap a la vora del riu que es d'on surtim, foto de rigor, i a les nou del matí puntuals emprenem los 25 km. en 1770 m+ que ens esperen per davant.
Lo que em pensava, la gent surt com si féssem un 10K, tocara buscar un ritme alt des del principi, esperant no patir les conseqüències més endavant. Em situo detràs de Xavi i Mario, al cap de poc Mario queda atràs, i jo vaig tirant veient com Xavi s'estira una mica més, tot això mentre arribem a un barranc que ens ho fa passar d'allò més distret, sortejant totes les pedres que s'hi acomulen.
Aquí ja forço la màquina potser més del conte, però avui ja toca patir des del principi, tothom vol quedar bé hi jo no sere menos, no? Poc a poc Xavi es va allunyant, tot coincidint en les primeres rampes, també veig quins companys de viatge porto, algún conegut que em fa pensar que el ritme és bo. Passem pel mas de Monclús, i anem tirant amunt, fins a la creu de Santos, on ja haurem fet quasi tota la pujada del dia. Al tercer avituallament marca uns 700 metres i aprofito per pendre el primer gel del dia, avui seran dos, tot per encara ara sí l'última pujada per arribar a la creu. La respiració és forta, em giro per primer cop i una fila llarga em segueix, buf! Ja ho comentam sempre en Quim que només s'ha de mirar cap davant.........
Últim esforç i ja som dalt, allí saludo a un Bob Esponja molt simpàtic que ens dona ànims per encara la baixada. Dit i fet, la baixada ens espera! Primer tram tècnic en ritme que em fa cansar, en un avançament inesperat, l'Ahmed (antic campió del circuit), baixa volant! Al final sabrem que uns quants del davant sabien perdut, ja m'extranyava a mi, jeje.
Ja arribem a Cardó, poc temps per contemplar la maravella de balneari que es va construir al seu dia, i tram d'asfalt que em fa encendre les alarmes, vaig molt justet de forçes, era d'esperar..... Tot i així calculo que pel que queda de cursa potser que no vagi a més.
Ara faig l'última pujada considerable fins meta, uns 10 minuts de pujada, aquí encara és més acusada la fatiga, és quan me'n recordo de lo que m'espera a meta, la família. Això i lo segon gel m'ajuda per sobreposar-me i encara los últims 4 km. fins arribar a meta. Quan ja arribo al poble avanço a Manuel que està completant la marxa també, en bona companyia, compartint afició!
Un del Montbike Amposta que em servira de referent però que ja no li vull disputar la plaça, per dins del poble pensant ja en veure a mun fill i entrar junts a meta. Dit i fet! Moments impagables.....
Ha sigut un dia dur, però com diuen per gaudir s'ha de patir! Tot completant la cursa en 2 hores i 56 minuts, i acabant en 39ena posició de 210 atletes entre dones i homes.
Saludo a la family, mai podré agraïr el vostre suport! Parlo en Xavi que ha fet un carrerón lo dia del seu retorn, i al cap de poc arriben Mario i Joaquin que completen així una gran carrera també. Una mica més tard apareixera Joe més justet de forçes.
La dutxa, l'intercanvi d'impressions en algún que altre runner, un bon plat d'escudella, un solet que enamora, cervesa fresca......
Tot un poble bolcat per a gaudir i fer gaudir de l'esport!
Ara tocara un mínim contacte en l'asfalt, m'espera la mitja de Tortosa!
GAS
Per començar marxam lo cotxe ple cap a Benifallet. Los tres de sempre, i avui recuperam un company en "caché", Xavi Domènech (avui s'estrenara en Trail Tarraco), i Manuel (sogre), que gaudira de la marxa en un matí de gener atípic, en temperatures molt suaus.
En arribar al poble constatem lo que ja sabiem, afluència de gent tan a la marxa com a la cursa, donant com a resultat los carrers del poble plens de gent amunt i avall, recollint dorsals, acabant de preparar los últims detalls, com natres que estem al pàrquing i trobem a l'últim que faltava, Joe, bateà resident a Cambrils, recentment incorporat al "mundillo", esperam que en vinguen molts més.
Així que canviats marxam cap a la vora del riu que es d'on surtim, foto de rigor, i a les nou del matí puntuals emprenem los 25 km. en 1770 m+ que ens esperen per davant.
Lo que em pensava, la gent surt com si féssem un 10K, tocara buscar un ritme alt des del principi, esperant no patir les conseqüències més endavant. Em situo detràs de Xavi i Mario, al cap de poc Mario queda atràs, i jo vaig tirant veient com Xavi s'estira una mica més, tot això mentre arribem a un barranc que ens ho fa passar d'allò més distret, sortejant totes les pedres que s'hi acomulen.
Aquí ja forço la màquina potser més del conte, però avui ja toca patir des del principi, tothom vol quedar bé hi jo no sere menos, no? Poc a poc Xavi es va allunyant, tot coincidint en les primeres rampes, també veig quins companys de viatge porto, algún conegut que em fa pensar que el ritme és bo. Passem pel mas de Monclús, i anem tirant amunt, fins a la creu de Santos, on ja haurem fet quasi tota la pujada del dia. Al tercer avituallament marca uns 700 metres i aprofito per pendre el primer gel del dia, avui seran dos, tot per encara ara sí l'última pujada per arribar a la creu. La respiració és forta, em giro per primer cop i una fila llarga em segueix, buf! Ja ho comentam sempre en Quim que només s'ha de mirar cap davant.........
Últim esforç i ja som dalt, allí saludo a un Bob Esponja molt simpàtic que ens dona ànims per encara la baixada. Dit i fet, la baixada ens espera! Primer tram tècnic en ritme que em fa cansar, en un avançament inesperat, l'Ahmed (antic campió del circuit), baixa volant! Al final sabrem que uns quants del davant sabien perdut, ja m'extranyava a mi, jeje.
Ja arribem a Cardó, poc temps per contemplar la maravella de balneari que es va construir al seu dia, i tram d'asfalt que em fa encendre les alarmes, vaig molt justet de forçes, era d'esperar..... Tot i així calculo que pel que queda de cursa potser que no vagi a més.
Ara faig l'última pujada considerable fins meta, uns 10 minuts de pujada, aquí encara és més acusada la fatiga, és quan me'n recordo de lo que m'espera a meta, la família. Això i lo segon gel m'ajuda per sobreposar-me i encara los últims 4 km. fins arribar a meta. Quan ja arribo al poble avanço a Manuel que està completant la marxa també, en bona companyia, compartint afició!
Un del Montbike Amposta que em servira de referent però que ja no li vull disputar la plaça, per dins del poble pensant ja en veure a mun fill i entrar junts a meta. Dit i fet! Moments impagables.....
Ha sigut un dia dur, però com diuen per gaudir s'ha de patir! Tot completant la cursa en 2 hores i 56 minuts, i acabant en 39ena posició de 210 atletes entre dones i homes.
Saludo a la family, mai podré agraïr el vostre suport! Parlo en Xavi que ha fet un carrerón lo dia del seu retorn, i al cap de poc arriben Mario i Joaquin que completen així una gran carrera també. Una mica més tard apareixera Joe més justet de forçes.
La dutxa, l'intercanvi d'impressions en algún que altre runner, un bon plat d'escudella, un solet que enamora, cervesa fresca......
Tot un poble bolcat per a gaudir i fer gaudir de l'esport!
Ara tocara un mínim contacte en l'asfalt, m'espera la mitja de Tortosa!
GAS
Suscribirse a:
Entradas (Atom)